Aquest dijous fa tres anys que les 629 persones rescatades per l’Aquarius a la Mediterrània van arribar al port de València després que Itàlia i Malta els negaren l’entrada. Van ser ateses per un dispositiu d’emergència format per més de 2.300 efectius. 317 van rebre assistència sanitària per part de la Creu Roja i 200 més van necessitar atenció mèdica especialitzada. D’aquestes, 144 van ser desviades a centres hospitalaris.

Totes van sol·licitar asil per raons humanitàries, llevat d’una, i 274 van manifestar la intenció de traslladar-se a França. Aquestes dades inclouen també els 68 menors rescatats, tant els que viatjaven amb les seues famílies com els que no anaven acompanyats (46). En el primer cas, es va tramitar la sol·licitud amb la de la família i, en el segon, van quedar tutelats per la Generalitat, que es va encarregar dels tràmits.

Unes setmanes després, el 12 de juliol del 2018, setanta-huit persones, la majoria procedents de Sudan, van partir cap a França en un vol xàrter noliejat per l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). De les 551 restants, 374 van formalitzar una sol·licitud de protecció internacional a l’Estat. 

El govern espanyol va concedir un permís especial d'entrada durant 45 dies per a regularitzar la situació dels nouvinguts, bé a través de la concessió de protecció internacional –estatut de refugiat o protecció subsidiària–  bé per raons humanitàries. Durant aquest període, que acabava el primer d'agost, es va estudiar de manera individual cada cas.

El 9 d’abril d'enguany el Ministeri de l’Interior va comunicar que s’havien resolt 153 sol·licituds, de les quals 87 havien estat denegades, 49 havien rebut l’estatut de refugiat, 1 s’havia considerat de protecció subsidiària i 16 s’havien arxivat. La resta continua en tramitació. 

Tres anys després de l’arribada a València 

Ara que ja han transcorregut tres anys des de l’arribada, s'obri la porta a les sol·licituds d'arrelament social o laboral. Si normalment els sol·licitants han de demostrar que porten aquest període de temps vivint a l’Estat, en aquest cas el fet està més que provat.

Per aquest motiu, l'Associació Aquarius Supervivents vol donar a conéixer la seua situació. Així, aquest dimecres, a l'Espai Sankofa, a Patraix, València, han presentat el còmic que explica la seua història amb l’objectiu de sensibilitzar els lectors. L’autor, Carlos Valles, el va dibuixar gràcies a una residència artística de l'Ajuntament de València. 

Es tracta de l'últim capítol, dedicat a l'arribada a València i als tres anys de vida a la ciutat. A través de la il·lustració, Valles aborda temes com el racisme, la manca d'oportunitats, o l'aprenentatge de l’idioma. Ha comptat amb els testimonis de quatre persones que van vindre a bord de l'Aquarius. Els altres capítols, que encara estan en fase de creació i en cerca de finançament, parlaran sobre les causes i l’eixida dels seus països d'origen, el seu pas per Líbia i el salt a la Mediterrània.

Aquest diumenge, 20 de juny, a les 12 hores, faran una manifestació a la plaça de Patraix, amb motiu del Dia Internacional de les Persones Refugiades.

«Ens condemnen a l'exclusió»

El president de l'Associació Aquarius Supervivents, Moses Von Kallon, nascut a Serra Lleona fa 27 anys, ha acceptat contestar algunes preguntes a Nosaltres La Veu.

Com funciona l'Associació Aquarius Supervivents i en quins projectes treballa? 

L'Associació és un col·lectiu molt xicotet. Som una associació multicultural i fem tasques de sensibilització i formació. Volem canviar el racisme i els prejudicis que existeixen sobre nosaltres. També fem intercanvi d'idiomes per aprendre i ensenyar la cultura de cadascú. Tenim molts projectes i tots estan oberts a les persones migrants, no només als africans ni als que arribem amb l'Aquarius. L'Aquarius es va convertir en un símbol per a nosaltres, però també per als migrants que ja eren ací i per als que han arribat després. Per això estem oberts a tothom. És igual la teua nacionalitat, el teu sexe, el teu color, som una família. Busquem una vida digna i trencar amb els prejudicis. Necessitem que el govern espanyol pose llum sobre nosaltres i s’adone de la nostra situació. Això és necessari perquè la resta de persones puguen veure'ns com a iguals.

Un dels problemes més importants que l’Associació vol visibilitzar és el bloqueig de les sol·licituds i els tràmits d'asil. En quina situació es troben les sol·licituds tres anys després?

Teníem les nostres targetes roges [document que es concedeix a totes aquelles persones procedents d'una regió en conflicte o que han patit un desastre natural mitjançant el qual se'ls autoritza a viure en territori espanyol], però ens les han llevades. Molts estàvem treballant i ara estem en situació irregular. Són molt pocs els que tenen la documentació en regla. Hem creat un projecte de servei jurídic per orientar-nos amb les sol·licituds. La majoria de les peticions o encara no han estat estudiades o han estat denegades. Això vol dir que estem en situació irregular. Ara que es compleixen tres anys des que vam arribar, s'obri la via, a través de la Llei d'Estrangeria, de regularitzar-nos amb l'arrelament social o laboral. Per això hem engegat un servei jurídic que permeta assessorar i orientar les persones que vam arribar el 2018 i que encara estem submergits en la irregularitat amb totes les limitacions i problemes que això significa per a nosaltres.

Durant aquest camí heu creat aquesta associació. Sentiu que a poc a poc esteu aconseguint alguns èxits?

L'Associació s'ha convertit en la nostra família ací. No és fàcil continuar fent això. Els meus companys, quan tenen un problema, es posen en contacte amb mi per buscar una solució, però ells no saben el que està passant. Com a president de l'Associació, de vegades estic sense feina. He demanat la Renda Valenciana d’Inclusió, però no me l’han concedida. Tot el que fem és per ajudar a construir una vida millor. Volem viure de forma autònoma, però per aconseguir-ho és imprescindible tindre la documentació. Si algú ho passa malament, com en el nostre cas i el de moltes persones que han arribat durant aquests últims anys, no pot haver-hi cap integració possible sinó tot el contrari: ens condemnen a l'exclusió. No estem ací per lluitar amb el govern espanyol, però reclamem que necessitem integrar-nos i continuar les nostres vides ací. Ens han llevat les nostres targetes vermelles, que eren els únics documents que teníem i que ens autoritzaven a treballar, així que només ens queda continuar lluitant. A ma casa viuen uns altres quatre companys que no van arribar amb l’Aquarius, però que tampoc no tenen documents. Es dediquen a aparcar cotxes. Treballen al camp o aparcant cotxes. Si jo treballe i tinc menjar, pose arròs per a tots cinc i el compartim, però és molt difícil imaginar-se un futur en aquestes condicions. Cal que ens ajudem entre nosaltres mateixos més que mai.

A part de la documentació, quins altres problemes teniu?

Sense la documentació és molt difícil viure ací. La targeta roja ens permetia viure ací mentre s'estudiaven les nostres sol·licituds. S'havia de renovar cada sis mesos, però començàvem a viure i a buscar-nos la vida. A poc a poc [les targetes]  han anat caducant i ens ha denegat les renovacions. No entenem què volen que fem per poder viure. Totes les promeses que el govern espanyol ens va fer quan vam arribar s'han quedat en no res. Sembla que ho van fer només per eixir als titulars, perquè després han arribat totes les traves burocràtiques que ens impedeixen viure amb dignitat. Volem treballar, pagar el nostre lloguer, menjar i viure amb tranquil·litat... També volem viatjar i veure les nostres famílies com qualsevol persona que migra i que té projectes per a la seua vida.

Com us sentiu després de tres anys a València?

El nostre sentiment, tres anys després, és que ja som ciutadans d'ací. Des que vam arribar a València, hem hagut de trencar moltes barreres i sobreposar-nos a moltes situacions. El racisme n’és una. Ara estem molt més integrats i podria dir-te que no tenim por, però al principi vam patir molt de racisme. Tot i que paguem els mateixos impostos que la resta de la societat i que participem de moltes accions que els governs espanyol i valencià estan duent a terme, continuem reclamant la regularització. Per exemple, ara estem participant d'una comissió mixta en matèria de migracions organitzada per la Generalitat Valenciana. Es tracta d'un projecte de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques inclusives, que ha llançat un pla per traçar l'estratègia futura de la gestió de les migracions al País Valencià. És un òrgan assessor del govern valencià en matèria de política migratòria i nosaltres estem en aquesta comissió, però encara no tenim documents. Hi ha moltes coses que encara no entenem. Volem ajudar i contribuir, però el govern espanyol no respon.

Quina ha estat la resposta del govern valencià?

L'any passat, després de la repercussió mediàtica que vam tindre, Mónica Oltra es va posar en contacte amb nosaltres i vam tindre una reunió. Ella es va comprometre a reunir-se amb el govern espanyol i reclamar, en nom del govern valencià, una solució específica per a la situació de l'Aquarius. En aquest moment, encara no hi ha cap solució. Hi va haver diverses reunions de treball amb el seu equip en les quals ens van demanar molta informació sobre les persones que vam arribar a l'Aquarius, les nostres nacionalitats, etc. Vam preparar tota la documentació, juntament amb un informe del nostre servei jurídic, amb les possibles eixides legals que podrien servir per regularitzar els nostres casos. Tots aquests informes els té la Conselleria però, un any després, encara no tenim novetats d'aquestes reunions. No podem viure ací sense documents. Som a València perquè aquesta ciutat ens va rebre i formem part d'aquesta societat. Creiem que el govern valencià podria pressionar i fer molt més per millorar la nostra situació legal. Volem treballar i contribuir ací.

El camí ha estat difícil, però malgrat tot esteu units i lluiteu de forma col·lectiva. Són aquests vincles els que us han permés continuar endavant?

Per a nosaltres no és una lluita individual. Utilitzem el símbol de l'Aquarius per difondre els missatges i les reivindicacions de les persones que hem migrat i que vivim ací. Totes hem sentit alguna vegada el rebuig del govern espanyol i de la burocràcia, però hem trobat i creat la nostra família ací. Si per tindre el meu pa deixe de lluitar pels altres, tot perdria el sentit.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací