Isaura Navarro: «Estem entrant en el final de la pandèmia»

per Daniel Martín

Isaura Navarro Secretària Autonòmica de Salut Pública i del Sistema Sanitari Públic

Política

Isaura Navarro
Isaura Navarro | Ulisses Ortiz

A partir d’aquest dilluns al País Valencià es comencen a relaxar les restriccions malgrat que encara es troba enquadrat en la zona de risc alt, segons la qualificació feta pel Ministeri de Sanitat. De totes les mesures vigents durant els últims dos mesos i mig, i gràcies a les quals s’ha reduït notablement la incidència del virus, a quina li atorguen més efectivitat?

És un conjunt de mesures, perquè si els locals comercials estan tancats, si l’hostaleria està tancada i la gent no pot desplaçar-se, el que fas és convidar la ciutadania perquè es quede a casa o que vaja a passejar i després torne a casa; com també que el nucli de persones amb què es relacione siga al més reduït possible. Per tant, les mesures han de ser coherents en el seu conjunt.

Però quines han estat més efectives?

Les que afecten la quotidianitat, el dia a dia.

Per què s’ha fracassat en la comunicació de la directriu que explica que la mascareta no ens l’hem de llevar en els domicilis, si es produeixen trobades amb altres nuclis de convivència, o en els bars i restaurants a excepció del moment de consumir?

Els éssers humans necessitem relaxar-nos. Quan estàs tot el dia amb la mascareta també és molt comprensible que entres a casa dels teus pares, que són la gent de màxima confiança, i que et lleves la mascareta, però precisament els teus pares són persones majors, i és amb ells amb qui convé que portes la mascareta. Nosaltres hem incidit perquè la ciutadania fos conscient, però per altra banda també és prou comprensible. Estem un any ja de pandèmia, la gent pateix de fatiga pandèmica i necessitem espais de relaxació. Jo tampoc vull culpabilitzar a ningú perquè açò està sent dur i llarg. Ara ja estem en un procés de vacunació que canviarà el panorama, però encara així, haurem de dur la mascareta més temps i continuar amb les mesures de contenció, però ja comencem a vore la llum. Estem en l’inici del canvi de la situació que permetrà que estem més tranquils i més relaxats.

Isaura Navarro | Foto: Ulisses Ortiz

Per què en l’última onada el País Valencià ha sigut el territori més colpejat de l’Estat i d’Europa?

Perquè ens va agafar sense defenses [menys població amb anticossos per no haver patit la malaltia] perquè ni la primera ni la segona onada havien estat molt fortes. D’altra banda, l’hivern, que és el que fa entrar en llocs tancats, ací comença més tard, i el fet que no haguérem patit una onada forta també va fer que la gent estiguera més relaxada que en altres comunitats autònomes. Ens va vindre molt de colp. Pujàrem en el mateix moment que la resta de comunitats, que fou després del Black Friday [27 de novembre], i després se sumà la coincidència de les festes de Nadal en què la gent es veu més, fa compres, celebracions...

Per tant, el Nadal hauria d'haver estat més estricte?

Però és que la gent també tenia necessitat de trobar-se i de relaxar-se.

Aquest comportament inadequat no es contradiu amb la reflexió que vostè feia abans sobre que no vol culpabilitzar la ciutadania?

Dir la ciutadania és dir molt, perquè hi ha molta gent que no ha vist els seus pares en Nadal. Hi ha molta gent que fa temps que no abraça els seus ésser més volguts. Jo mateixa fa mesos que no abrace els meus pares, i no és fàcil. La gran majoria de la gent compleix, però sempre hi ha una minoria a qui li costa més. Nosaltres insistim en quines són les mesures que s’han d'adoptar, però al mateix temps és comprensible que la gent no aguante amb tanta restricció tant de temps.

Quin és el pla per a les Falles, la Magdalena i laPasqua perquè no ens torne a passar com al Nadal?

Enguany no hi ha Falles ni Magdalena.

Foto: Ulisses Ortiz

Però sí que hi ha dies festius.

El que hi ha són dies escolars festius perquè així ho han decidit els consells escolars locals (unes festivitats que dijous la Generalitat va recomanar suspendre), no la Conselleria de Sanitat ni la d’Educació. Nosaltres ho tenim molt estudiat: el nivell de contagi en l’àmbit educatiu baixa quan els xiquets estan en l’escola i puja quan estan de vacances, perquè n'hi ha més socialització. Per altra banda, hem parlat amb l’Ajuntament de València i no ha organitzat cap activitat al carrer, sí online. Jo el que desitge és que no passe com a l’estiu en alguns pobles, que es van fer les no festes i la gent s'ajuntava malgrat que l’ajuntament no organitzava res. Comptem amb el sector faller, que està molt organitzat. Jo he tingut diverses reunions amb ells i són agents col·laboradors contra la pandèmia. Ens han oferit els seus locals per a fer vacunació i són molt conscients d’on estan els riscos. Quan els vam fer un protocol el van complir estrictament i estic convençuda que no tindrem cap problema en eixe sentit.

Però el dia 19 serà festa, igual que divendres Sant i dilluns de Pasqua, i això seran quatre dies seguits. Serà un escenari molt semblant al del Nadal.

Ara mateix hi ha una limitació de les persones amb què et pots trobar en l’àmbit familiar (no es permeten reunions de persones de bombolles de convivència diferents), i aquesta és la qüestió, que davant d’aquestes possibilitats s’aproven restriccions. A banda, clar, està el nivell de contagis que ens trobem en eixe moment i de l’increment de la vacunació (segons el Consell, les vacunacions massives s’iniciaran l’1 d’abril si les empreses farmacèutiques proporcionen les dosis necessàries).

La immunitat de grup realment la tindrem a l’estiu?

Dependrà de l’arribada de vacunes.

Però al ritme que anem ja ens dona moltes pistes que serà difícil.

No és ni fàcil ni difícil. Únicament dependrà de l’arribada del nombre de vacunes.

Però en el cas hipotètic que comptàrem amb totes les vacunes que necessitàrem, a quin volum de població podríem vacunar en un mes, per exemple?

Si tinguérem totes les que vulguem bolcaríem tot el personal perquè s’estiguera vacunant de manera immediata.

Però això ho pot traduir en alguna xifra?

No, no te'n puc dir.

Foto: Ulisses Ortiz

Temen que les noves soques puguen abocar-nos a la quarta onada?

Amb les limitacions per a les trobades socials i familiars i amb els espais de socialització tancats, hem posat fre a aquestes soques, sobretot a la britànica, però òbviament, en obrir espais de socialització el risc de contagi s’incrementa.

Però tenen algun tipus de protocol o alerta específica per intentar evitar-ho?

Des del Ministeri de Sanitat ens han dit que hem d’augmentar el nivell de seqüenciació (genòmica) i això és el que estem fent. Quan es produeix un número major de contagis que l’ordinari en un brot, el que fem de seguida és fer seqüenciació per a comprovar si la soca és l’ordinària o la britànica o sud-africana.

Les discrepàncies entre les diferents formacions que conformen el govern valencià sobre quines mesures s’han adoptar, es mantenen?

En el moment que s’adopten les mesures proposades per Compromís (tancament de la restauració i centres comercials) les discrepàncies es redueixen substancialment.

Quines discrepàncies mantenen encara?

L’última fou respecte als centres comercials, és a dir, els espais de més 800 metres quadrats. Però eixa es va limitar pel tancament perimetral de les grans ciutats (restricció suprimida a partir d’aquest dilluns 1 de març). I el que Compromís ha defensat sempre és que qualsevol restricció ha d’anar acompanyada d’ajudes.

Però les ajudes semblen insuficients per a les pèrdues que es generen.

Tots els sectors afectats han de rebre ajudes. Òbviament, no tindran beneficis, però (hem d’aconseguir) que no tinguen pèrdues. S’ha d’ajudar perquè l’economia es mantinga i quan açò acabe, que s'està ja acabant, perquè ja estem en el procés de vacunació, es reflote de manera immediata tota l’economia.

Foto: Ulisses Ortiz

Realment ja estem acabant amb la pandèmia?

La pandèmia ha afectat sobretot la ciutadania més vulnerable i més major, i és a la que estem vacunant prioritàriament. El panorama de la pandèmia canviarà molt en el moment que tinguem a tota la gent més vulnerable vacunada. De fet, en les residències ja és molt visible l’efecte de la vacunació. Estem entrant en el final perquè en el moment que tinguem més gent major vacunada, que és la que acaba en l’hospital, també podrem recuperar la normalitat en l’assistència sanitària. Perquè no és el mateix passar la covid com una grip, que passar-la amb risc de mort o que la gent falte com a conseqüència de la malaltia.

Quant de temps més haurem d’utilitzar la mascareta?

Durant molt de temps encara.

Estem parlant d’anys?

Esperem que no.

En tot cas, durant tot el 2022 també?

No t’ho puc dir.

La vacunació del coronavirus serà anual igual que la de la grip estacional?

És una de les qüestions que està damunt la taula, però encara no se sap. Perquè esta pandèmia està en procés d’estudi permanent. S’està estudiant l’efecte de les vacunes en la ciutadania i quant dura la protecció.

Tenen un pla per reduir les llistes d’espera que tant han crescut?

Precisament l’efecte de la vacunació serà la recuperació de la normalitat en l’assistència sanitària. Les operacions no urgents es podran tornar a produir en el moment que sàpigues que ja no necessitaràs eixos llits perquè la gent més vulnerable ja està vacunada. Tornar a la normalitat ja està en marxa. S’han contractat milers de professionals per atendre la pandèmia que haurien de continuar treballant per atendre totes les operacions que han hagut de ser ajornades. No hem de perdre tots els efectius amb els quals hem crescut perquè s’ha demostrat la importància que té un sistema sanitari públic i fort. Eixe personal hauria de continuar per a fer front a tot el que s’ha deixat endarrerit per culpa de la pandèmia.

Foto: Ulisses Ortiz

La continuïtat després de la fi de la pandèmia d’eixe personal extra és segura?

Eixa decisió ni és meua ni m’ha sigut notificada. Ara s’estan fent contractes de sis mesos en sis mesos.

Creu que el coronavirus ha canviat la percepció sobre la importància que tenen uns serveis públics forts?

Quan la gent eixia als balcons a aplaudir el nostre personal sanitari volia deixar palés, no sols l’agraïment, sinó també el reconeixement de la importància de comptar amb un personal que es dedica a salvar-nos la vida. Perquè hui és la covid i demà serà una altra malaltia.

Quin és el principal aprenentatge de la pandèmia?

Que Salut Pública, que és la part de la sanitat que treballa en la prevenció de la malaltia, ha de ser forta i estar preparada per afrontar este tipus de situacions. Per això necessitem tenir tot el personal possible. Perquè ha estat la gran oblidada de totes les administracions públiques. En esta pandèmia s’ha vist la importància que té Salut Pública i que té el treball de prevenció, i és un aprenentatge que no hem d’oblidar. Molta gent desconeixia el treball que es fa a Salut Pública i ara molta gent l’ha pogut visibilitzar, però el personal que hi ha, està molt minvat respecte a les necessitats que té, tot i que durant la pandèmia s’ha incrementat moltíssim i tots els centre de salut pública han sigut reforçats amb personal, amb rastrejadors... Ha estat el gran descobriment de la pandèmia, perquè no sols està el metge de bata que et cura, sinó que hi ha gent que està intentant que no et fiques malalt.

Per últim, just ara es compleix un any per part del Consell de l’aprovació de la llei de la funció pública que no va fixar un requisit lingüístic uniforme per als treballadors de l’administració, sinó que va acordar adaptar-lo al càrrec i la funció que desenvolupe cada empleat. Ja saben el coneixement del valencià que exigiran a cada empleat de la Generalitat?

No és una tasca que em pertoque a mi. L’únic que puc dir és que el desitjable és que quan una persona s’adrece a un treballador de l’administració en valencià, se li conteste o siga atés en esta llengua.

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací