«La Llei de Plurilingüisme reforçarà el monolingüisme de l'alumnat castellanoparlant i el bilingüisme del valencianoparlant»

per Laura Talens

Josep Escribano Docent i president d'El Tempir

Llengua

Josep Escribano, docent i president d'El Tempir
Josep Escribano, docent i president d'El Tempir

Josep Enric Escribano, docent i president d’El Tempir d’Elx, ens dona la seua opinió sobre el manifest «Centres pel valencià» i la situació creada com a conseqüència de l’aplicació de la Llei de Plurilingüisme a les comarques del Sud. Recordem que fa poc entrevistàvem Oreto Trescolí, directora de l’IES de Guadassuar, un dels molts signants del manifest en protesta per la reducció d’hores de docència en valencià que implica el decret en molts centres. 

 

Com afecta l’aplicació de la llei de plurilingüisme als centres docents del sud del País Valencià? Serà positiu o negatiu?

El Tempir considera que la Llei de Plurilingüisme no tindrà efectes positius als centres educatius del sud del País Valencià perquè reforçarà encara més el monolingüisme dels alumnes castellanoparlants i el bilingüisme dels valencianoparlants. Com que aquesta llei no opta per un bilingüisme actiu, eficaç i autocentrat és molt difícil que tots els alumnes acaben sent competents en la llengua pròpia del país. 

D’una banda, les families veuen conculcats els drets a tenir un ensenyament en valencià per als seus fills a partir del moment que molts instituts d’Alacant i part d’Elx, però també de ciutats mitjanes, no poden donar continuïtat a la mitjana de percentatges de matèries vehiculades en valencià a les escoles adscrites a eixos centres. Encara sort si arriben els instituts a percentatges del 25% d’assignatures en valencià a l’ESO i al Batxillerat, topall mínim de la llei i judicial quant al castellà, cosa que està sent (molt) difícil d’aconseguir no sols als centres d’ensenyament secundari d’Alacant, sinó també de València. 

Com estan gestionant els centres la redacció dels Projectes Lingüístics?

A l’hora de validar els projectes lingüístics de centre (PLC) via plataforma habilitada per la Conselleria, aquesta validació es pot donar per etapa en l’ESO i per modalitat en Batxillerat. Per tant, si en l’ESO s’arriba a una mitjana del 25% de matèries vehiculades en valencià, ens podem trobar cursos amb un 30% per cent d’assignatures en valencià i d’altres amb menys del 25% -per exemple, menys d’un 15%-, cosa que és una aberració. Però si la mitjana dels 4 cursos arriba al 25% queda validat en l’ESO encara que no es done continuïtat als percentatges superiors en valencià de les escoles. En Batxillerat la situació es presenta pitjor en moltes ocasions per la reticències dels professors –alguns perquè no se senten preparats i d’altres perquè es neguen a fer-ho- a impartir les classes en valencià tot i que estan capacitats (tenen el títol administratiu corresponent). 

La Conselleria té capacitat per a vetllar pel compliment efectiu de la llei?

Ens trobem que els assessors de plurilingüisme compleixen amb la seua faena d’informar i dir com s’ha d’aplicar la llei per tal d’arribar a eixos mínims. Així i tot, davant tenim una Conselleria que no es preocuparà per veure si els professors compliran amb l’obligació d’impartir-les en valencià. Per què? Perquè la inspecció es desentén del compliment d’aquesta llei. En altres paraules, si hi havia problemes per fer complir els antics PPEV (o línies en valencià, com solen anomenar-les els pares) en zones urbanes del sud, ara el problema serà major. Conselleria, per tant, obri un plurilinguisme o PEPLI a la carta i a la mida de cada centre però que no garanteix que l’alumne acabe sent competent en valencià. La llei iguala els alumnes per baix, deficitària competència lingüística en valencià, i no per dalt, consecució de la màxima capacitat comunicativa oral i escrita en valencià. 

A més, ¿de quin mecanisme disposarà la Conselleria perquè hi haja progressivitat a fi de donar continuïtat a les mitjanes percentuals de les escoles si els inspectors no s’hi implicaran? Aquesta qüestió no té resposta de moment ni segurament la tindrà en el futur més immediat.

I quina consideres que és la situació de zones castellanoparlants?

Quant al Baix Segura, l’aplicació de la llei de plurilingüisme s’ha flexibilitzat una vegada i una altra, moltes vegades a força de manifestacions de pares i partits polítics en contra del valencià. La Conselleria no disposa de cap pla per a l’aplicació del plurilingüisme en aquesta comarca, de manera que actua amb por i tebior a fi d’evitar tot conflicte que puga repercutir electoralment els partits governants. No sols això. La desactivació de professors de l’àrea de valencià en borses a fi d’estudiar oposicions ha comportat casos de departaments en centres que no disposen de cap especialista en la llengua pròpia. Ni s’ha previst una pla d’estabilitat de plantilla dels professors de valencià a terres baixsegurines perquè hi haja una continuïtat metodològica, progressió i extensió del valencià a fi de combatre l’exempció. A propòsit d’això, una exempció que s’ha donat amb la mateixa alegria que en altres anys en Batxillerat, per exemple, i en menor mesura en ESO. 

Què penses del manifest «Centres pel valencià» que, ara com ara, ja han firmat molts centres educatius de majoria valencianoparlant del País Valencià?

El Tempir entén perfectament el moviment que ha generat el manifest «Centres pel Valencià» i la disconformitat que les comunitats educatives d’aquests instituts han manifestat amb la llei. Ho compartim fil per randa. Si la Conselleria d’Educació considerava que el plurilingüisme impulsaria el valencià, no ha estat així. 

Era esperable que en les comarques centrals o en la Ribera s’anara a un PEPLI en què el 50% o més de les matèries es vehicularen en valencià. I ho era perquè són zones on l’ensenyament en valencià està fortament arrelat. Però ha jugat a la contra al sud i a les zones urbanes del país. A més, els claustres d’aquests centres ja havien comprovat que els xiquets en PPEV eren perfectament bilingües, però la línia tenia un efecte compensador per la minorització del valencià. Ara amb el PEPLI eixe efecte compensador disminueix. Ningú ix content en l’aplicació d’aquesta nova normativa pensada més per no irritar la dreta i exacerbar-la que per reflexionar de manera tècnica sobre les necessitats reals del país i com desmuntar el pseudoplurilingüisme que havíem heretat de la dreta. 

Creus que la Conselleria tindrà una actitud dialogant?

També entenem perfectament que els centres se senten sols perquè no han trobat ni troben interlocutor en la Conselleria en l’aplicació no sols de la llei sinó també en la seua creació. Els assessors no són els interlocutors. No ens enganyem. Són simples funcionaris. Aquí parlem de responsables polítics autonòmics. És curiós que per a unes coses els dirigents de la Conselleria diguen que compten amb l’opinió de tota la comunitat educativa i per a d’altres no. 

Malauradament, trobarem pares que tindran fills, els més grans, que han rebut un ensenyament mínimament digne en valencià (han cursat un PPEV) i els fills menuts patiran una mena de «sort» de gimcana percentual de matèries en valencià en l’ESO i en el BAT. 

Quina hauria de ser la rectificació de la Conselleria?

Nosaltres entenem que la Conselleria no pot optar per un PEPLI a la carta o a mida de cada centre si al final l’alumne no està exposat a un mínim del 50% de matèries vehiculades en valencià per tal que hi haja una garantia bàsica d’acabar sent competent en la llengua pròpia. No ho diem nosaltres. Ho diuen els experts. 

Aquesta llei no té possibilitat de reeixir si no hi ha també un mecanisme de control del compliment dels projectes lingüístics de centres per part d’inspecció i de caminar cap a eixa xifra mítica del 50%. La Conselleria hauria d’aprendre del que ha passat a Catalunya quan la inspecció no ha vetlat pel compliment de la immersió en els instituts. No es pot caure en el mateix parany.

Òbviament, també caldria obrir canals de diàleg amb les direccions dels centres que mostren reticències en l’aplicació d’aquesta normativa plurilingüe. O hi participen i s’atenen les peticions realitzades mitjançant el diàleg, o la disconformitat i la molèstia anirà en augment i més enllà d’un simple manifest. 

Què podria ajudar a l’èxit de la nova llei?

Si es vol que el model de plurilingüisme vehiculat en un 50% de matèries o més en valencià triomfe, ¿què espera la Conselleria per aprovar el decret de certificacions de coneixement de valencià i anglés en funció del nombre d’hores cursades en aquestes llengües? Aquest decret actuaria com a mesura seductora i esperonaria a caminar cap a eixe 50%. Ara bé, passa el temps i el decret ni s’aprova ni hi ha intencions d’aprovar-lo. Sembla que l’administració educativa s’estiga autoboicotejant.

I en el cas concret de les zones castellanoparlants?

Finalment, tornem a demanar una solució pensada i estudiada per a les zones de predomini lingüístic castellanoparlant, sobretot a gran part del Baix Segura (exceptuant Guardamar del Segura i la partida oriolana de Barba-roja): estabilització de plantilles dels departaments de valencià, contractació d’autèntics especialistes en la matèria, reducció de l’exempció a un fet merament puntual i excepcional, una política lingüística educativa adaptada a la realitat comarcal que impulse l’ensenyament del valencià i no devaluacions successives en l’aplicació de la llei. 

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací