La força de Maluks: de furioses a vibrants

Maluks Grup musical

per Amàlia Garrigós

Cultura

La força de Maluks: de furioses a vibrants
La força de Maluks: de furioses a vibrants | Jaume Verdú

Estan en la flor de la vintena i han transformat un mot masculí en femení: les Maluks, amb k, perquè no són conformistes. Coneixen els seus drets individuals i col·lectius i els reivindiquen als compassos de dancehall, dembow, rap o soca amb la cadència de la timba llatina.

Laura Honrubia, Marina Bolea, Núria Pons i Maria Deltell, van llançar el juliol del 2019 el seu primer senzill convidant-nos a fer comboi, un mot genuïnament valencià que implica reunió, festa i bon rotllo, tot el contrari del que vivim ara amb la crisi sanitària. La resposta va ser tan interessant que van fer un reguitzell de sis singles amb clips engrescadors. Amb Comboi han arribat recentment a més de cent mil reproduccions en Spotify.

Encara no fa ni dos anys que roden i han fet trenta concerts malgrat l’aturada pandèmica. Enmig d’una nova onada de la COVID van publicar el proppassat 5 de febrer el seu disc de debut amb onze temes vibrants. Ara comencen una gira que arranca a La Marina de València el dia 14 de març i ja han fet sold out. Però encara hi ha més possibilitats de gaudir-les el 17 d’abril a Castelló, el 8 de maig a Vilanova i la Geltrú, el 29 de maig a Barcelona o el 19 de juny a Manresa.

-Els directes són la manera d'arribar a la gent i traure algun rèdit econòmic?

M,M,N,L: L’agenda de concerts ha estat prou aturada per la COVID. La situació és molt incerta, les sales estan tancades i els ajuntaments cada vegada tenen més por de programar cultura perquè en molts casos tenen pressions. La gent té por i es molt comprensible, però sí que pensem que conforme vagen avançant les vacunacions i disminuint els contagis les sales podran tornar a obrir i els ajuntaments podran programar, tot i que hi haja mesures de protecció amb distanciaments i mascaretes. Malgrat això, tenim una agenda que comença a córrer amb concerts en què estarem molt ben acompanyades. Els directes són els que sustenten els grups. Cada vegada es compren menys discos i de les plataformes digitals no es pot viure. Els concerts en directe són els que asseguren que el grup puga tindre continuïtat i permeten gravar vídeoclips per a promocionar-se a les xarxes. Esperem que totes les incerteses que causa la pandèmia acaben, perquè si no, no podríem pagar ni el lloguer del local d’assajos.

-L’àlbum el traguéreu fa un mes en plena tercera onada pandèmica i el vostre grup va nàixer poc abans de l’estat d’alarma quan publicàreu «Comboi».

M,M,N,L: Sí… «Comboi» és una cançó que reflecteix tot el que vol dir «comboiar-se», ajuntar-se, fer festa i gaudir amb la gent. Mai haguérem pensat que uns mesos després ens tocaria viure pràcticament un any de desconnexió social, de no poder tocar-se ni fer-se cerveses amb els amics al sol ni anar a concerts. Ha sigut dur, perquè el 2020 pensàvem fer molts concerts. No obstant això, li pegàrem la volta i l’aturada ens ha servit per a relaxar-nos un poc, perquè quan comences cada vegada t’exigeixes més i has de fer més de tot i aprendre també molt en poc de temps. Hem pogut compondre i millorar. És cert que l’eixida del disc va ser en un dels pitjors moments de la COVID i dels contagis i hem hagut d’esperar per a fer concerts. Estem acostumades a esperar i tenim uns desitjos enormes de mostrar un directe xulíssim, però, temps al temps, perquè el que és bo ho és per sempre i ara que podrem mostrar-ho ho farem amb optimisme. Si no…, ens haguérem rendit ja.

-Comprovem que al disc hi ha temes nous de cadències més lentes…

M,M,N,L: Les primeres cançons que vàrem crear eren molt de festa i d’empoderament, però els últims temes contenen lletres més reflexives, més personals. Lletres que parlen d’estimar-nos a nosaltres mateixes, de la importància de les persones que tenim al costat, de la resiliència i el treball conjunt. Algunes de les cançons són més íntimes però també volíem mostrar eixe vessant reflexiu viscut durant l’etapa del confinament. Es nota el canvi. Destaquem el fluir de les cançons més lentes com No more, L’espera i Naveguem (que té la seua versió dub).

 

Benimaclet

El nexe del quartet de músiques és un barri mediterrani enganxat a l’horta que acull a tothom i celebra cinc carnestoltes. Benimaclet era un poble fins que el 1972 esdevingué barri perifèric de la ciutat de València. Té uns 30.000 habitants, però es calcula que arriba als 40.000 pel gran nombre d’estudiants desplaçats des de les comarques. El valencià és llengua majoritària i molt estimada i la cultura híbrida -d’arrel i urbana- bull per tot arreu. No és una zona dormitori, té vida pròpia i el veinatge està organitzat lluitant contra un PAI que amenaça amb arrabassar l’horta que hi queda, demanant l’aturada del procés de gentrificació capitalista o sortint al carrer a clamar contra el feixisme. El grup beu d’eixes realitats i ho reflecteix en temes com Furioses, un dels seus hits. A les lletres denuncien l’emergència de la intolerància o empoderen les dones i no ho expressen en clau punkarra alçant els punys i estripant les veus, sinó amb una estètica animal print, acolorida i lluminosa i uns sons ballables empastats amb les seues veus harmòniques que atrapen cada dia a més gent transmetent vitalitat, agermanament i esperança.

-Furioses, un dels vostres èxits en què defenseu les arrels, la terra, la vida al barri i la proximitat, és un homenatge i una reivindicació alhora, del vostre entorn a Benimaclet?

Núria i Marina: Vivim la lluita de base contra el PAI de Benimaclet que vol construir torres d’edificis i destruir molta part d’horta i llocs de trobada social com el Centre Social Ocupat, el CSO o els horts urbans. Ens volen furtar part de la identitat del barri i vàrem decidir cantar sobre com la ciutat es menja els espais de natura propis de la cultura valenciana. És el cas de l’horta. Cal valorar el que tenim. Quina sort tindre al costat un paisatge històric i viu tan significatiu! Reivindiquem els nostre espais de trobada i de creixement i no volem perdre’ls.

-Com és la vida al barri?

Nuria i Marina: És un barri molt dinàmic on es fan assemblees feministes contra el PAI i contra la gentrificació. Ens mobilitzem contra el feixisme quan ha fet falta i hi ha una xarxa veïnal organitzada que ens fa sentir orgulloses. Hem format part de Joves de Benimaclet i hem participat en les mobilitzacions. Demanem l’aturada de la gentifricació perquè no siga un barri-aparador, sinó un barri autèntic amb tota la seua diversitat i que es mantinguen els preus assequibles per a tothom.

-És una zona que atrau actualment els taurons de la construcció?

Núria: Es una zona que està en procés de gentrificació i en un creixement innecessari perquè hi ha moltíssimes vivendes buides a la ciutat de València i no cal construir-ne més. Tota millora al barri és benvinguda, però tot el que implica un encariment del lloguer (s’ha duplicat el preu des de fa tres anys) suposa també un encariment de la vida. Aquesta és una zona majoritàriament habitada per gent jove. No estem disposades a perdre els espais de vida. Al contrari, els hem de protegir.

-On assageu?

M,M,N,L: Assagem a un local del polígon industrial d’Alboraia que es diu Projecte Zulú i compartim el local amb altres companyes del barri de Benimaclet.

-Com feu les cançons? Qui escriu les lletres i compon les melodies?

M,M.N.L: El procés de creació és comú i llarg. Tenim dos formats. O bé una de nosaltres té una inspiració divina i aleshores porta la lletra al grup i entre totes la modifiquem i l’adaptem a la personalitat que volem, o bé ens ajuntem totes al voltant d’un tema i construïm una lletra conjuntament. Per a crear les melodies, les quatre provem quins moviments encaixen i s’acoblen millor al missatge que volem transmetre.

En altres ocasions fem l’estructura en funció del treball previ de Maria -que fa les bases a partir d’alguna referència-. Ella és la transmissora d’informació entre el grup i el productor Oriol Puig, que és qui ens envia una base sobre la qual construïm la lletra.

 

Contra el feixisme

-Amb ritmes de nova cúmbia i amb les il·lustracions d'Elías Taño i la col·laboració de Carles Belda a l'acordió, treballeu amb la matèria de la memòria rescatant noms i veus com el de Neus Català en la cançó Contra l’oblit, per què?

M.D: Amb la situació actual que vivim, amb la crescuda del feixisme que sempre havia estat ahí latent, però que ara es desenmascara i no té temor de mostrar-se cada vegada més explícitament al carrer i que cada vegada està més present a les institucions llançant un missatge desenfrenat, cal fer memòria històrica. Hi ha gent a qui molesta el que va passar al país durant quaranta anys; li molesta tota la persecució que han patit les persones que han lluitat contra el feixisme. Neus Català és una figura de la lluita antifeixista i, a més, dona. És la dignitat absoluta de qui ha lluitat contra la intolerància i que ha estat en un camp de concentració nazi. Aquesta cançó recobra el seu nom i li dona veu. La vam publicar poc deprés de la seua mort el 2019. Un homenatge a ella i, per extensió, a totes aquelles persones que han estat rescatant la memòria dels seus. La gent jove escolta la nostra música i la balla. Aquesta és una manera que reflexionen i pensen i que a través dels ritmes ballables puguen escoltar missatges de solidaritat, reinvindicació de la memòria i denúncia del feixisme amb figures com Neus Català.

L’escena urbana valenciana té veu de dona.

Maria Deltell explica que durant la seua adolescència no hi havia bandes de dones de música combativa que tocaren en festivals. Orxata Sound System eren els únics que incorporaven dones vocalistes. Ara hi trobem una gamma variada en la producció, la creació, com a instrumentistes, djs, tècniques de so o de llum. Un canvi qualitatiu i igualitari que ha permés l’empoderament i la denúncia de les discriminacions perquè la situació es normalitze molt més. Al País Valencià, n’hi ha una bona mostra: Jazz Woman, Muévelo Reina, Pupil·les o Tesa són pioneres pujant als escenaris i trencant estereotips. Els grups femenins encara són molt jutjats. Les Maluks són fortes i valentes perquè hi ha molt de «salseo» al seu voltant i cal desfer-se de les crítiques que no són constructives. La gent escolta i balla la seua musica i això és el més important, i que les contracten perquè mola el que fan.

Formació

Recentment les Maluks han mostrat la seua versatilitat en dos dels concerts-homenatge a Ovidi Montllor, pel 25é aniversari del seu traspàs, en què es muden a un registre nou, una versió jazz-latin del poema d’Estellés musicat per Ovidi, Tot esperant Ulisses. El director musical de l’espectacle, Vicent Colonques, destaca el pòsit de formació i cultura que subjau en el seu nivell d’exigència i professionalitat. I no és intrascendent perquè tres d’elles provenen de la clàssica i són intèrprets de corda: Núria, violoncelista i Laura i Marina, que han format part de l’Orquestra filharmònica de la Universitat de València, violinistes. Elles van comptar amb Maria, una DJ melòmana que ha punxat en casals populars, ateneus, festivals com el Rototom i fins i tot a la catedral dels punxadiscos, la Caníbal Sound System de la Sala Apolo de Barcelona, per a formar la banda.

Núria Pons té 24 anys. És de València, del barri de Benimaclet. Respecte a la música ha estudiat el grau porofessional en l’especialitat de violoncel i també el saxo de manera lliure, i l’ukelele. Ha estudiat magisteri infantil i un màster d’educació Interdiscilplinària de les arts. Treballa de mestra d’infantil a l’Escoleta El trenet, un referent pedagòcic en valencià, i de vesprada treballa al Centre Instructiu de Benimaclet (CIM) fent classes d’introducció a la música i sensibilització musical a xiquets i xiquetes de tres a sis anys.

Marina Bolea Martínez, té 23 anys i també és de Benimaclet. Va començar la seua formació musical des de ben menuda. Als tres anys ja anava a música al CIM. Un lloc en què va seguir la formació elemental i és també on actualment treballa com a mestra de sensibilització, llenguatge musical i violí. Va fer el grau professional de violí a un conservatori del barri i actualment toca a l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. Pel que fa al cant, fa tres anys va començar a cantar a un grup i va sentir la necessitat de treballar la veu per tindre més control. Així va rebre classes de cant modern amb Esther Andújar.

Laura Honrubia té 26 anys. Nascuda a Albacete va estudiar al Conservatori professional de Torrejón y Velasco. Quan va fer els díhuit anys va decidir ser música i, com a Albacete no hi havia Conservatori Superior, es va traslladar a València per fer el superior de violí i el de pedagogia. Aleshores va començar a treballar en una escola de música i va formar part de la Filharmònica de la Universitat de València. Tenia ganes de fer classes de cant modern, saber respirar i enfocar la veu i va assistir durant uns mesos a cant de jazz.

Maria Deltell és nascuda a Monòver (Vinalopó Mitjà), viu a València i és tècnica de joventut a l’Ajuntament, concretament al Centre de Joventut de Benimaclet. Ha estudiat sociologia. És una melòmana, ha escoltat tot tipus d’estils. La música l'ha ajudat molt en la vida i fa cinc anys va decidir comprar-se la primera controladora i va començar a investigar com era això de ser DJ i punxar en garitos i pubs a València, al Carme, el Cabanyal… Va millorar la tècnica de DJ i va adquirir més aparells. Els inicis foren d’autodidacta i després va fer cursos. A partir d’ahí ja la van cridar per a punxar al Festival Rototom, al Festivern, al Feslloc, a ateneus, casals i festes populars… Abans del confinament va punxar en la Caníbal de la sala Apolo de Barcelona, on han estat els millors djs que ella sempre ha admirat.

Creixement de la banda

Des de la productora Pro21, Rafa Jordan diu: «Vàrem veure que tenien "pegada". En Maluks hi ha saviesa i tenen molta música escoltada. A nivell interpretatiu són molt bones, tenen una afinació molt esmerada. Tenen un grandíssim potencial i la publicació del seu primer llarga durada, Som i vibrem, és un punt de fugida dels temps pandèmics actuals».

Vibrants i inspiradores. Les Maluks són l'essència combativa vestida de ritmes tropicals i electrònica.

 

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací