Joan Baldoví: «Sense una força política estrictament valenciana com Compromís, aquests pressupostos serien molt pitjors»

per Raquel Andrés

Joan Baldoví Diputat de Compromís al Congrés

Societat

Joan Baldoví
Joan Baldoví | Ulisses Ortiz

A Joan Baldoví (Sueca, 1958) se l’ha conegut com el “Llanero solitario” del Congrés dels Diputats perquè és l’únic representant de Compromís a Madrid. Assegura que li agradaria que foren moltes més les veus “d’estricta obediència valenciana”, d’esquerres o de dretes, perquè així li aniria millor als valencians i a les valencianes. De fet, s’emmiralla en el País Basc i admet que li agrada “beure de l’escola política del PNB”, però entén que les realitats d’ambdós territoris són molt diferents. Està content amb el projecte dels PGE, tot i que ha presentat algunes esmenes per millorar-los. En aquesta entrevista també parla d’altres qüestions d’actualitat com les tensions públiques al Botànic, la proposta d’il·legalitzar organitzacions que promoguen l’odi o la petició d’una nova comissió d’investigació parlamentària al rei emèrit.

 

Ha denunciat en un vídeo que hi ha un pacte entre PSPV i Podem per silenciar el que Compromís ha aconseguit als pressupostos. En què es basa?

No faig jo l’acusació, la fa un dels mitjans més llegits en el País Valencià. Diu que hi ha una campanya del PSPV i de Podem per tal d’intentar que Baldoví no s’apropiara de tot el que venia en aquests pressupostos. Després veiem primer el desembarcament de ministres i del president del Govern; i després, hi ha tota una sèrie d’actes del PSPV i de Podem en les tres capitals de les tres províncies valencianes. Nosaltres el que diem és el que hi ha: firmàrem un acord d’investidura i gran part de les coses que contenia estan reflectides en el projecte dels PGE. Per tant, és lícit dir que el Govern ha complit una part significativa de l’acord que tenia amb Compromís. Si algú vol posar-se les medalles, que ho faça, però sense una força política estrictament valenciana com Compromís, segur que aquests pressupostos serien molt pitjors del que seran.

Ha tingut l’oportunitat de parlar amb gent del PSPV i de Podem per veure com han rebut la crítica?

No, no he parlat amb ningú, però és igual. Crec que la gent ha de saber quines han sigut les negociacions, jo vaig negociar amb la ministra d’Hisenda. Per a nosaltres eren importants moltes coses: que en les inversions dels PGE s’acostaren al pes específic que representem les valencianes i els valencians en el conjunt de l’estat, el deute de La Marina, la inversió en el Corredor Mediterrani, que es pujara la dotació en dependència, el transport metropolità de València... Són reivindicacions que Compromís fa nou anys que les fa en el Congrés dels Diputats a Madrid i que ara, per primera vegada, es veuen reflectides als pressupostos. Alguna cosa tindrà a veure Compromís. També el PSOE i Podem, però jo crec que no és qüestió d’intentar excloure a un dels actors, sinó que entre tots sapiguem que col·laborant junts i respectant a tots els que formem aquesta majoria de progrés a Madrid i a València, podem aconseguir més coses.

Té la sensació personal que s’està silenciant Compromís?

Tinc la sensació que a, vegades, no sols a Compromís sinó també a altres partits que hem sigut part de la investidura d’aquest govern, no se’ns està tractant amb la mateixa lleialtat que ho hem fet nosaltres. Signem un acord d’investidura que té obligacions per a les dues parts, la nostra era per fer president Pedro Sánchez i ajudar en tots els decrets lleis que s’han fet fins ara. I hem complit, hem aprovat pràcticament tots els decrets llei que ha fet el govern. Per altra banda, ells havien d’haver acomplit el pacte que tenien amb nosaltres. De vegades percebem que des del govern no es tracta amb deferència a tots els que hem permés que hi haja aquest govern a l’Estat espanyol. No oblidem que Pedro Sánchez va ser president del Govern només per dos vots.

Què ha aconseguit Compromís?

Hem aconseguit que es complisca la reforma de l’Estatut, que el PP va intentar que no es discutira fins a quatre vegades; 38 milions per al transport metropolità de València; en els pressupostos de Montoro, la inversió era del 7% i ací és al voltant del 9%; Dependència augmenta la dotació un 40%; s’augmenta la inversió del Corredor Mediterrani... En definitiva, s’aconsegueixen una sèrie de coses de Compromís que no les he escoltades a ningú més en el Congrés. Una anècdota: abans que es presentaren els PGE, la cap de llista del PP per València, Belén Hoyo, tenia la possibilitat de fer una pregunta al Govern. La que va triar era sobre Veneçuela. És una mostra del que han sigut els diputats valencians a Madrid: abans pregunten per Veneçuela que per l’infrafinançament. Crec que si Compromís no existira, s’hauria d’inventar una cosa semblant. Per a mi és absolutament fonamental una veu estrictament valenciana, siga de Compromís o de qui siga, que estiga a Madrid perquè fa que els PGE acaben sent millors, com ho seran ara, per als valencians i les valencianes.

“Una veu estrictament valenciana, siga de Compromís o de qui siga”. Com veu eixes comparacions que es fan sovint entre Compromís i el PNB? Se sent ideològicament a prop del PNB?

A mi m’agrada beure de l’escola política del PNB. Ara bé, les realitats polítiques del País Valencià i del País Basc són absolutament diferents. Ja m’agradaria a mi que el poble valencià tinguera eixa convicció que és fonamental tindre forces polítiques pròpies per anar a Madrid i per representar els interessos a Madrid! Probablement ens aniria molt millor si aconseguírem tindre la força que tenen partits com el PNB. Ara bé, soc conscient que el meu poble és el que és, i en la mesura de les meues possibilitats, intente fer entendre al poble valencià la importància de tindre opcions polítiques pròpies i valencianes. I aprenc el que puc cada dia d’eixa escola política del PNB, que té molt a ensenyar en política.

Allà tenen forces polítiques nacionalistes de centre o de dreta, com el PNB, i d’esquerres, com EH Bildu.

Correcte. Compromís seria com una anomalia en el panorama polític valencià, que és molt semblant al panorama polític de Madrid. Som una anomalia i ens agradaria deixar de ser-ho i tindre forces polítiques pròpies, d’esquerra i de dreta, que pogueren anar a Madrid i reivindicar tantes i tantes coses que ens fan falta. Probablement, si a Madrid tinguérem més interlocutors d’estricta obediència valenciana, segur que ens aniria molt millor.

Continuant amb el tema dels pressupostos, heu presentat esmenes. Si no s’accepten, què farà Compromís?

No votarem en contra perquè els pressupostos són objectivament millors per al conjunt del poble valencià i no els farem descarrilar. Sí que hem negociat aquesta setmana amb la ministra d’Hisenda una sèrie d’esmenes per tal de millorar-los i poder votar que sí. El que puc dir és que he trobat bona sintonia i voluntat que eixes esmenes s’accepten. Bàsicament tracten dos temes fonamentals: més inversió en Rodalies, que són els trens que fan servir els valencians cada dia, perquè és molt minsa i per sota de les necessitats i més diners per als contenidors culturals valencians, que estan molt per davall de la importància que tenen altres. Busquem que s’aproven els pressupostos, que la legislatura baixe el nivell de tensió, que tot el món entenga que els PGE són legítims, que comence la legislatura... I poder començar a treballar en temes importants com és el nou model de finançament sense la pressió d’haver d’aprovar uns nous PGE, o sense la pressió d’unes eleccions catalanes.

Ja ha eixit la reivindicació estrella. Quan tindrem un nou model de finançament? Sempre tenim alguna excusa: eleccions, coronavirus... arribarà algun dia?

Eixa seria una bona pregunta per al PSOE i per a Podemos. Nosaltres, per descomptat, que seguirem sent incòmodes en eixa proposta. Parlar de finançament és parlar del benestar dels valencians, de serveis públics, de tindre les mateixes oportunitats que en altres llocs... i per tant, nosaltres no deixarem de parlar d’aquest tema i de reivindicar-lo.

Espere que en març ens puguem reunir ja per primera vegada per fer una proposta de nou sistema de finançament.

Des del Ministeri d’Hisenda em diuen que hem tingut una pandèmia en què tot s’ha hagut de dirigir a una situació totalment extraordinària, però que en passar els PGE i les eleccions catalanes, serà un bon moment per a parlar. Nosaltres els agafem la paraula i espere que en març ens puguem reunir ja per primera vegada per fer una proposta del nou sistema de finançament que no siga el desastre que ha sigut l’actual. Crec que l’any 2021 ha de ser l’any de la reforma del sistema de finançament perquè podem tindre uns pressupostos aprovats: hi ha un horitzó lliure d’eleccions, i per tant, serà el moment en què podrem assentar-nos a la taula i discutir eixe nou model que permeta que els valencians i les valencianes puguem tindre uns serveis públics a l’altura dels que tenen altres territoris.

Hi ha un compromís real per part del Govern espanyol?

Hi ha un compromís real. El va fer fins i tot el mateix Pedro Sánchez quan va parlar d’abans de finals d’any. Està clar que ningú s’esperava que estaríem eixint al carrer amb mascareta, però aquest és un tema que també té a veure amb la pandèmia: si els valencians tenim menys recursos, podrem lluitar pitjor contra la pandèmia. El que sí que garanteixen aquests pressupostos és que tindrem, en paraules de la ministra, els mateixos recursos que vam tindre l’any passat. Aquests pressupostos són expansius, augmenten la dotació en partides socials, i ara la prioritat són els PGE. Però és un tema que no podem deixar passar. Després dels pressupostos, el finançament s’haurà d’abordar, i també la reforma laboral, la Llei Mordassa... Aquesta pregunta que em feu a mi, la farem al Govern dia sí dia també.

Joan Baldoví | Foto: Ulisses Ortiz

Li preocupa que la tensió que es viu al Congrés dels Diputats arribe al carrer d’una manera agressiva?

Clar que em preocupa. Crec que justament en el Congrés hauríem de donar exemple. Fa unes setmanes vaig tindre vergonya de veure que s’havia convertit en un lloc de hooligans. El Congrés, el parlament, ha de ser per a parlar. A mi no m’agrada el que diuen moltes vegades diputats de la dreta, però els escolte i els respecte, perquè crec que és el mínim que hem de fer. No oblidem que hem sigut votats per milers i milers de ciutadans que mereixen el mateix respecte que qualsevol altre vot i que qualsevol altra força política. Després de la moció de censura, i si s’aproven els pressupostos i passen les eleccions de Catalunya, probablement la tensió baixe i el parlament siga un lloc on es puga debatre assossegadament de diferents temes. Podem estar en desacord, però podem parlar, no hem de buscar destruir el contrari.

En eixe respecte al contrari, què fem amb els partits d’ultradreta?

El PP hauria de ser el de la moció de censura i no el que estem veient cada dia a Múrcia o a Madrid.

Tenen la legitimitat que els donen els vots. Però el que hem de fer els partits és el que s’està fent amb l’extrema dreta a tot Europa: se’ls ha d’aïllar, com Angela Merkel a Alemanya, que no és sospitosa de ser d’extrema esquerra. Tenen la legitimitat que els han votat tres milions de persones; però els altres hem d’entendre que no podem donar oportunitats a partits polítics que, si pogueren, ens il·legalitzarien a partits com Compromís. Hem de tindre molt clars quins són els interessos que representa eixa extrema dreta i aïllar-los en les institucions, no donar-los l’oportunitat que tinguen la possibilitat de traure la seua agenda oculta d’odi, d’exclusió i d’enfrontament en les institucions. El PP hauria de ser el de la moció de censura i no el que estem veient cada dia a Múrcia o a Madrid.

Compromís està defensant darrerament la il·legalització d’organitzacions i partits polítics que promoguen l’odi. Hi ha una certa incomoditat al voltant d’aquesta qüestió per si es pot tornar contra moviments esquerrans amb una lectura més àmplia i acabar justificant la desaparició, per exemple, d’organitzacions independentistes per un suposat odi a Espanya. Com es pot garantir la democràcia il·legalitzant determinades organitzacions?

Mire, ho he vist al Congrés quan Vox presenta una proposta de llei per il·legalitzar partits independentistes... una opció política que pretén il·legalitzar la llibertat d’expressió és justament la primera que s’hauria d’il·legalitzar. Si hi ha una cosa que és sagrada és la llibertat de pensament, la llibertat d’associació... en definitiva, la llibertat de poder defensar les teues idees. Si hi ha una organització que pretén aplicar idees feixistes en el sentit d’excloure del debat polític i del joc polític a determinades opcions, el que hem de procurar és que siguen les primeres que s’haurien d’apartar. Soc partidari d’il·legalitzar aquells que defenen les seues idees amb la violència, i en el cas de partits com Vox, soc partidari de desemmascarar-los amb la paraula, amb les idees, amb la dialèctica i amb l’exemple del que estan representant i del que són.

Passem a diferents qüestions d’actualitat. Què canviarà en el sistema educatiu valencià ara que les CCAA podran triar quina serà la seua llengua vehicular a l’ensenyament?

El que espere és que aquesta coalició de progrés estiga molts anys per a demostrar que el castellà no està en perill en cap lloc, que no n’hi ha cap xiquet de l’estat espanyol que no sàpiga parlar en castellà, i que els partits conservadors s’adonen que qui realment estan en perill d’extinció són les altres llengües. Espere que el que canvie siga que això done instruments a la nostra Conselleria per poder aplicar aquelles mesures que garantisquen que qualsevol xiqueta o xiquet valencià, en acabar l’escolarització, de veritat i no de paraula, siga capaç de dominar les dues llengües oficials que tenim.

Tornaran a demanar la comissió d’investigació al rei emèrit ara que està més acorralat per la justícia espanyola?

Nosaltres d’això no ens cansarem mai i segurament la setmana que ve tindreu notícies d’això. No tenien prou en 300.000 euros a l’any, que és un destarifo, havien de recórrer a comissions. Crec que s’ha obert un debat, ja no té marxa enrere. El cap d’estat no pot fer coses que no li atribueix la Constitució. En eixe sentit, els valencians tenim una dita que és preciosa: “Com més clars, més amics”. La millor contribució que es pot fer a una institució és la transparència, la claredat. Crec que farien bé els monàrquics en acceptar d’una vegada per totes les comissions que estem demanant que eixa institució, que ara està en una sospita permanent, puga explicar clarament els comptes en Suïssa, en Jersey, en Mèxic... D’on ha rebut eixos diners?, per què tenia targetes?, per què hi ha eixa reticència que les empreses públiques que participaren en la construcció de l’AVE a la Meca diguen si van pagar o no comissions?

Una altra qüestió que ens toca més a prop. Vosté no va firmar el manifest d’alts càrrecs de Compromís contra la ZAL de València. En una entrevista va dir que volia parlar primer amb l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó. Ho ha fet? Què n'opina?

Sí, he parlat amb ell. A veure, a mi la ZAL no m’agrada. Quan vaig a València m’agrada molt anar al Saler i quan veig camps d’horta en camps absolutament estèrils... a mi, que soc de poble, em fereix la vista. Ara, hi ha decisions que qualsevol polític que entra després ho té complicat per a revertir. Seria complicat revertir-ho, és el que he parlat amb l’alcalde. Em consta que Joan Ribó, d’una situació absolutament irreversible, intenta fer les millores necessàries per a tindre el menor impacte possible. Em pareix un treball raonable dins d’una situació que no s’hauria d’haver produït, però són nous càrrecs públics.

No ens agradaria tancar l’entrevista sense parlar dels enfrontaments públics que hi ha hagut en els últims dies entre Compromís i el PSPV al País Valencià, com el que van protagonitzar Mónica Oltra i Vicent Soler respecte als pressupostos valencians. Què li pareix això d’airejar públicament els problemes de comunicació i d’entesa entre els socis del Botànic?

Jo soc molt de dites. Hi ha una en pilota valenciana, que espere que s’entenga com a bé, que diu: “Les partides s’arreglen a la caseta”. Vol dir, que a l’hora de posar uns jugadors a una banda o a una altra, s’arregla perquè la partida siga equilibrada. Sempre soc partidari de no fer soroll. Crec que és important en un govern fer la impressió que som un sol govern. Joan Tardà em va dir en 2015, quan guanyàrem les eleccions autonòmiques: “Jo vos diria que no fóreu tres governs, sinó que en fóreu un”.

La confiança i la lleialtat són dos valors que han de presidir qualsevol govern, són l’argamassa que fa que qualsevol govern siga sòlid.

Una de les prioritats del govern és demostrar que hi ha enteniment i que anem tots a una. Clar que hi ha problemes! Però a mi no m’agrada que els dirimim en les xarxes socials o en els mitjans de comunicació. Crec que havia passat una cosa greu: s’aprova un pressupost de la Conselleria de Benestar Social, i quan es presenta, havia canviat. S’havien de rectificar. S’hauria pogut fer d’una manera discreta, però alguns han preferit que transcendira als mitjans... no em pareix que siga la millor manera de fer les coses, sinó que simplement s’haguera fet una rectificació i no culpabilitzar la vicepresidenta del fet que no es tancava un pressupost per 21 milions. No es tractava de 21 milions ni d’un cèntim, sinó que s’aprovaren els comptes pactats, si no, algú està faltant a la confiança. I la confiança i la lleialtat són dos valors que han de presidir qualsevol govern, són l’argamassa que fa que qualsevol govern siga sòlid. Si jo em fie que allò que hem aprovat és el que tu presentaràs i després no ho fas, la meua confiança en tu s’ha trencat perquè no m'has sigut lleial. M’alegre sincerament que tot s’haja pogut arreglar.

Quina és la salut del Botànic? S’ha pogut recuperar eixa confiança i eixa lleialtat?

Si es rectifica i tot el món és capaç d’entendre que s’havia de rectificar, la salut serà bona. Si no s’haguera rectificat, probablement s’hagueren trencat algunes coses. Jo fa quaranta anys que estic amb la mateixa dona i hem passat etapes bones i etapes roïnes. L’important és el resultat, és a dir: fa 40 anys que estem junts. Al Botànic, allò important serà dir: "Estem quatre o cinc legislatures junts governant aquest país". Crec que és el que hem d’intentar aconseguir i deixar que la dreta faça més llargues les vacances, perquè les tenia ben merescudes.

La publicació d'aquesta entrevista ha sigut possible gràcies a les més de 400 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací