«Crec en un sobiranisme ampli perquè cal donar solucions a tots els problemes que té la gent»

Àgueda Micó Coordinadora nacional del Bloc Nacionalista Valencià

per Daniel Martín

Política

La coordinadora nacional del Bloc Nacionalista Valencià, Àgueda Micó  |  DM
La coordinadora nacional del Bloc Nacionalista Valencià, Àgueda Micó | DM

L’actual coordinadora nacional del Bloc Nacionalista Valencià, Àgueda Micó, aspira a revalidar el seu lideratge de la formació en el congrés que el partit celebrarà el 26 i 27 de juny. Una cita a la qual acudeix amb una proposta de profunda renovació, que inclou, fins i tot, un canvi de nom. Segons Micó, aquesta refundació  persegueix adaptar el discurs del Bloc als canvis d’una societat cada cop més diversa.

Per què al Bloc li feia falta un congrés de refundació?

Forma part de la nostra essència com a valencianistes [el fet de], cada cert temps, repensar-se i refundar-se. Al final, els partits polítics hem de ser instruments útils per a la societat, i la societat avança, i el nostre discurs ha de compaginar-se amb la transformació de la societat. 

I quins són els principals elements que pretén actualitzar?

L’eix central del valencianisme d’ara i de sempre és la construcció nacional i popular del nostre País, però ho fem conjugant-ho amb la justícia social, l’ecologisme, el feminisme i la vertebració territorial. L’important és tindre eixa visió holística del que és el nostre projecte polític. Perquè la societat és molt complexa, i el valencianisme ha de donar solució a tots els problemes. L’actualització va per eixe camí. Perquè la societat valenciana veja en nosaltres un projecte complet.

Fins ara el Bloc no era un projecte complet?

No és tant el que nosaltres oferíem, sinó el que la gent ha percebut del nostre projecte. Ha sigut quan hem arribat a les institucions que la gent ha començat a percebre el projecte polític del valencianisme del Bloc i de Compromís com una cosa més completa. Fins ara deien que érem la gent de la cultura, els mestres, els professors... Però ara, que hem desenvolupat acció política mitjançant la Conselleria d’Economia o de Territori, o tot allò que hem fet [en l’àmbit] de les polítiques socials, la gent s’ha adonat que el nostre projecte dona resposta a molts dels problemes que té.

Des del corrent Bloc i País i la candidatura Coratge que encapçala l’alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, s’afirma que aquesta actualització del discurs del partit és, en veritat, una «aigualització» del seu ideari. 

La gent que fa eixe tipus d’afirmacions igual no ha llegit la ponència política del congrés, ja que per primera vegada, l’eix que vertebra tota la línia del congrés és el concepte de sobirania. Sobirania entesa com a empoderament del poble valencià per a construir-lo entre tots i totes i per a conjugar-lo amb eixa cohesió social i territorial i eixa qualitat democràtica que necessitem perquè eixa construcció no deixe ningú arrere. I sobirania perquè cadascú puga ser qui vol ser en llibertat, i també perquè el nostre entorn ens siga favorable i adequat. Per això parlem, per exemple, de la sobirania energètica o de la sobirania alimentària i tecnològica. Per tant, negue la major. Crec que el discurs valencianista està molt ben traçat en el nostre projecte a través d’aquesta conceptualització [del sobiranisme] que abasta tots els àmbits.

Aquestes veus crítiques afirmen que equiparar la sobirania nacional a d’altres sobiranies li resta importància a la primera.

En el projecte que jo vull representar el valencianisme és l’eix i allò que cus totes les altres lluites. 

Per què han proposat suprimir els termes valencià i nacionalista del nom del partit? 

No es tracta de suprimir res. Però quan fas aquests tipus d’actualitzacions [del partit] és normal que vinga acompanyada d’un canvi de nom perquè és una forma de posar eixa actualització damunt la taula. A mi em sembla que Més-Compromís és una molt bona forma de posar damunt la taula eixa voluntat de sumar més gent i de consolidar el projecte polític en el qual participem tots i totes des de fa molt de temps.

No incloure el terme valencià no té cap relació amb el desig que el partit siga més ben percebut a algunes comarques alacantines?

No, no té res a vore. Forma part d’eixa actualització o refundació. De fet, electoralment ens presentem com a Compromís des del 2007, i  hi ha molta gent que no sap què és el Bloc, Iniciativa o els Verds i que coneixen més el conjunt de la coalició.

I per què llevar l’adjectiu nacionalista? Hi ha veus del partit que afirmen que a alguns militants i dirigents els incomoda o avergonyeix.

L’article 1 dels estatuts diu que som un partit nacionalista valencià. No ens fa vergonya, és el que som. 

Però creu que el terme nacionalista ha assolit una connotació negativa?

Igual més per l’extrema dreta que per altra cosa. A mi la conceptualització sobiranista m’agrada més perquè crec que ens permet tindre una visió més àmplia d’allò que representem, però al final és una qüestió de connotacions que poden vindre sobretot pels mitjans de comunicació. I la conceptualització del sobiranisme tampoc és una cosa que haja inventat el valencianisme polític. Molts altres pobles del món també estan fent aquesta actualització que crec que la utilitzem tots i totes perquè és més inclusiva.

El canvi de nom persegueix que s’identifique més el Bloc amb Compromís?

És que és el que som. Sí, és una cosa natural. Crec que la nostra militància se sent molt còmoda dins de la conceptualització del nostre projecte amb el cognom Compromís i té tot el sentit del món que els nostres votants, simpatitzants o activistes puguen sentir-se còmodes en eixa conceptualització a través del concepte Compromís.

Si no té un suport majoritari, el canvi de nom s’hauria de produir igualment?

Estaré d’acord en el que decidisca sobiranament la militància.

Encara que el canvi s’aprovara per una majoria ajustada, per exemple un 55% a favor i 45% en contra?

Farem el que la majoria del partit vulga, encara que siga per només un vot, com sempre hem fet. En el nostre partit tenim el costum de votar i d’acceptar els resultats. Jo he perdut votacions per un vot, per dos o o per tres i he sigut la primera que m’he llançat a defensar el posicionament del partit, i com jo, la majoria de la militància.

En la ponència política es lamenta les energies perdudes en «debats estèrils que prenien com a referència les circumstàncies d'altres territoris» i s’aposta «per un valencianisme en clau pròpia», delimitant la col·laboració amb Catalunya i les Illes Balears a l’àmbit cultural i lingüístic. Quins eren aquests debats estèrils?

El que intenta explicar [la ponència política] és que el nostre País té una idiosincràsia pròpia, i que tenim unes circumstàncies que fan que haguem de desenvolupar la nostra activitat política i social i la nostra construcció [nacional] tenint en compte les nostres premisses com a poble i com subjecte polític propi. 

Però quins són aquests debats «estèrils»?

Aquells que no milloren la vida dels valencians i les valencianes.

Els vincles del valencianisme amb algunes reivindicacions majoritàries a Catalunya i les Illes Balears han dificultat la penetració del discurs del Bloc en certs segments de la societat? 

La gent ha confiat amb nosaltres quan hem demostrat la nostra capacitat de treball i que el nostre discurs és molt transversal i complet. I nosaltres continuem col·laborant amb la gent de les Illes i de Catalunya, i no només per qüestions culturals i lingüístiques, també per qüestions econòmiques, territorials... i això no es veu malament per part del nostre electorat.

L’èxit de Compromís a la ciutat de València s’ha assolit perquè s’ha prioritzat el discurs progressista a l’identitari?

La gent quan ens dona suport és perquè posem damunt la taula un projecte complet. I el que ha fet Compromís a València no és diferent del que fa a qualsevol altra part del territori. No és una fórmula diferent.

Ja que sembla que el partit únic no és possible per la negativa dels seus socis, que Compromís es convertisca en una federació de partits és una possibilitat pròxima?

Nosaltres sempre hem apostat per un únic projecte però és evident que en Compromís provenim de cultures polítiques diferents. Ens hem respectat sempre molt unes a altres. Per tant, si la federació és un espai d’arribada, benvinguda siga.

Comparteix l’afirmació d’Àlex Ruiz que el Bloc o Compromís poden ser majoritaris al País Valencià amb el sobiranisme com a eix central del seu discurs?

Jo parle de sobiranisme com allò relatiu a l’empoderament social i individual, a la justícia social, a la cohesió territorial, a l’ecologisme, al feminisme. El concepte de sobiranies de la ponència política sí que és un concepte que pot portar el nostre projecte polític a buscar les vies de l'hegemonia social.

Són conceptes de sobiranisme diferents.

Jo crec en aquest concepte ampli [de sobiranisme] perquè qualsevol projecte polític que vulga representar a la majoria ha de donar solucions a tots els problemes que té la gent, que en són molts.

Per governar cal moderar el discurs?

El fet de formar part de les institucions et permet aconseguir els objectius que tens com a projecte polític molt més que tenint una actitud reduccionista i estant a l’oposició. Els objectius polítics del nacionalisme valencià s’estan aconseguint més durant tots aquests anys perquè tenim la capacitat de transformar la societat des de les institucions.

Per tant, cal evitar els purismes?

Governar implica arribar a acords amb altres forces polítiques que no representen el mateix que tu. Una altra cosa és tindre una majoria social i de govern, una majoria absoluta que el valencianisme polític no ha tingut mai.

Què responen a aquells que afirmen que la nova llei de plurilingüisme farà retrocedir l’ensenyament en valencià als municipis o comarques on les línies en valencià eren majoritàries?

És tot el contrari. La llei es va aprovar fa dos anys, està aplicant-se ja en infantil i primària i hem passat d’uns àmbits de vehiculació del valencià del 28% al 55%. I a secundària i a formació professional, el que provocarà [la llei s’implantarà en aquestes etapes a patir del pròxim curs] és el mateix. El que està passant és que a les zones on ja es vehicula en valencià s’amplia més perquè la majoria de pobles i ciutats opten per l’ampliació en valencià. A més, garantim que a les zones castellanoparlants cada vegada s’implemente més el valencià. Nosaltres voldríem que fora més, però tenim una sentència del Tribunal Suprem [sobre l’ensenyament a Catalunya] que ens obliga, no a nosaltres, sinó en tot l’Estat espanyol, que hi haja un mínim d’ensenyament en castellà. 

Però als centres on només hi havia la línia en valencià, redueixen les hores en valencià perquè el nou sistema deixa de ser íntegrament en valencià en compartir hores amb castellà i anglés.

Posaré l’exemple del meu poble, l’Olleria. Hi ha dos escoles. Una que tenia la línia en valencià, en la qual estudia la meua filla, i una altra que tenia dos línies en castellà i una en valencià. Amb l’aplicació de la llei de plurilingüisme les quatre han passat a valencià [opció que suposa un 65% d’hores en valencià, un 25% en castellà i un 15%  en anglés]. Què ha passat? Que la meua filla té una assignatura menys en valencià, que en aquest cas és música. Educació artística la cursa en anglés. Això és una cosa molt positiva, perquè que la meua filla tinga una assignatura menys en valencià [dos si incloem la cursada en anglés] no li suposarà res, per contra, provocarà que s’acabe amb una cosa que estava passant que eren els guetos en les línies en castellà, on se concentraven els fills d’immigrants, que ara ja parlen en valencià i que estan totalment incorporats. Això és una cosa molt positiva perquè l’escola ha de ser un espai de cohesió social. I això provoca que el valencià vaja introduint-se cada vegada més en les zones castellanoparlants [la llei fixa un mínim del valencià del 25%]. Hem d’avançar, i si perdre una assignatura suposa que al conjunt del País hi haja una normalització de l’ús de la llengua, afavorida per l’aprovació del requisit lingüístic que provocarà que la gent tinga eixa voluntat [d’aprendre-la] per després poder accedir a un lloc de treball en la funció pública, crec que són espais que ajuden perquè la igualtat lingüística acabe sent una realitat.

I què respon als centres que han signat un manifest queixant-se per la pèrdua d’hores d’ensenyament en valencià per la desaparició de la línia i la introducció del nou model?

Que la reducció global que puga haver al seu institut serà mínima, i que a canvi, aconseguirem que en aquesta ciutat [València] o a les àrees courbanes on hi ha moltes línies en castellà, [aquestes] desapareguen i vinguen al valencià. Fins i tot, també passarà a les [zones] castellanoparlants, que tindran més assignatures de valencià encara que allí es vehicule [majoritàriament] en castellà. 

Com valora la no supressió de l’exempció lingüística sis anys després de l’inici del govern del Botànic?

Això li ho haurem de preguntar també a l’altra part del govern, perquè per si nosaltres fora, ho faríem, però no depén només de nosaltres. Nosaltres la llevaríem ja. Què necessitem nosaltres? Tindre més influència, més capacitat, més suport electoral per poder anar més enllà. 

És una concessió que fan?

No és una concessió perquè l’exempció ja està. Faríem una concessió si fora una cosa activa. El que passa és que no estem aconseguint eixe objectiu que haurem d’aconseguir més endavant.

En la pròxim legislatura, si tornen a formar part del govern valencià, reclamaran la supressió de l’exempció?

Entre moltes altres coses. Haurem d’anar avançant.

I serà una línia roja?

És una cosa que haurem d’anar parlant.

Què respon a la crítica feta entre d’altres per Àlex Ruiz que afirma que la direcció ha «desatés» les bases del partit durant els últims anys?

Nosaltres vam constituir un acord on no només estava la meua candidatura, també estava la [de Rafa Carbonell] que en aquell moment representava bona part del que representa Àlex Ruiz i vam arribar a un acord d’integració en la qual vam compartir espais, i el que ha passat és que part d’eixa gent ha anat despenjant-se del projecte, i la gent que ens hem quedat, hem fet front a tot el treball i ens hem deixat la pell.  Potser hi haurà algunes mancances, però també caldrà preguntar a les persones que portaven eixes competències i que igual no han fet bé la seua feina. Tota la gent que ens ha necessitat ens ha trobat i nosaltres hem estat a totes amb els nostres col·lectius comarcals i locals. Evidentment, necessitem una reorganització orgànica del partit, ser més eficients per donar millor resposta, obrir-nos a la ciutadania, tindre més relacions amb els moviments socials, també tindre una visió de tot el nostre País, sabent que les necessitats i les circumstàncies no són les mateixes d’uns i d'altres, i tot això ho hem de cohesionar. Això és tot el que jo estic pensant en la conformació d’eixe equip transversal que serà la meua candidatura.

La comunicació en l’àmbit municipal és un dels aspectes que vol millorar en el seu nou mandat?

L’àrea de municipal la desenvolupava una persona que venia de la candidatura de Rafa Carbonell, per tant, eixa persona ha de respondre també de la seua feina.

Negociaria una candidatura d’integració amb Àlex Ruiz i les persones que l’acompanyen?

Crec que la integració és una cosa molt positiva que ha de passar sempre que hi hagen uns objectius compartits. 

I la seua percepció és que els objectius són compartits?

No ho sé. 

Pels suports que ja té i pels que intueix que tindrà, és optimista per a revalidar el mandat?

Crec que la proposta de la qual participe representa el sentit majoritari [del partit] i  va molt en la línia del que estem fent en el Bloc i Compromís.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací