Artur Aparici: «El govern valencià és el primer factor de despoblament»

per Daniel Martín

Artur Aparici  Sociòleg i membre del Fòrum de la Nova Ruralitat

Societat

Artur Aparici
Artur Aparici

Artur Aparici és sociòleg i un dels fundadors de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló de la Plana. Especialitzat en el món rural, és membre de l’Observatori per al Desenvolupament Sociocultural Rural de Castelló i del Fòrum de la Nova Ruralitat.

Tot i que ja es troba jubilat, aprofitem les instal·lacions de l'UJI per mantenir una extensa conversa amb ell. Un diàleg en què Aparici referma el seu malestar per la «inacció» del govern valencià davant l’avanç del despoblament del món rural i alerta de la «desesperació» amb què a molts municipis es veu la «passivitat» del Consell.

 

Un dels pilars a partir dels quals es basteix el seu discurs és el concepte de ciutadania com a subjecte de drets, que vosté diu que al món rural no es compleix.

Fins a la revolució liberal les obligacions les tenien una part de la població i els drets una altra part. La revolució liberal trenca amb això i diu que les obligacions i els drets han d’anar sempre junts. Però pel que fa al (món) rural, a Espanya encara no s’ha produït eixa revolució. A Espanya, el rural té les obligacions però no els drets. I el govern del Botànic segueix mantenint eixa visió.

Què és la nova ruralitat?

La nova ruralitat és una societat rural que viu en el mateix minut i en el mateix segon que la societat urbana perquè té una gran mobilitat. Avui és rural i demà urbana. Són els estudiants que entre setmana viuen a la ciutat i el cap de setmana tornen al seu poble, la gent que treballa en la ciutat i viu al poble... Això és la nova ruralitat. Les persones són intercanviables, sobretot de rurals a urbanes. La gent que viu al rural coneix perfectament els codis de la vida urbana, però no a l’inrevés. I això és una de les moltes manifestacions de l’urbanocentrisme. I pose un exemple. A qualsevol alt càrrec de l’administració, li pareix absolutament normal que milers de persones del rural es desplacen centenars de quilòmetres per ser visitats pel metge especialista; en canvi li pareix absolutament estrafolari que l'especialista es desplace al rural. La perspectiva urbanocèntrica ha naturalitzat que els rurals s’han d’anar desplaçant contínuament, i que això és normal, però que és una aberració desplaçar-se de l’urbà al rural. I pose un altre exemple: creen una presó a Albocàsser amb més de mil presos, però els serveis judicials penitenciaris no els descentralitzen, i cada vegada que un pres ha d’anar a la justícia cal mobilitzar un cotxe de la Guàrdia Civil, una furgoneta on va el pres i un altre cotxe que va darrere. Tots carretera amunt, carretera avall. I el mateix per anar als hospitals... Ara bé, si em preguntares en quin moment estem en relació a la problemàtica del despoblament, diria que la desigualtat territorial està produint una brutal escletxa temporal, una bretxa entre la població rural i els governs. Una escletxa entre el temps (les necessitats de solucions urgents) del rural i el temps dels governs.

Sobre l’exemple de l’alt càrrec que citava. Es tracta d’un oblit conscient o la desigualtat està tan interioritzada que no és conscient de la diferència de tracte?

De les dos maneres, perquè estan absolutament convençuts que la concentració territorial dels recursos: infraestructures, equipaments..., és un criteri tècnic i que farien malament si no concentraren els recursos. Consideren que un criteri que no siga el de concentració és un criteri ideològic. Pensen que obligar a tots els presos a desplaçar-se és eficaç, i que seria ideològic crear un servei del sistema judicial descentralitzat, o que els especialistes donaren servei pròxim a la població. Per a ells, tot això seria ideològic. Però és que, a més, el món acadèmic pateix d’un gran urbanocentrisme que llasta la seua capacitat d’investigació científica. Per exemple, es diu que el despoblament és un problema històric que sempre ha passat, i això és una barbaritat absoluta. Són incapaços de diferenciar la crisi poblacional de primeries de segle XX de l’èxode rural dels anys 1960 o 1970.

Quina és la diferència?

La primera es produeix perquè s’ha arribat a un màxim poblacional en relació al model social i econòmic d’aleshores, que és el de la societat tradicional, i es produeix un col·lapse. El criteri de transmissió de les propietats va fer que arribés un moment en què les explotacions (agràries) eren inviables (per ser massa menudes en haver-se dividit per les successives herències). I després hi ha l’èxode rural (de les dècades de 1960 i 1970), que no es produeix per un motiu intern, sinó per una causa exògena perquè l’Estat espanyol va començar a industrialitzar i urbanitzar i va necessitar moltíssima mà d’obra.

I què està passant ara?

Ara estem parlant de societats molt afeblides, amb una població molt envellida i amb una taxa de reproducció baixíssima. El que està passant ara és que la societat està veient que des del govern s’està mantenint eixa política despobladora que s’ha fet durant molts anys, que fa que els i les joves no tinguen motius per pensar que poden competir vivint al seu poble. Hi ha alguns que, malgrat això, són capaços de buscar-se la vida, però això no pot ser la norma. Jo sempre dic: «lleveu-li els taxis, els autobusos, els tramvies o l’ADSL a València i a vore quants joves es queden». Per a poder viure en un lloc han d'haver-hi uns mínims.

Un periodista vivint a un poble menut d’interior ho tindria difícil.

I tant, però perquè estàs al País Valencià, si estigueres a Anglaterra no seria així, perquè la majoria (de professionals qualificats) viuen en pobles de fora, no viuen al centre de Londres, perquè és irracional. Però és que a l’interior del País Valencià no hi ha transport públic. Els governants no s’han adonat que a aquesta part del territori fa 50 anys que no hi ha transport públic i segueixen sense adonar-se'n. I et creen una Agència Valenciana Antidespoblament i passen els mesos i els anys i l’agència no s’ha adonat que en eixe territori no hi ha transport públic (des del Fòrum de la Nova Ruralitat el que demanen és transport públic a demanda disponible 24 hores). I diuen, farem 200 mesures per al rural, i són les mesures que haurien d'haver fet l’any 1970.

Supose que adduiran que no tenen suficients recursos.

A mi em sembla perfecte que a València tinguen tren, tramvia, metro... perquè ho considere un dret, però pense que jo també el tinc. Igual que l’accés a internet. I ens diuen, clar, «com vostés ara en són pocs, portar la fibra òptica fins allà...» Però què em conta vostè? Haver-la portat quan tocava, fa vint anys, i ara no en seríem tan pocs. I com a conseqüència, ara tenim alcaldes de Mosquerola, Cantavella (municipis de Terol fronterers amb el País Valencià) dient que sí que volen parcs eòlics..., però no només parcs eòlics, volen el que siga, perquè la gent se’ls en va.

Però creu que hi ha suficients recursos per implantar eixes polítiques que vostés demanen?

No és una qüestió econòmica, perquè són molt pocs diners. La població que viu al rural és molt poqueta. Però si una regidoria de l’Ajuntament de Castelló té el pressupost de 50 o 60 municipis i el 92,2% de l’activitat econòmica de la província la tenim concentrada en 18 municipis, als altres 122 els queda el 7,8%. No és un problema econòmic, estem parlant d’engrunes.

Aleshores, quin és el problema?

El problema és que hi ha coses que són urgents. La primera que vostés (govern valencià) reconeguen que les seues polítiques despoblen i que el primer factor de despoblament són vostés. Segona qüestió, que creen dos marcs legislatius diferenciats, que els ho vam proposar fa tres anys. I que no ens han fet cas, perquè ja han fet l’agència per a no fer res, per a dir que han fet alguna cosa i ja està. Perquè a l’urbanocentrisme genèric, ací s’afegeix un grandíssim valencianocentrisme. Més enllà de València, no veuen res.

Però per què creu que obvien les seues propostes?

Perquè les nostres mesures suposen canviar la manera de governar el territori. No hi ha un conflicte rural-urbà, hi ha un conflicte entre el territori rural i el govern valencià, perquè és un govern que produeix despoblament, produeix desigualtat territorial en totes les normes que redacta, perquè fa normes que són inaplicables als pobles. Però és que ja haurien d'haver resolt el tema del transport públic, el tema de les telecomunicacions eficients amb un ample de banda a tots els pobles i haurien d'haver creat ja el banc rural per finançar projectes, per donar serveis, per tindre caixers... Haurien d'estar fent una gran campanya, convidant a crear les empreses als pobles, perquè és més barat, més econòmic, més eficient... Perquè està fent-se a tot Europa. I explicar que rural no és només agricultura i turisme rural, que pot ser qualsevol tipus d’activitat, com passa a tot Europa, menys ací.

I què els responen quan els enumeren aquestes propostes?

Ens ignoren. Per a ells és una qüestió de vots, els vots es resolen fent declaracions, apareixent en la premsa... No tenen cap intenció d’afrontar res. Ells no volen governar el País Valencià, en governar València en tenen prou. Si no haurien de veure cada comarca, cada zona, esbrinar quins problemes té, pensar en una estratègia per a cadascuna...

Com s’està abordant la gestió del món rural a Europa?

Les ciutats estan en crisi, això ho sabem tots. Les empreses estan a 70 o 80 quilòmetres. Les empreses se’n va a un lloc on els treballadors poden estar tranquils, on coneixen el mestre del seu fill, on si tenen un problema se’n van al metge i als deu minuts han tornat a la feina, on són productius. No té sentit que hagen d’anar al centre de Londres perquè arriben al treball atacats perquè han hagut d’agafar quatre metros, dos taxis... I perquè estan patint perquè tenen el fill malalt i estan a l’altra punta de la ciutat... Això és antieconòmic, antisocial i ruïnós. Però és que polítiques de despoblament tan actives com les que s’han fet ací no s’han fet enlloc.

Algun model en concret?

A Espanya el règim de Franco va decidir presentar la ciutat contra el camp i van posar en marxa tota una campanya ideològica, van començar a pagar pel·lícules com les de Paco Martínez Soria... Una campanya brutal per fomentar l’autoodi rural... Per contra, a França, exactament en el mateix moment, van posar en marxa tot un seguit de lleis per dignificar el rural, per professionalitzar el llaurador... Van voler modernitzar el país, però tots a una. Van transformar tot el sistema i van rejovenir l’edat dels llauradors... Així que tenim dos models distints en el mateix moment.

Quin va ser el resultat a França?

Una enorme dignificació del rural.

Afirma que a un municipi rural com, per exemple Culla o Vilafranca, una persona té més opcions de feina que a les zones urbanes.

Jo ara mateix crec que seria raonable ubicar un despatx d’enginyeria industrial a Vilafranca. Podria ser millor si hi hagués totes les coses que el govern no està disposat a fer, però és un bon lloc per a treballar, perquè pot tindre clients a Londres, Barcelona, València, Madrid... I si em preguntes, millor a Vilafranca que a València? Per descomptat. Més barat? Evidentment. Més eficient? Totalment. Per això a Europa els gabinets s’ubiquen fora de les ciutats, perquè són més eficients, no perquè són ruralistes. Perquè les condicions de vida a un poble són millors.

Ara bé, perquè el rural reviscole calen polítiques que compensen les polítiques de despoblament, totes, les que es van fer i les que es fan ara. I la discriminació positiva ja arribarà quan les situacions estiguen equilibrades. A aquesta gent (els ciutadans de municipis xicotets) els han estat negant drets bàsics de ciutadania durant anys, però no els han llevat cap de les obligacions.

S’està a temps de revertir aquesta situació?

Per descomptat, però la reversió comença pel govern. Qui despobla és el primer que ha de deixar de fer-ho. La gent se’n van perquè no tenen els mitjans bàsics suficients i perquè hi ha una ideologia al damunt que li fa creure que la ciutat és el futur i que el rural és el passat. Hi ha companys, sobretot acadèmics, que diuen que açò (el fenomen del despoblament) és el capitalisme, que té tendència a concentrar. Però, i a França? No hi ha capitalisme? La diferència és que allà entenen que l’Estat ha de corregir. I un altre prejudici, sovint acadèmic, és la convicció que hi ha un òptim poblacional, que normalment, l’òptim poblacional en què pensa la gent és el màxim poblacional que es va tindre a principis del segle XX, mentre que a Europa hi ha zones de baixa densitat demogràfica i no passa res. Però clar, si utilitzes el prejudici urbanocèntric del que es desprén que el que no és ciutat és natura; i que hi ha alguns poblets molestant i que estaríem molt millor si no estigueren perquè així tindríem llops, ossos..., pensen que el ciutadà de ciutat té dret a determinar com ha de ser tot el territori.

Per tant, hi ha part del món ecologista que comparteix la mirada urbanocèntrica?

Hi ha un ecologisme que entén el territori molt bé, que coneix les seues diferències. Però també hi ha un altre ecologisme no només urbanocèntric, sinó urbanita, en el sentit que volen un parc natural amb moltes prohibicions perquè ells puguen anar quan vulguen a disfrutar. Perquè són molt elitistes, perquè creuen que estan molt qualificats per a disfrutar d’eixe espai natural i que qui sap de biologia i de moltes coses és el que ha de disfrutar, mentre que a tots els demés els ho han de prohibir. A eixe ecologisme li ha vingut molt bé el llarg període de govern del Partit Popular, perquè és el model de parcs que va crear el PP i que ara està mantenint el Botànic en un entusiasme inclús major. És un model prohibicionista absolutament anacrònic i obsolet. Els parcs moderns del món estan basats en l’ús públic, en la participació ciutadana en la gestió, perquè tenim uns reptes que són el canvi climàtic i la transició energètica. I els parcs avançats han de demostrar a la major part dels usuaris que una gestió adequada de l’entorn és possible. I que si podem gestionar un parc amb tots els seus possibles usos, per què no hem de poder gestionar el planeta sense carregar-nos-el?

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací