Prou d’espoli fiscal i infrafinançament: tracte just i llibertat financera
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací
Una de les qüestions fonamentals de l’actual agenda política valenciana és la de l’infrafinançament, la manca d’inversions i l’espoli fiscal amb què l’estat espanyol fa patir el poble valencià des de fa massa temps. I també una altra de ben important vinculada a aquest tema, com és el retard de més de 25 anys que porten els governs espanyols en la inversió del Corredor Mediterrani, hui pendent encara.
Dues entitats del nostre país són les que aglutinen la majoria de partits, sindicats, associacions empresarials i entitats cíviques que demanen un canvi del finançament del País Valencià. D’una banda, la Plataforma per un Finançament Just, i d’altra banda, la Crida pel Finançament, que reclama directament les claus de la caixa d’ingressos.
Aquest 20 de novembre, la primera entitat ha cridat a manifestar-se de manera unitària a València, Alacant i Castelló de la Plana per reclamar aquest canvi, que s'executen les inversions arreplegades en els pressupostos i que es reconega i compense el dèficit de finançament acumulat. La Crida pel Finançament hi participarà, però amb pancarta pròpia, va anunciar fa uns dies. Recordem que aquesta última organització va convocar el 10 de juny del 2017 la primera manifestació unitària en aquest sentit. Una marxa que va ser un èxit i va posar al centre del debat polític aquest assumpte.
Cal donar suport a qualsevol reivindicació d’un canvi urgent de l’actual situació d’infrafinançament i espoli fiscal i, per això, és important sumar-se a les manifestacions d’aquest dissabte. Així mateix, cal exigir que es plantege la solució del problema des de l'arrel. Perquè el problema és sistemàtic i estructural i afecta negativament les nostres condicions de vida, l’autogovern i el nostre futur. I afegim una altra exigència: que es pose fi al «dumping» fiscal de Madrid, que encara ens empobreix més.
Prou abans d’aquella primera manifestació, el 2013, en una entrevista de l'exdirector de La Veu Xavi Pérez a Enric Morera, el llavors síndic de Compromís a les Corts Valencianes ja feia una proposta concreta en aquest sentit:
En eixe mateix fòrum vosté avançà la seua idea del Concert Econòmic Responsable (CER). En què consisteix?
És un document i una proposta política per eixir de la crisi que es basa en un nou model de finançament de les comunitats autònomes. És un model no només pensat en clau valenciana, que també, sinó que inclou l’Estat i es basa en la responsabilitat. Hi ha dos comunitats autònomes, el País Basc i Navarra, que ja apliquen aquest concert, i els números pel que fa a l'atur d’aquests territoris són inferiors a la mitjana de l’Estat en molta diferència. El País Valencià, a través d’impostos (IVA i IRPF), produeix al voltant de 23.000 milions d’euros. D’eixos diners, el Govern central, el de Rajoy o Zapatero, ens ha donat al voltant de 10.000 milions, molt menys dels 23.000 inicials. Nosaltres per a poder recuperar-nos i atendre el benestar, les nostres polítiques actives d’ocupació, pagar el deute (el legítim, l'il·legítim no), necessitem 16.000 milions. Per tant, és una aportació per eixir enfortits de la crisi, amb un canvi de model de finançament que deixe de discriminar el poble valencià.
Finalment, una reflexió i una pregunta. L’infrafinançament i l’espoli del País Valencià és una altra de les realitats que ens lliga directament als altres territoris germans de llengua, història i cultura, que continuem aportant més recursos a l’estat espanyol dels que aquest ens assigna en els seus pressupostos anuals.
Seria una possible solució el concert econòmic responsable per a tots els territoris del nostre àmbit lingüístic?