Com afecta la Llei de Plurilingüisme a la docència en valencià?

per Laura Talens

Marc Candela i Francesc Gisbert 

Societat

Marc Candela i Francesc Gisbert
Marc Candela i Francesc Gisbert

Continuen les reaccions a l’aplicació de la nova Llei de Plurilingüisme. Desenes de centres d’ensenyament secundari de tot el País Valencià han votat adherir-se al manifest «Centres pel valencià». El manifest reclama de la Conselleria que no es disminuïsquen les hores de docència en valencià, a causa de l’aplicació de percentatges lectius en valencià, castellà i anglés. Fa poc entrevistàvem Oreto Trescolí, directora de l’IES de Guadassuar, un dels més de trenta centres només de la Ribera que han demanat poder fer més hores en valencià. També entrevistàrem Josep Enric Escribano, president d'El Tempir, per conéixer la visió dels centres del sud del País Valencià. Ara conversem amb dos veus independents: Marc Candela, docent i portaveu del STEPV i Francesc Gisbert, docent, escriptor i president de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat.

 

Marc Candela, com afecta l’aplicació de la llei de plurilingüisme a la docència en valencià dels centres educatius des del punt de vista del STEPV?

La llei estableix uns percentatges mínims d’ús del valencià, del castellà i de l’anglés com a llengües vehiculars a l’ensenyament. Els centres educatius estan obligats a respectar aquests percentatges, tot i que es poden acollir a plans experimentals mentre es respecten els objectius de la llei. Per tant, en els centres amb ensenyament en valencià hi ha un clar retrocés quant a l’ús vehicular de la llengua, mentre que en els centres amb menys presència del valencià se suposava que n'hi hauria un increment de l'ús vehicular.

STEPV ha estat molt crítica amb la llei, perquè considerem que el millor model per aconseguir els objectius del plurilingüisme (igual competència lingüística del nostre alumnat en valencià i en castellà i un domini funcional d’una llengua estrangera) és la immersió lingüística en valencià (adaptant-se a les diferents situacions sociolingüístiques del País Valencià). I tenim models que han funcionat en altres territoris, com és el cas del model català. La llei, aprovada en 2018, s’ha desplegat totalment en l’etapa d’infantil i primària i començarà a aplicar-se el curs que ve en secundària. Caldrà, doncs, fer-ne el seguiment de l'aplicació els pròxims anys per avaluar l'acompliment dels objectius.

Francesc, tu ets professor de valencià en un institut que ha signat el manifest. L’aplicació de la llei de Plurilingüisme serà positiva o negativa per a la normalització del valencià?

Serà molt negativa i això ho sap tothom, des dels assessors de plurilingüisme que van pels centres fins als directius de la Conselleria d’Educació. Jo vaig treballar durant deu anys a Mutxamel, un centre on els alumnes valencianoparlants eren minoria, però on hi havia doble programa, PEV i PIP. Almenys, sobre el paper. Ara, em comenten els excompanys que la docència en valencià s’ha dissipat encara més, i es faran ben poques classes efectives en valencià. Això passarà als centres de les zones amb gran presència d’alumnat no valencianoparlant, la majoria. Actualment, treballe a Muro, un centre on el 95% de l’alumnat parla i usa el valencià de forma quotidiana. Totes les classes s’han fet en valencià, de manera natural, sense cap oposició, durant els últims 30 anys. Amb la nova llei, només podrem continuar impartint un 50% de la docència en valencià. La resta serà en castellà i un poc en anglés. Els nostres alumnes no necessiten fer més classes en castellà. Esta situació es repetirà a tots els centres on el valencià estava plenament normalitzat i és llengua d’ús habitual, personal i acadèmica. En conclusió, reculem per tots els costats.

Marc, com valoreu des de l’STEPV el manifest dels centres pel valencià?

La llei ha creat un rebuig important entre els centres que han apostat per l’ensenyament en valencià, ja que ha estat una llarga i costosa lluita durant molts anys i ara veuen que retrocedim pels percentatges que imposa la llei fruit (segons la Conselleria d’Educació) d’una sentència del Tribunal Suprem. Des del Sindicat hem donat suport al manifest i estem treballant amb els equips directius que l’han promogut i signat perquè puguen mantindre el màxim nivell possible d’ensenyament en valencià, i canalitzar les seues demandes a la Conselleria d’Educació.

I tu, Francesc, quina opinió tens del manifest?

Em sembla un acte de valentia i responsabilitat que alguns professionals de l’ensenyament diguem prou i ens plantem davant Conselleria. Si aquesta reducció d’hores de docència en valencià s’haguera produït fa deu anys, amb un govern del PP, estic convençut que el senyor Vicent Marzà, Miguel Soler i tota la plana de savis de la Conselleria actual s’haurien posat al capdavant de les manifestacions per clamar dimissions de consellers. Ara, com que ho fan ells, s’escaroten perquè alguns protestem. I encara ens diuen: Voleu que mane VOX, Ciudadanos i el PP, que seria molt pitjor? Soc docent des de fa vint anys i vaig plantar cara en altres èpoques. A mi ningú no m’ha de donar lliçons d’activisme. Però he de dir, que el que no es va atrevir a fer el PP, eliminar les línies en valencià, ho ha fet la Conselleria actual. Amb un somriure i la millor intenció del món, diuen ells.

Marc, quina ha de ser la rectificació de la Conselleria?

En primer lloc i dins del marc de la llei (el termini per tancar els percentatges s’acaba a finals de febrer del 2021) és autoritzar tots els plans experimentals dels centres que sol·liciten tindre més presència del valencià, ja que, com està demostrat, els models d’immersió lingüística permeten perfectament el compliment dels objectius de la llei.

En segon lloc, cal estudiar seriosament les noves possibilitats que obre la LOMLOE, acabada d’aprovar, en la qual s’eliminen les referències als percentatges «raonables» d’ús de les llengües cooficials que imposava l’anterior llei del PP, la LOMQE. Això obri la possibilitat a plantejar-nos un altre model que pose el valencià en el centre de l’ensenyament plurilingüe.

I tu Francesc, com creus que hauria de rectificar la Conselleria?

Esta Conselleria és de poc rectificar. Posaran un pedaç i avant. No crec que reconeguen que s’han equivocat i que la llei, des del principi arriscada, ha quedat tocada de mort. En el text legal no apareix ni una sola vegada «immersió lingüística», això està passat de moda. L’esperit inicial de la llei és impossible aplicar-lo, sobretot després de la sentència judicial dels percentatges. Companys meus contraris al valencià, del PP o altres ideologies afins, encara que protesten en públic per la Llei, en realitat, n’estan encantats. Esta llei, tal com ha quedat, fa deu anys el govern anterior hauria estat encantat de poder aplicar-la i desenvolupar-la. Amb esta llei a la mà, un futur govern d’un altre signe, pot carregar-se definitivament l’ensenyament en valencià, que tants esforços ens va constar d’aconseguir. I aleshores, alguns, que ara callen i atorguen, tornaran a convocar manifestacions i demanar dimissions de consellers.

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací