«El Bloc pot ser majoritari al País Valencià sense renunciar al sobiranisme»

Àlex Ruiz  Alcalde de Bellreguard i candidat a secretari nacional del Bloc Nacionalista Valencià

per Daniel Martín

Política

Àlex Ruiz, Alcalde de Bellreguard i candidat a la secretària general del Bloc Nacionalista Valencià
Àlex Ruiz, Alcalde de Bellreguard i candidat a la secretària general del Bloc Nacionalista Valencià

Àlex Ruiz, alcalde de Bellreguard (la Safor), aspira a convertir-se en el nou secretari nacional del Bloc Nacionalista Valencià en el congrés del 26 i 27 de juny. Defensa un partit sobiranista «sense complexos» i que també corregisca «la despreocupació» de la direcció actual envers la base de la formació.

Al Bloc li feia falta un congrés de refundació?

Els congressos que hem celebrat el valencianisme polític sempre han sigut per a sumar forces, primer en la Unitat del Poble Valencià i després en el Bloc, que recull la UPV, el Partit Valencià Nacionalista i Nacionalistes d’Alcoi, això sí que van ser congressos de refundació, però és que jo no acabe de trobar aquesta definició en aquest congrés. Si la refundació passa per simplement plantejar un canvi de nom, no crec que tinga massa sentit parlar de refundació.

I el canvi de nom que es proposa, li agrada?

No, crec que el canvi de nom no seria positiu perquè ens condemnaria a la irrellevància. Bloc és una marca consolidada.

Potser allò que es pretén és eliminar el terme nacionalista.

Doncs és tan senzill com dir-nos Bloc. Però el PNB i el BNG l’han mantingut i ahí estan els seus bons resultats.

En altres entrevistes ha dit que li agrada el model del BNG. Per què?

Perquè és més assembleari, i això, quan ja la gent que forma part d’un projecte se sent escoltada, et porta a tindre uns resultats com els assolits pel BNG en les últimes eleccions.

A més del canvi de nom a Més-Compromís, l’actual direcció planteja una actualització de l’ideari del partit.

És una igualització de la línia ideològica del Bloc. La ponència política suposa aigualir eixa vessant nacionalista que ens identifica. Semblar-nos més a un partit de l’esquerra espanyola amb l’única diferència que parlem en valencià.

Per què creu que la direcció planteja aquest gir?

No ho sé, però tinc les meues sospites.

Quines són?

Que és més una fusió amb les noves forces que estan naixent arreu de l’estat espanyol, en el nostre cas, amb Més País.

Té alguna informació que confirme aquesta hipòtesi?

Estan els gestos i la implicació de Compromís en la campanya de Més Madrid en les últimes eleccions madrilenyes. 

En tot cas, seria una confluència de Compromís, no del Bloc.

No hem d’oblidar la força que té el Bloc dins de Compromís, jo no voria massa diferència sobre qui impulsa aquesta qüestió. 

Per què creu que a alguns companys del seu partit els incomoda la paraula «nacionalista»?

És una qüestió que no acabe d’entendre. Jo quan em vaig afiliar al Bloc ho vaig fer perquè és un partit que es defineix com a nacionalista i amb el qual m’identifique. I ara, que de sobte puga molestar que som nacionalistes... jo no ho acabe d’entendre.

Potser és per alliberar-se de la connotació negativa que ha assolit el mot.

El nom o els adjectius que ens vulguen posar no fan la cosa, el que ho fa és el que fem. I això també s’ha aigualit moltíssim. En la ponència política es parla de la sobirania alimentària, de la sobirania energètica... i es passa de puntetes sobre la sobirania nacional, tot i que nosaltres entenem que sense la sobirania nacional no podem arribar a les altres sobiranies, simplement, perquè no tenim recursos. A la vista està la qüestió del finançament [autonòmic]. Si no ens creiem que som un subjecte polític i que podem plantar cara per defensar el nostre País i la nostra gent, doncs malament anem.

La seua candidatura és majoritàriament d’alcaldes i regidors, d’aquells que no pertanyen o no són pròxims a la direcció actual.

Sí, el 90% de la candidatura són regidors i regidores i alcaldes i alcaldesses.

Representen la base del partit?

Des que estem al govern [el partit] s’ha centralitzat molt físicament a València i s’ha centralitzat molt la línia política en els càrrecs nacionals. I sí, hi ha un cert malestar a nivell local en el sentit d’una certa despreocupació de la direcció nacional envers els col·lectius locals i els regidors i les regidores.

El debat o la crítica que vostè planteja s'assembla molt a les que feia Rafael Carbonell en el congrés del 2016 davant la candidatura que semblava majoritària i que, com enguany, encapçalava Àgueda Micó.

Crec que la qüestió està molt igualada tal com ja estava el 2016. Hi havia una candidatura que, igual que ara mateix, comptava amb el suport del càrrecs institucionals i això sempre té un pes. Però tampoc significa res, i tenim l’exemple del que va passar amb Pedro Sánchez i Susana Díaz. La segona comptava amb el suport orgànic i amb els tòtems del PSOE, i el primer, amb la gent. 

Per tant, es veu amb possibilitats?

Des del primer dia que encapçale la candidatura ho faig per guanyar-la i no des d’altres tipus de maniobres.

A què es refereix?

Jo no vaig contra ningú, no em presente per anar contra Àgueda [Micó], sinó perquè crec que un altre partit és possible. I perquè crec que podem arribar a una majoria del País Valencià mantenint allò que ens identifica com és el sobiranisme o nacionalisme, que per mi són sinònims. Crec que eixes senyes d’entitat i la posada en valor, com sempre ha sigut així en el Bloc, del municipalisme són dos qüestions importantíssimes i que, a més, ens diferencien de la resta d’opcions polítiques. 

Vosté presumeix que governa a Bellreguard sense complexos, el Bloc té complexos?

Em fa la sensació que no ens acabem de creure que governem aquest País. I tot allò de l’ara no toca. El tema del nom del País, el tema de la reciprocitat [amb TV3 i IB3], doncs si no toca ara que estàs governant, quan ha de tocar? Perquè en l’oposició és molt fàcil, pots defensar tot allò que representes, però quan cal fer-ho és quan governes. 

Quin és l’error de la direcció?

Jo crec que es pensa massa en termes electoralistes quan s’està governant. I és un error, perquè quan estàs governant és perquè comptes amb un suport, que és el que t’ha dut a governar. Si penses en termes electoralistes quan governes, el que pot passar és que vages decebent a tota eixa gent que t’ha dut a governar.

El Bloc està decebent a una part del seu electorat?

Això és un sentir que s’ha manifestat darrerament, sobretot per la llei de plurilingüisme. Hi ha sindicats com la Intersindical, on moltíssima gent del Bloc milita, hi ha molts moviments cívics que fins arribar al govern han anat de la nostra mà, i que quan hem arribat al govern no se senten escoltats. I això s’hauria de corregir.

Supose que des de l’actual direcció li contestarien que allò que aprova el Consell és fruit de la correlació de forces.

Crec que és més fruit de la correlació cultural. El tema de la reciprocitat és més una qüestió de voluntat política, perquè tècnicament està solucionada en cinc minuts, i això sabem que és així. Per què TV3 no es pot vore al País Valencià? Per què ens titllaran de catalanistes? Estem en el segle XXI, en un món globalitzat on qualsevol pot vore qualsevol canal del món des de sa casa, i que al mateix temps, una televisió del teu àmbit lingüístic no la pugues vore, doncs és una qüestió un poc absurda.

Per tant, rebutja l’argument de la correlació de forces?

Si és això, que es demostre. El que s’ha de fer no sols és pressionar a eixe soci amb qui governes, sinó, a més a més, si eixa reciprocitat no es dona perquè el PSPV es nega, això ho hem de denunciar. I, a més a més, fer-ho des de la direcció del Bloc. Perquè he de recordar que ara mateix, el Bloc tenim el model PNB de separació de càrrecs institucionals i orgànics i l’executiva nacional podria manifestar i liderar molt lliurement eixa denúncia. Si al País Valencià no es veu TV3 perquè el PSPV s’hi nega, doncs aleshores, diguem-ho, diguem-ho clarament.

I com valora l’actuació de la Conselleria d’Educació que encapçala Vicent Marzà, company seu del Bloc?

En aquest tema hauríem d'haver anat de la mà de tots els moviments educatius que ens han donat suport per arribar on estem. Perquè evidentment, a les zones on el valencià és predominant, tota la feina que s’ha fet durant tants anys està en un greu perill. A les comarques centrals, el 90% de l’alumnat estudia en valencià i sembla que això podria reduir-se un 50%. [La llei de plurilingüisme] pot ser positiva en zones castellanoparlants, però  en zones valencianoparlants afavorirà la regressió de la llengua. Jo el primer que em plantege és si calia aprovar la llei.

I quina és la seua resposta?

Que no, que ja ens anava bé com estava plantejada fins ara la qüestió lingüística, i pel que fa a les imposicions judicials [sentències contràries a la primera llei de plurilingüisme aprovada pel Consell], jo crec que no podíem esperar una altra cosa. Abans d’implementar una cosa així, s’haurien d’haver plantejat tots els pros i contres. 

A Bellreguard han patit demandes per no incloure el castellà en els senyals de trànsit. Creu que des de l’àmbit institucional s’ha de ser més ferm davant decisions judicials que es puguen considerar injustes?

Sí, si no hi haguera hagut gent que s’haguera plantat davant decisions judicials injustes al llarg de la història recent ens haguera anat molt malament. La llei sempre és interpretable. I allò que serveix per fallar en un sentit, també pot servir per fallar en un altre. L’ambigüitat de moltíssimes lleis és molt gran.

Com valora que la Conselleria d’Educació no haja suprimit l’exempció lingüística?

Molt negativament. Com a nacionalistes és una qüestió de la qual no ens podem sentir orgullosos.

Vostè forma part del Consell Nacional de Bloc. A vostè i a la resta de membres d’aquest òrgan se’ls ha informat dels motius d’aquestes decisions del govern valencià?

No.

I han demanat que els ho expliquen?

En el Consell Nacional no es produeixen debats en eixe sentit.

I en algun altre òrgan?

Això ho desconec. Si s’ha explicat, no ho sé.

I creu que aquestes decisions s’haurien d’explicar?

Òbviament, caldria reforçar la comunicació amb la militància. Sobretot, amb els càrrecs públics, que en última instància són a qui la gent demana explicacions perquè són els qui estan més accessibles.

En eixe sentit s’han sentit abandonats?

No m’agrada la paraula abandonats, però sí, la despreocupació respecte als càrrecs locals és contrastable.

Vostè diu que el Bloc ha de créixer en zones castellanoparlants. Per a fer-ho, obligatòriament no ha d'aigualir el seu discurs identitari?

Entenc que és perfectament compatible que una persona parle castellà i se senta sobiranista. Si jo tinc un sentiment de defensa i pertinença d’un territori, també puc ser sobiranista tot i parlar una altra llengua [diferent al valencià], perquè la llengua en moltes ocasions és una qüestió de naixença o d’elecció dels progenitors.

Per arribar a més ciutadania, en un àmbit com ara la ciutat de València, Compromís ha prioritzat el discurs progressista a l’identitari. Què pensa d’aquesta estratègia?

Quan es governa s’ha de demostrar per què estàs governant. A Bellreguard, en les eleccions del 2015 Compromís érem l’última força política i en les del 2019 vam passar a ser la primera. En tan sols una legislatura augmentàrem un 50% el percentatge de vot i ho hem fet sense renunciar a cap de les meues polítiques ni de les meues conviccions.

Acceptaria una candidatura d’integració?

Es planteja moltes vegades que una llista de consens és la solució a totes les qüestions i que a més comporten una cohesió interna. A mi, limitar la cohesió i el consens a una candidatura única em sembla simplista. No cal tindre por a la democràcia i no cal tindre por a allò que la gent democràticament elegeix. Però, a més, en el cas nostre, tenim l’experiència que arribar a una candidatura de consens resulta ser una fal·làcia. Tenim el cas de l’executiva nacional del Bloc actual en què crec que queden dos persones de la candidatura de Rafa Carbonell. Pel que fa a la nostra candidatura, jo no em negue a seure i parlar. Ara bé, això ho haurà d’acordar tota la gent de la meua candidatura, perquè és la que ha posat la cara i això internament és molt valent. 

Té peatge?

Totes les eleccions comporten renúncies. Per tant, peatge pot tindre'n. Si [la integració] es dona ho decidirem coralment, però jo no estaré en eixa candidatura de consens.

Creu que en Compromís es té en compte el pes del Bloc en la coalició?

No, eixa és una de les queixes que hi ha generalitzada en la militància. Eixa, i la desaparició de les sigles del Bloc en qualsevol acte públic.

Però té sentit mantenir les sigles si es pretén apostar per la marca Compromís.

No hem d’oblidar que Compromís és una cosa de tres, i que si els tres no estem d’acord, poc pot avançar Compromís. Els òrgans de Compromís, tret de l’executiva, estan en via morta. Jo soc membre del Consell General de Compromís i des de les eleccions del 2015 no ens hem tornat a reunir.

Els canvis que planteja la direcció en el congrés persegueixen que la ciutadania identifique més el Bloc amb Compromís?

A mi no em molesta que la gent ens identifique més com als de Compromís que com a Bloc, en cas d’anar a un congrés de refundació, el que caldria és anar a eixe congrés de refundació o de fundació ja de Compromís.

Partit únic o federació de partits?

En el Bloc el sentit majoritari és d’un partit únic, però fa poc que Mónica Oltra es manifestava en el sentit que veia amb bons ulls una federació de partits. Aquest seria un primer pas positiu. 

Està d’acord en les quotes dins de Compromís?

Té la seua lògica. La democràcia es basa en el respecte a les minories. I m’agradaria que quan es critica eixa part de les quotes, el Bloc es posara en el lloc de l’altre. Perquè això el Bloc ho hem patit moltíssim, en el sentit que a les minories se’ns ha matxucat. El que ja no m’agrada són els vetos quan una part de la coalició no està d’acord amb una proposta.

Quina és l’organització política que vostè defensa per al País Valencià?

Jo soc un ferm defensor del dret a decidir, aleshores, primer arribar a ser sobirans i després decidir què volem fer. 

Ho pot concretar un poc més?

Ser un estat sobirà, i decidir si volem continuar formant part d’un altre estat o volem fer una altra via. 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací