«Europa hauria de pressionar Turquia amb un embargament»

Faruk Doru Antic dirigent del Partit Democràtic dels Pobles i actual representant del poble kurd a Europa

per Daniel Martín

Política

Faruk Doru, antic dirigent del Partit Democràtic dels Pobles i actual representant del poble kurd a Europa | Foto Daniel Martín
Faruk Doru, antic dirigent del Partit Democràtic dels Pobles i actual representant del poble kurd a Europa | Foto Daniel Martín

Repartit entre quatre estats: Turquia, Iran, Iraq i Síria; el poble kurd manté una històrica lluita per la seua autodeterminació. També per poder implantar un sistema polític encapçalat per «l’assemblearisme, la igualtat entre gèneres i l’ecologisme», una proposta que crida l’atenció a un Pròxim Orient on són majoria els règims autoritaris i segregadors.

El territori amb major presència del poble kurd és Turquia, un Estat que aquest 2021 pretén il·legalitzar el Partit Democràtic dels Pobles (HDP), que en les últimes eleccions va arribar a ser la tercera força del Parlament d'Ankara. La formació ha patit l’empresonament de molts dels seus dirigents, el cessament d’alcaldes, i ara l’acusació de mantenir vincles amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), considerat terrorista pels Estats Units i la Unió Europea, una relació que els representants de l'HDP neguen. 

108 dirigents del Partit Democràtic dels Pobles s'enfronten des d'abril al judici per les protestes del 2014 contra el setge de Kobane, la ciutat kurdosiriana fronterera que va resistir l'atac del Daesh. Entre els acusats hi ha els dos líders de l'HDP, Selahattin Demirtas i Fiden Iüksedag, en presó preventiva des de fa cinc anys, i també figures destacades com l'alcaldessa de Diyarbakir, Gültan Kisanak. El Parlament Europeu va qualificar el judici «d'inacceptable» i va acusar Turquia «d'obstaculitzar activament les investigacions». 

Perquè ens ajude a entendre la situació al Kurdistan, entrevistem Faruk Doru, antic dirigent del Partit Democràtic dels Pobles i actual representant del poble kurd a Europa, aprofitant la seua visita al País Valencià.

Quin és l’objectiu de les trobades que mantindrà amb dirigents polítics i socials valencians?

Explicar la situació política del Kurdistan, explicar el nostre projecte polític i demanar-los suport per resoldre la situació que patim. Volem explicar que som un país que té entre 45 i 50 milions d’habitants que està dividit entre Turquia, Iraq, Iran i Síria. Quasi la meitat, uns 25 milions, es troben sota ocupació turca, entre 12 i 14 milions viuen a Iran, entre 6 i 7 a Iraq i entre 3 i 3,5 a Síria.

Quines diferències hi ha entre cada regió?

L’Estat turc ha aplicat una política sistemàtica d’assimilació i exterminació, tant del poble kurd com de tots els pobles que hi havia abans com són els armenis, els assiris caldeus... Ho han fet tot i que la primera Constitució turca, aprovada l’any 1921, va acceptar crear un sistema federal o semifederal amb dues cambres, una assemblea dels kurds, una altra dels turcs i una federal. Però a partir de l’any 1923, quan van signar el pacte internacional de Lausana (entre les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial i la Gran Assemblea Nacional de Turquia), van negar l’existència del poble kurd i van expulsar, obligar a l’exili o assassinar a tots els diputats kurds d’aquell moment. Va ser aleshores quan es va iniciar la resistència del poble kurd. Una resistència que va reviscolar als anys 70 i que va donar lloc al naixement del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i a altres formacions.

Quin és l’origen del rebuig turc a eixa coexistència amb el poble kurd?

El poble turc és un poble migrant, sense arrels molt profundes a la zona. Perquè a (l’actual) Turquia la nació més gran eren els kurds. Després els grecs, els armenis..., però els turcs eren una minoria. I és per això que en els anys 30 s’adonen que han creat un estat, però que necessiten una nació. Decideixen assimilar a tots els que volen formar part d’eixa nació turca islàmica sunnita i eliminar els que no accepten aquesta assimilació. Comencen pels centres de les ciutats del Kurdistan, on desplacen les minories ètniques d’origen caucàsic o balcànic, així com amb un programa sistemàtic d’assimilació de la llengua kurda. 

Quin paper juguen altres països davant dels moviments de l’Estat turc?

Turquia comparteix frontera amb Rússia, els països àrabs i Europa. Ha tingut el suport de Rússia, que volia una frontera segura, i el suport del pla Marshall (impulsat pels Estats Units) i de l’OTAN (Turquia acull nombroses bases militars). Els EUA té una relació molt important amb Turquia en l’àmbit geoestratègic, i Europa, sobretot Alemanya, té una relació econòmica molt important. Així que per una part, Turquia té als Estats Units, per una altra a Europa i, finalment, té a Rússia. Això dificulta la presència de la veu del poble kurd en les institucions internacionals. De fet, mentre a molts països Nacions Unides ha aplicat un programa de descolonització, als kurds ni tan sols ens han reconegut que som una colònia. Tenim un estatut de no existència. 

El desig seria construir un estat kurd independent?

Turquia no reconeix l’existència del poble kurd; Iran només reconeix una part de la regió del Kurdistan, però sense drets polítics i a Síria hi ha la mateixa política que a Turquia, es disposa d’un estatut autònom, però és una regió ocupada per Turquia que l’ha despoblat passant d’una població kurda d’un 97% a un 15%. Només a Iraq la Constitució reconeix l’existència dels kurds i fixa un Estat federal on les dues llengües, kurd i àrab, són oficials, i on hi ha una alternança, segons la qual, si el president de la República és àrab, el primer ministre és kurd o a la inversa. Amb tot, a l’Iraq, i tot i que hi ha un estatut federal, en alguns territoris no han pogut celebrar un referèndum per triar si pertanyen a la regió autònoma kurda o a la de l’estat iraquià. No s’ha pogut fer perquè el govern iraquià sap que decidiran annexionar-se a la regió del Kurdistan, i són uns territoris rics en petroli. Davant aquesta situació, el projecte polític que reclamem seria l’acceptació de l’exercici del dret d’autodeterminació del poble kurd.

En els quatre estats?

Sí, en el Kurdistan. Com la regió està dividida en quatre estats, la solució que es podria imaginar és un sistema confederal, també per a Iran, que és un Estat amb almenys sis pobles diferents: kurds, àzeris, turcmans, balutxis, perses, luris (a banda d’àrabs i altres nacions més menudes) la solució seria també una fórmula confederal. Crec que per a la part més gran del Kurdistan, que està a Turquia, una solució podria ser un sistema semblant al belga perquè la població kurda a Turquia s’estima entre 25 i 30 milions de persones, dels quals prop de 18 viuen a la regió del Kurdistan, però la resta viu a les grans ciutats com Istanbul o Ankara. La constitució belga permetria incloure en la comunitat kurda aquells que viuen fora de la regió autònoma. Altres partits demanen un estat de nació, com és el cas d’alguns partits del Kurdistan d’Iraq, però nosaltres pensem que les fronteres artificials o dels actuals estats nació no donen una resposta als conflictes actuals, i que la solució seria una confederació dels pobles d’Orient Mitjà.

Faruk Doru | Foto Daniel Martín

El 2023 hi haurà eleccions presidencials a Turquia. En les anteriors, vostés van ser el tercer partit més votat, quin resultat preveuen ara?

Les enquestes mostren que la nostra intenció de vot està augmentant, el partit de govern (Partit del Moviment Nacionalista) que tenia entre un 40% i 45% d’intenció de vot, actualment es troba entre un 27% i un 30%. El partit socialdemòcrata (Partit República del Poble) i un partit de dreta que és soci seu, també estan augmentant, però no prou per guanyar les eleccions contra l’aliança de Recep Tayyip Erdogan (actual president de la República). Necessiten els nostres vots, però aquests partits també neguen l’existència del poble kurd. I nosaltres hem dit que si no aclareixen la seua posició, no els donarem suport gratuïtament. La clau del govern la tenim nosaltres. Per això, l’estratègia d’Erdogan és il·legalitzar el nostre partit. Si il·legalitza l’HDP, (Erdogan) no voldrà deixar temps perquè s’organitze i cree un nou partit amb el temps legal suficient per a presentar-se a les eleccions. Per tant, pot avançar les eleccions i amb un HDP fora, pot tornar a guanyar. Nosaltres diem que la millor solució és tindre un acord sobre principis democràtics i crear una plataforma sobre aquests principis. Estem a favor de crear una alternativa democràtica a eixe govern feixista.

En quin moment es troba el judici als 108 dirigents del seu partit per les protestes del 2014 contra el setge de Kobane? 

Hi ha dos processos contra Partit Democràtic dels Pobles (HDP). Hi ha el procés de Kobane on hi va haver més de 37 persones, algunes diuen 53, que van ser assassinades pel govern turc. I la majoria d’aquestes persones són membres de l’HDP. I el govern acusa la direcció del partit d’aleshores (encapçalada per Selahattin Demirtas i Fiden Iüksedag) de provocar les manifestacions i, en conseqüència, causar les morts. És tot un procés polític per condemnar el partit i construir una base jurídica per a la seua il·legalització. És un procés amb moltes regularitats i que van demanar que s’obrira els socis d’extrema dreta d’Erdogan, (el Partit del Moviment Nacionalista) i el mateix partit d’Erdogan (Partit per la Justícia i el Desenvolupament). És un procés a petició del govern d’un Estat on la justícia està totalment sotmesa a l’aparell polític. Dels 15 membres del Tribunal Constitucional, 10 han sigut nomenats per Erdogan, i els altres cinc els va nomenar l’antic president, que era del mateix partit. 

Per a quan esperen la sentència?

Per a d’ací uns dos o tres mesos.

Sovint es posa com a exemple el poble kurd pel seu respecte a les minories i per la seua aposta per la igualtat de gènere en una regió on són majoria els règims autoritaris i segregadors.

És una revolució ja antiga. El moviment kurd que defensa aquestes idees té ja una història de més de 40 anys de política i resistència. Les idees venen del líder del poble kurd, Abdullah Öcalan (històric dirigent del PKK), que es troba actualment empresonat, i que és l’ideòleg del confederalisme democràtic. És una idea interessant, perquè el nostre partit és l’únic que té diputats armenis, àrabs, assiris caldeus, turcs, kurds i d’altres minories com els àzeris. És la veu de tots els pobles, majoritaris o minoritzats. És la idea de la participació de la dona, de l’ecologisme, d’unes decisions adoptades per les bases mitjançant sistemes de democràcia directa i participativa, i així era també quan teníem diputats i alcaldes i presidents de regions. Les decisions no eren adoptades pels regidors o alcaldes, sinó per les assemblees de la ciutat. I això ho ha vist Turquia com un perill per al seu sistema. Per això tots aquests alcaldes han estat sistemàticament destituïts i detinguts. Hui en dia hi ha més de 10.000 dirigents que es troben empresonats.

10.000 del Partit Democràtic dels Pobles?

Sí, a banda de més de 5.000 del Partit dels Treballadors del Kurdistan.

Què hauria de fer Europa?

Enviar-li un missatge molt clar a Turquia. Dir-li que si vol continuar sent membre del Consell d’Europa i candidat a formar part de la Unió Europea o ser membre de l’OTAN, ha de respectar els criteris democràtics dels països europeus i de Nacions Unides. Però malgrat que Europa és coneixedora que no els respecta, que realitza massacres, li continuen venent armes. L’únic que fan són declaracions dient que es troben inquiets, preocupats o, com a màxim, molt preocupats. Però és que ja s’ha passat la barrera de la preocupació, perquè estan massacrant i eliminant la població. Europa hauria de tenir una posició molt clara i fer un embargament a Turquia. Sempre diuen que potser el fan, però mai el fan.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací