Mercè Pérez (Sembra Llibres): «Amazon no és una ajuda, als algoritmes els interessen els grans best-sellers»

per Raquel Andrés

Mercè Pérez Editora de Sembra Llibres

Cultura

Mercè Pérez (Sembra Llibres): «Amazon no és una ajuda, als algoritmes els interessen els grans best-sellers»
Mercè Pérez (Sembra Llibres): «Amazon no és una ajuda, als algoritmes els interessen els grans best-sellers»

L’editorial compleix sis anys amb 50 títols publicant només en valencià, amb autors de tot el domini lingüístic. L’editora reflexiona sobre la implicació política de la cooperativa, que és més que una empresa

Sembra Llibres és una editorial que va nàixer l’any 2014 a Carcaixent (la Ribera) i des del 2017 està arrelada al barri de Benimaclet, a València. Celebra els seus anys de vida amb molt bona salut, malgrat la pandèmia, i amb 50 títols publicats, o “llavors”, com diuen elles.

El primer llibre publicat és, també, un dels més venuts: Totes les cançons parlen de tu, de Xavi Sarrià, que ja porta 13 edicions. Altres títols amb molt d’èxit són Al principi de tot hi ha la guerra, Un monstre em ve a veure, I tu, sols tu; Florescència, Acte de violència o, més recentment, Palestina. Una història essencial. També han traduït al valencià autores com Virginie Despentes, Minna Salami, Kopano Matlwa, Roald Dahl o Erri de Luca. Combinen assaig amb literatura, novel·la i contes, a més d’àlbums il·lustrats.

L’editorial, que és una cooperativa amb tres sòcies i dues treballadores, ha aconseguit fer-se un espai al sector venent llibres escrits només en valencià en un lloc al món, el País Valencià, on l’índex de lectura en la llengua pròpia està al voltant del 3%. No és una empresa més i mira als ulls i col·labora com pot amb les lluites socials que l’envolten, com va fer amb el Forn de Barraca o amb el seu rebuig públic contra el desallotjament del CSOA l’Horta. De fet, durant el transcurs d’aquesta entrevista, una persona ens interromp preguntant per material per a un acte antirepressiu. Parlem d’això i d’altres temes amb la seua editora, Mercè Pérez.

 

Com ha aconseguit mantenir-se sis anys una xicoteta editorial que només publica en valencià, una llengua que compta amb un índex de lectura del 3% al País Valencià?

La majoria d’editorials que publiquem en valencià, en la nostra llengua, des de València, hem aconseguit un públic fidel. Ho hem fet oferint llibres diferents, crítics, que s’escapen de si són llibres juvenils o per a adults, de manera que qualsevol lector es puga apropar a un llibre perquè li interessa o li agrada, amb una imatge i unes cobertes actuals que enganxen. I hem fet un esforç en comunicació, hem sabut acostar-nos a la gent, als lectors fidels.

Ara es llegeix més en valencià per motivació pròpia, que no per prescripció educativa? Quin ha estat el catalitzador?

Hi ha tota una generació que s’ha educat amb normalitat en la nostra llengua en els centres educatius i que ha tingut accés a mitjans de comunicació en la nostra llengua, a productes culturals en la nostra llengua... que també és lectora.

Hem publicat sempre mirant a tot el territori, però sense perdre les nostres coordenades geogràfiques vitals: Benimaclet, València.

Comporta un temps des que entres en l’escola, s’ha anat notant a mesura que han passat els anys i les dècades. Cada vegada tenim més lectors i lectores per eixa feina feta de normalització de la llengua en diferents àmbits. També estem en un moment en què crec que s’està visibilitzant molt la llengua. Tenim la Plaça del Llibre a la Fira de València; s’estan consolidant projectes i llibreries a la ciutat de València i a altres pobles del País Valencià. Crec que tota aquesta tasca fa que cada vegada hi haja més lectors, més enllà del lector de prescripció. És una feina de molts anys des de diferents fronts.

Encara queda públic potencial al qual arribar?

Sí, clar. Sempre hi ha públic que, pel que siga, encara no s’ha animat o no ha arribat a les lectures en valencià. Crec que el que hem de fer des de les editorials i des de les institucions, llibreries i biblioteques, és fer productes atractius, fer lectures que puguen interessar, que parlen de l’ara, del present, i que puguen enganxar a les noves generacions.

Llibres editats per Sembra Llibres / Foto: Facebook  

M’agradaria parlar de l’acollida de l’editorial en tot el territori lingüístic comú. Heu de mirar massa, encara, cap al Principat?

Una de les coses que defineixen Sembra Llibres, i que demostra el fet que fa sis anys que existim és que hem publicat sempre mirant a tot el territori, no només a un territori en concret. Hem fet llibres per a tothom, però sense perdre les coordenades geogràfiques vitals en les quals creiem i en formem part: el barri de Benimaclet, a València, al País Valencià. Oferim publicacions tant d’autores i autors catalans com de valencians i valencianes, però també traduccions. Això ha fet que puguem estar en tots els territoris amb normalitat. Oferim lectures que poden interessar a tot el món, i així podem arribar a tots els llocs i a totes les llibreries i biblioteques. Més enllà de si el Sénia és una frontera o no.

Precisament els vostres llibres es publiquen en diferents varietats dialectals. Hem superat ja els prejudicis lingüístics?

Ho hem fet sempre amb normalitat. Crec que quan fas les coses des de la normalitat, te n’adones que la recepció també és amb normalitat.

Cal fer un esforç per a tindre mitjans de comunicació en totes les varietats lingüístiques.

Nosaltres sempre hem respectat les varietats dialectals dels nostres autors i autores: si és de Girona, els seus textos estaran en una varietat dialectal, i si és de València, és lògic que la seua varietat siga occidental. Respectant això, ens hem adonat sempre que n’hi ha debats que s’estan superant amb el temps. Però sí que és veritat que cal fer un esforç per a tindre mitjans de comunicació en totes les varietats i que hi puguem accedir una altra vegada. Creiem que la famosa reciprocitat aprofundiria aquest canvi. És necessari tornar a poder sentir amb normalitat diferents dialectes, ja des de l’espai dels mitjans audiovisuals i des dels mitjans de comunicació.

D’alguna manera, la vostra editorial és una materialització, és un fet, que parlar de la secessió lingüística als parlaments és un debat estèril que encara hui en dia recupera la dreta de tant en tant.

Sí. Al final la gent vol llegir coses que li interessen, novel·les que li puguen emocionar, que li impacten, que l’enganxen. Llibres d’assaig que parlen de temes que siguen d’actualitat, com Desobediència i democràcia o el de Palestina. Transcendeix la qüestió del dialecte. La gent vol llegir amb normalitat, i oferir llibres amb la normalitat més gran possible és com aconseguim superar eixos debats.

Com es relaciona Sembra Llibres amb les llibreries?

Les llibreries són les que aposten pel llibre en valencià, valoren que estiguem parlant de temes d’ací, arrelats a la terra.

Per a nosaltres és molt important la xarxa de llibreries, perquè és la gent que tenim sempre al nostre costat, a la vora. Els valorem molt, sempre intentem a través de les nostres xarxes socials, a través de la nostra comunicació, parlar molt del fet que cal visitar les llibreries locals, independents, de barri... Tot aquest engranatge de llibreries, que al final són les que aposten pel llibre en valencià o català. Els algoritmes d’altres gegants no valoren aquestes coses i les llibreries sí. El component humà valora que estiguem parlant de temes d’ací, arrelats a la terra. Per això és important visibilitzar que cal visitar-les i estar en contacte sempre amb elles.

Els vostres llibres també es poden trobar a Amazon, un gegant que va nàixer precisament venent llibres. Què us pareix?

Realment nosaltres no donem publicitat ni estem afavorint aquest mercat. Els nostres llibres quasi no entren a Amazon, no és el nostre nínxol de mercat. En el nostre cas, és un debat que no tenim perquè no li donem força. No som un gran gegant que alimenta Amazon, les nostres vendes són en llibreries.

Què suposa Amazon per a les xicotetes editorials i llibreries?

Amazon no és una ajuda, és al contrari pel que et deia: als algoritmes els interessen els grans best-sellers, els llibres que col·loquen fàcilment pel motiu que siga. Les petites editorials no podem competir mai en eixe sentit. I les petites llibreries tampoc poden competir en l’enviament ràpid. Per això, editorials independents i llibreries hem d’estar molt unides i ens hem de donar molt de suport les unes a les altres. Amazon no és una eina vàlida per a cap de les dues parts implicades.

Em sembla molt important també la relació que té Sembra Llibres amb el barri on s’ubica, Benimaclet. Al recent intent de desallotjament del CSOA l’Horta us manifestàreu públicament en contra, com una part més del teixit social. Les empreses han d’implicar-se amb l’entorn que els envolta?

Per a nosaltres Sembra Llibres no és una empresa a l’ús, som una cooperativa i ens mouen uns valors determinats. No estem ací simplement per fer llibres, com podríem estar fent una altra cosa, sinó que creiem que a través dels llibres podem oferir alternatives i maneres de pensar el món i de pensar el nostre lloc en el món.

No estem ací simplement per fer llibres, oferim alternatives i maneres de pensar el món i el nostre lloc al món.

Ho fem des d’una sèrie de valors que ens creiem, compartits per totes les sòcies, i un d’ells és estar arrelats al nostre territori. Això vol dir estar arrelats a la llengua, al País Valencià, i en el nostre cas, a Benimaclet. Moltes de nosaltres hem viscut o vivim i formem part de diferents moviments socials i organitzacions socials del barri de Benimaclet. Està clar que n’hi ha coses que ens toquen i hem de donar suport perquè ens les creiem i formem part d’aquest moviment. Per això, en el vídeo dels sis anys vam voler fer un homenatge al barri representant algunes de les llibreries que hi ha: ens creiem que som part d’aquest engranatge que és el barri de Benimaclet, però també de la ciutat de València, del País Valencià i de tot el territori lingüístic.

Ha afectat la crisi de la Covid-19 a l’editorial?

Sí, clar. Això ha afectat a tot el món, de diferents maneres, en major o menor mesura. Just el primer confinament, el més estricte, va vindre en plena campanya de Sant Jordi i de fires de primavera, com la Fira del Llibre de València, que són molt importants per a tot el sector editorial. Va suposar un colp molt dur. Després va vindre el tancament de les llibreries i no saber quan podrien tornar a obrir i en quines condicions podrien fer-ho. Quan el confinament estricte es va anar relaxant i van reobrir les llibreries més o menys amb normalitat, vam poder anar reprenent l’activitat. Som un sector que hem pogut fer alguns actes, com la Setmana del Llibre en Català o les Places del Llibre. Però està clar que fou un colp molt dur i encara ho continua sent. Moltes presentacions encara es cancel·len en l’últim moment. Però a l’editorial estem reprenent la normalitat, si es pot dir així, tornant al precovid.
 

Us ha afectat positivament, d’alguna manera, eixe augment de la consciència social respecte a consumir producte de proximitat i de barri, arran de la pandèmia? Heu experimentat una pujada en les vendes?

No hem vist una pujada, però el fet d’haver-nos pogut mantenir durant aquest any i poder continuar amb força i estar planificant l’any que ve i el 2022, és perquè hem rebut molt de suport de la gent. Gent que sempre ha estat a la nostra vora, ara ho ha estat molt més, ens ha donat suport a nosaltres com a editorial i al comerç de proximitat, que també són les llibreries. Això s’ha notat aquests darrers mesos. La gent també té moltes ganes d’actes com la Plaça del Llibre. Es nota. També ha sigut una època en què la gent ha necessitat molt reflexionar, aturar-se, poder pensar... i això els llibres ho han oferit molt, poder tenir una estona on reflexionar sobre algun tema, pensar sense tot el soroll que hi ha al nostre voltant. El llibre és un espai, un refugi, i molta gent ha sabut incorporar-lo.

 

La publicació d'aquesta entrevista ha sigut possible gràcies a les més de 400 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací