Salvador Ortells: «L'Espai Joan Fuster juga un paper important contra els prejudicis que llasten la figura de Fuster»

per Marta Meneu

Salvador Ortells Director de l'Espai Joan Fuster

Cultura

Salvador Ortells a l'Espai Joan Fuster, al costat d'una obra de Josep Renau
Salvador Ortells a l'Espai Joan Fuster, al costat d'una obra de Josep Renau | Ulisses Ortiz

Salvador Ortells és diplomat en Magisteri i llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, a més de titulat en el màster d'Assessorament Lingüístic i Cultura Literària de la Universitat de València i la Universitat d'Alacant. Actualment dirigeix l’Espai Joan Fuster a Sueca, constituït pel Museu Joan Fuster, el Centre de Documentació, l’Aula Didàctica, la Càtedra Joan Fuster, rutes literàries i altres activitats de programació cultural. Conversem amb ell sobre la figura de Joan Fuster i el paper que juga la institució que dirigeix per a la difusió de la figura de l’escriptor i intel·lectual valencià.

L’última exposició que ha presentat l’Espai Joan Fuster es diu “Joan Fuster i Sueca”, on intenteu mostrar un Fuster més suecà, no tan ermità. És eixa la imatge que en tenim, d’ermità?

Fuster participà en la vida suecana a través de diverses iniciatives culturals. S’interessà des de molt jove per la història de Sueca, per temes d’història local. En aquella època la majoria d’historiadors no tenien la formació d’ell, almenys des d’un àmbit local. Per tant, Fuster no només participava de la vida quotidiana de Sueca, amb associacions culturals, en números de revistes falleres, en els llibres de festes de Sueca o quan era xiquet anant al col·legi, jugant al carrer, com qualsevol persona normal. Sueca forma una part important de la seua activitat intel·lectual en tant que des d’ací és des d’on ell basteix la seua obra intel·lectual. És el lloc permanent de residència i també és un tema de reflexió en els seus escrits. És a dir, no només escriu des de Sueca, sinó també sobre Sueca.

Ulisses Ortiz

Quina importància tingué per a la història valenciana la seua figura?

Fuster tractà de modernitzar la societat valenciana.

La importància de Fuster en l’àmbit local, del País Valencià i de tots els territoris de parla catalana -fins i tot a nivell estatal també, de la regió espanyola-, és la figura d’un intel·lectual compromés amb la cultura, amb el destí del seu poble. Tracta de modernitzar la societat valenciana, fer-la mirar cap a un futur més digne, més modern. Eixe és per a mi un dels aspectes més importants del Fuster intel·lectual, l’afany de modernitzar la societat valenciana.

Quina vigència té per a la política valenciana actual aquest afany de modernitat des d’una òptica valenciana?

Fuster sempre posa en relleu els lligams històrics, culturals, polítics i de tota mena entre tots els territoris de parla catalana -les Illes Balears, Principat, País Valencià... És a través d’eixa ideal global que la resta de territoris s'hi poden desenvolupar plenament. Açò és una cosa que comença a treballar ja en els anys 50 i que qualla en Nosaltres els valencians, en Qüestió de noms, Ara o mai... És a dir, en tota una sèrie de llibres que formen una part capital de l’obra fusteriana: les reflexions sobre el destí del País Valencià com a poble.

Ningú sap què diria Fuster ara, ni com actuaria.

Com s’assimila açò o com no s’ha assimilat? L’evolució de la història és, valga la redundància, dinàmica i hi canvien les relacions, hi canvien els personatges. No es pot establir una ucronia, no es pot dir què faria Fuster ara, no sabem què faria Fuster ara perquè no està viu i les circumstàncies actuals no són les mateixes que quan ell va escriure. Molta gent de vegades per a legitimar-se, o per a legitimar el seu posicionament ideològic, tendeix a dir què faria o diria Fuster ara. Això és el que sol dir-se un torsimany, atribuir-se la qualitat de ser un intèrpret per saber què diria Fuster ara. Ningú no sap què diria Fuster ara, ni com actuaria. El que sí que podem fer és revisitar l’obra de Fuster i llegir-la perquè sí que et dona claus per a interpretar el present i el futur. Això és del que es va preocupar Fuster, de conèixer bé el passat dels valencians per a fer propostes de futur. Això és el que crec que cal posar en relleu de l’obra de Fuster més política.

Salvador Ortells | Foto: Ulisses Ortiz

Cal separar el personatge històric del símbol en el cas de Fuster? Quina relació ha guardat el paper de la seua obra envers la mitificació o demonització de la seua figura?

Jo crec que hi ha un llast provocat per l’anticatalanisme, que s’ha preocupat perquè la gent veja Fuster amb prejudicis. L’obra de Fuster no és només l’obra cívica o l’obra política: és tan vasta i abasta tants camps que no és necessari compartir les seues línies ideològiques per a acostar-s’hi. El que demanava Fuster era entaular un debat. Un debat que, malauradament, en el cas d’ell va ser a base de bombes, amb els atacs de bomba que va rebre en 1978 i en 1981. Fuster no demana l'aquiescència, el no qüestionar-se les coses. Un fusterià no és una persona dogmàtica, és justament al contrari. Es pot entaular un diàleg entre postures ideològiques diferents i això és el que fa enriquidor un debat. Crec que és el que li ha faltat a la societat valenciana, o a certs sectors de la societat valenciana: el no tindre eixa altura per a mantindre un debat ideològic amb els postulats fusterians.

Creu que la societat actual ha trencat amb els prejudicis que comenta cap a Fuster o hi continuen vigents?

Honestament i humilment, crec que l’Espai Joan Fuster sí que hi ha jugat, o estem tractant de jugar-hi, un paper important. Els tòpics no es desmunten amb un adoctrinament a la contra, sinó amb la didàctica. Amb l’ensenyament de les coses com són, volent formar i educar. Això és el que fem a l’Espai Joan Fuster a través de múltiples activitats de difusió de la seua figura. Tractem de ser una institució oberta i plural, sense distincions, però també mantenint les senyes d’identitat de Joan Fuster.

Ha comentat els atacs de bomba que va patir Fuster. Amb l’estrena de La mort de Guillem, el darrer mes s’ha parlat de delictes d’odi. Heu tingut cap problema a l’Espai Joan Fuster?

Joan Fuster va ser víctima d’un atemptat terrorista, és una cosa que cal no oblidar. L’atemptat anava adreçat a Joan Fuster i tractava d’aniquilar-lo, de llevar-se’l del mig.

Si no haguera hagut la COVID-19, nosaltres hauríem rebut 4.000 alumnes en un any a l’Aula Didàctica. Això és tots els dies complet.

Nosaltres ací no hem tingut cap problema, aquesta és la veritat. Un dels nostres objectius és el de normalitzar la figura de Joan Fuster i normalitzar la figura d’un escriptor -no oblidem que Joan Fuster era un escriptor- només pot fer-se a través del coneixement d’eixe escriptor.

Això no vol dir que hi haurà corporacions municipals o hi haurà administracions autonòmiques que tindran major afinitat o menor afinitat, però independentment de les afinitats que tinguen, des que està en funcionament l’Espai Joan Fuster -des del 25 de gener de 2017- no hem tingut ni cap pressió de què hem de fer ni de com hem de fer-ho, ni hem tingut cap atac. Podem tindre les crítiques que pot tindre qualsevol institució i que qualsevol institució ha d’acceptar i ha de tractar de millorar. Ningú està lliure que li facen crítiques. El meu paper com a director de l’Espai Joan Fuster pot ser criticable també, en el sentit que una altra persona en el meu càrrec faria les coses diferents i jo això ho accepte.

Foto: Ulisses Ortiz

Per a donar-lo a conéixer, vosté parla de didàctica. Com treballeu aquesta didàctica? Hi ha una Aula Didàctica, a l’Espai Joan Fuster.

La treballem d’una manera molt simple: tots els tallers que hi fem els vinculem al currículum legislatiu educatiu. És a dir, hi ha un currículum vàlid per a l’àmbit del País Valencià i nosaltres totes les activitats que fem en l’Aula Didàctica les vinculem curricularment a l’assignatura de valencià, d’història, a les arts plàstiques... Com que l’Aula Didàctica està impulsada des de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, les nostres activitats les vinculem curricularment a la legislació que la Conselleria dicta en matèria educativa. Tota la resta d’espais -el Museu Joan Fuster, el Centre de Documetació i les activitats de la programació cultural-, a l’Ajuntament de Sueca. L’Ajuntament, en col·laboració amb la Conselleria, manté el funcionament d’esta institució.

I com es presenta aquest curs escolar?

Estem tenint reserves. Clar, l’any passat si no haguera hagut la COVID-19, nosaltres hauríem rebut 4.000 alumnes en un any, que era tots els dies complet, no hi havia cap dia lliure. Des de l’aparició de la COVID-19 ens hem quedat prop de 2.300 alumnes.

A certs sectors de la societat valenciana els ha faltat l’altura per a mantindre un debat ideològic amb els postulats fusterians.

Enguany rebem, de moment, alumnat sobretot de la rodalia de Sueca, però també estem tenint reserves d’altres col·legis. A més oferim l’opció del Museu Joan Fuster a classe: nosaltres ens desplacem als centres educatius i fem les activitats formatives, una sèrie d’audiovisuals i tallers didàctics.

Nosaltres abastem des de l’últim curs d’Infantil, 5 o 6 anys, tota la Primària, tota la Secundària, tota la formació de professorat, estudiants universitaris i educació per a adults i cicles formatius. Bé siga amb les jornades de la Càtedra de Joan Fuster, cursos de formació del CEFIRE o les activitats de la programació cultural que són per a tota la població.

Una de les facetes més conegudes de Fuster és la dels aforismes. Quin triaria vosté per a definir aquest any 2020?

Els aforismes no són veritats immutables, sinó que són incitacions que sobretot busquen a vegades la discussió. Hi ha un punt també de pirotècnia verbal, de lluïment, de demostració estilística, de voler condensar en una breu frase un pensament filosòfic però no per a objectivar una realitat immutable i dogmàtica, sinó que interessa que et faça qüestionar-te i et remoga coses per dintre. Que tu vulgues debatre eixe aforisme. Per això m’agradava molt el títol d’anotacions al marge. Carme Gregori té un llibre que es diu Anotacions al marge. Els aforismes de Joan Fuster (Publicacions de la Universitat de València, 2011). Un aforisme et dona un marge per a tu poder reformular-lo, debatre o d’estar d’acord en ell.

En la mesura en què la societat torne a funcionar, totes les institucions lligades al món de la cultura tornarem a funcionar millor.

Si pensara un aforisme de Fuster -riu-, que no els tinc tots al cap ni molt menys -pensa-, probablement seria el de “Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics”. Vivim en un temps en què tots ens creiem amb la veritat absoluta, duta a l’extrem i sense tornar enrere. Hui en dia ho veus en els polítics als hemicicles: semblen rings de boxa. No són capaços de poder canviar d’opinió, ja no perquè resulte més favorable o perquè eixe canvi supose una rendibilitat, sinó per la humilitat de reconèixer l’equivocació. Tots podem equivocar-nos. Un assagista sobretot sap que els seus postulats o els seus estudis són susceptibles de ser revisats i millorats. Això és el que no veig en la política actual i que Fuster sí que tenia molt present.

I sobre 2020 també, quins són els reptes més immediats per a l’Espai Joan Fuster?

En estos temps, per damunt dels objectius que puguem tindre nosaltres estan els objectius de la societat, l’Espai Joan Fuster, jo i qualsevol persona que vulga el millor de la societat, el que volem és que es normalitze tot o que es torne a la normalitat més aproximada a allò que coneixíem i, que la societat seguisca avançant sense este llast de la pandèmia. El nostre objectiu és també el desig que la societat torne a funcionar perquè en la mesura en què la societat torne a funcionar, totes les institucions lligades al món de la cultura tornarem a funcionar millor. Mentrestant, extremem totes les precaucions que tenim, seguim oferint la programació cultural, seguim mantenint l’Aula Didàctica en marxa. La nostra finalitat per al 2020 és poder oferir el servei públic que oferim en la major de les facilitats possibles per als usuaris però respectant les mesures d’higiene i de seguretat.

 

La publicació d'aquesta entrevista ha sigut possible gràcies a les més de 300 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací