Pilar Marés és investigadora en grau superlatiu, una apassionada de manuscrits antics i genealogies que col·labora assíduament amb altres investigadors. Des de la seua lluminosa llar a Vinaròs, i en una ràpida retrospectiva, explica que va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona. Després d’aprovar unes oposicions, la seua vida va fer un gir de 180 graus. Als 23 anys va ser destinada des d’UNICEF a Bogotà, on estava emplaçada la seu central del Fons de les Nacions Unides per a la Infància a Sud-Amèrica, però on més va treballar va ser a Cali i a los LLanos Orientales. Una experiència que la va marcar profundament, «la misèria era molt gran, hi havia canalla que l’únic que menjava al llarg del dia era el pa i la llet als matins, a l'escola. Era una misèria sense esperança». Marés va desenvolupar aquesta tasca al llarg de 5 anys, durant els quals «no vaig poder tornar a casa». Tot i la duresa de la feina, es va adaptar tan bé que parlava amb l’accent de la zona, «la gent em deia que era “costenya”, i jo els contestava que “sí, “costenya”, però de la Mediterrània».

En tornar a Barcelona va continuar coordinant programes d’UNICEF per a Àfrica i Àsia. Fins a la jubilació, l’any 2009. Un canvi de ritme vital que va generar que ella i el seu marit buscaren un lloc per a viure al Maestrat. «Veníem molt a sovint, la meua germana vivia a Vinaròs i aquí vam buscar la nostra nova llar», explica. En aquest moment iniciaria una nova etapa vinculada al teixit associatiu de les nostres comarques. «Vam trepitjar tot el Maestrat, i en entrar en contacte amb l’entitat Maestrat Viu vam pensar que era la gent que buscàvem». Pilar és, actualment, la presidenta de l’entitat en una Junta conformada per 9 persones, 4 dones i 5 homes. 

Com va ser el primer contacte amb Maestrat Viu?

L’any 2012 vam assistir a la presentació de l’entitat. El meu marit, Joan Ortí, va establir relació de seguida amb Josep Meseguer-Carbó, que llavors era el president. Cal destacar que l’avi de Joan era d’Albocàsser, un  apassionat per la cultura. De fet, va escriure la lletra de l’himne de la localitat. Per tant, teníem una llarga relació amb aquestes comarques. En el meu cas, vaig passar a formar part de l’entitat dos anys després, l’any 2014. 

Com estàs vivint la sensació de presidir l’entitat?

Resulta una presidència molt còmoda perquè no soc presidencialista, formem un equip. M’he compromés per a dos anys. Som comarques àmplies, comptem amb molts municipis i jo ja he complit 76 anys. Actualment hem començat una segona etapa. Després del creixement i la consolidació, amb els fonaments de la llengua i la cultura, podríem dir que estem en l’etapa de l’adolescència. S’ha incorporat molta gent jove. 

Eres la primera dona que exerceix la presidència.

Sí. I la quarta persona a ocupar-la. Primer va presidir l’entitat Josep Meseguer-Carbó, posteriorment el meu marit, Joan Ortí. Després va ostentar la presidència Pau Fabregat, i el 12 de gener d’aquest any, es va celebrar una assemblea extraordinària en línia on vaig ser escollida nova presidenta. A la Junta, a més de jo mateixa, hi ha una tresorera i dues vocals, dones, d’un total de 9 membres. 

Quin creus que és el present de les comarques del Maestrat? Quina és la teua mirada sobre el nostre territori?

Crec que són unes comarques amb moltes possibilitats i que han iniciat un camí d’aglutinar-se entorn a diferents entitats. La societat civil ha començat a moure’s, i està molt bé, perquè és la que manté els pobles vius. És també una comarca per descobrir, i cal anar molt en compte per tal de no fer-la malbé. 

“El futur està en mans dels polítics i de la gent que els vota. Seria fonamental construir comarques, no províncies”

Què pot aportar la cultura, en el seu significat més ampli i transversal, a la dinamització econòmica? 

Des de Maestrat Viu disposem de tres eixos fonamentals, els Premis Maestrat Viu, la iniciativa Conta’m un conte i l’Estiu Literari. Com a entitat, intentem donar visibilitat a les diferents localitats de les nostres comarques. Per aconseguir-ho, cada any organitzem els Premis, per exemple, en un municipi. Això té, com a conseqüència positiva, posar en el mapa cada població, i arrossegar la mateixa gent del Maestrat d’una zona a l’altra per tal d’establir sinergies i intercanvis. La unió fa la força. Aquest any, el lliurament dels Premis tindrà lloc a Albocàsser, a l’ermita de Sant Pau. Tenim acords amb diferents ajuntaments i hem impulsat la Coordinadora d’Entitats, oberta a tot tipus d’entitats de les comarques, no sols culturals. Des de la nostra entitat, fem tot el que podem per la interacció comarcal. 

El cert és que es parla molt d'iniciatives en contra del despoblament, però la majoria de pobles compten cada vegada amb menys serveis, tanquen entitats, no hi ha cobertura d’Internet i una sèrie de precarietats que afavoreixen, precisament, allò contra el que es lluita: el despoblament. 

Sí, la situació és precària. Les petites empreses han de tenir molt d’enginy i perseverança per tal de tirar endavant. A la Jana, per exemple, hi ha una empresa que exporta al Japó. No disposa de mitjans, no hi ha cobertura... Imagina’t que un empresari d’un poble de l’interior haja de buscar un punt de la carretera per disposar de cobertura i poder continuar amb el seu negoci. 

Què hauria de canviar per tal que aquests pobles, més allunyats de les zones turístiques, puguen tirar endavant?

Doncs en primer lloc, disposar de bones comunicacions. No sols quant a cobertura en xarxa, sinó també a bones carreteres, i que es dispose d’un transport adequat. Aquestes serien les bases. La millora de serveis sempre comporta una millora respecte a la dinamització econòmica d’una zona. Em produeix molta tristor sentir gent jove, professionals que estan actualment treballant com a professors o metges en aquestes comarques i que estan pensant a marxar. 

I el futur?

El futur està en mans dels polítics i de la gent que els vota. Seria fonamental construir comarques, no províncies. L’administració no pot estar lluny de les persones, deu estar al seu costat. Les dinàmiques serien diferents si apropàrem l’administració a les persones. 

Tornant a l’entitat, Maestrat Viu es mostra com un col·lectiu cultural molt obert.

Sí, no tenim fronteres. Mantenim una molt bona relació amb gent de les Terres de l’Ebre, del Montsià i del Matarranya, tot i que la base indiscutible siga el Maestrat. Hem establit col·laboracions amb organitzacions com Escola Valenciana, amb la qual organitzem la Festa per la Llengua i altres activitats de dinamització cultural i de la llengua. 

L’entitat pot mirar amb optimisme el futur?

Veig el futur de l’entitat perfecte, cada cop és una entitat més forta.

Ets una apassionada de la investigació genealògica.

La meua àvia sempre deia que la jubilació no s'improvisa. Nosaltres vam planificar, des de l’arribada al Maestrat com a nou lloc per a viure, diferents activitats. Ara disposo de temps per dedicar-me a investigar la genealogia del meu segon cognom, Saavedra, el meu avi valencià, ja que era la línia familiar que quedava per estudiar. Hi dedico temps perquè m’apassiona, tant com la música clàssica. En aquest sentit, he cursat formació a l’Arxiu Nacional de Catalunya i pertanyo a l’Associació Catalana de Genealogia. He tingut la sort de poder comptar amb arxius molt antics, familiars, que es remunten al segle IX. La meua afició és la investigació. Li dono canya. 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací