«Necessitem aliances amb l’esquerra verda, la federal i la nacionalista perifèrica»
Agermana’t: Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.
Conversem amb Àgueda Micó després que la dirigent de l’Olleria haja revalidat el càrrec de secretària general amb el 61,7% dels vots davant de l’alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, que va aconseguir el 36,7% dels suports. També després que Micó haja liderat la refundació del Bloc Nacionalista Valencià, ara Més-Compromís.
Després del congrés ha conversat amb Àlex Ruiz o amb alguna persona del seu entorn més directe?
Amb Àlex personalment no, però sí amb persones del seu entorn. Hem parlat de continuar treballant junts. De cohesionar-nos a través dels congressos comarcals i locals i de les convencions nacionals. Les converses m’han agradat perquè han tingut una actitud molt positiva. Fins i tot [el corrent] Bloc i País, que malgrat tindre una actitud crítica, amb el seu plantejament ajuden a construir aquest projecte plural que tenim.
La fragmentació reflectida en el congrés ha afeblit el partit?
Nosaltres som un partit molt plural, on sempre hi ha hagut dos o més ànimes. Mai hem anat a un congrés d'unitat. Però tal com es va demostrar en el congrés del 2003 [on s'enfrontaven els candidats Maria Josep Amigó i Enric Morera], que es va resoldre per dos vots, l'endemà ja ens vam posar a treballar junts. I allò sí que va ser una qüestió de fraccionament total i absolut del partit. Vull dir, que som un partit que tenim la capacitat de muntar candidatures diferents i després anar tots a una. A més, ara veníem d'un congrés [el del 2016] on Rafa [Carbonell] i jo teníem un suport semblant. Per tant, en aquest temps, he incrementat els meus suports i ara hi ha més gent que ha legitimitat el camí que he proposat a la militància. Per una altra banda, les refundacions són sempre controvertides, però el suport a les ponències [la política va aconseguir 417 vots a favor (75,54%), 133 abstencions (24,09%) i dos vots en contra (0,36%) i la d'estatuts amb 306 vots a favor (78,26%), 71 en contra (18,16%) i 14 abstencions (3,58%)] ens ha de permetre cohesionar-nos. És una cosa que hem fet sempre. Jo vaig donar suport a la candidatura d'Amigó i després em vaig incorporar a l'executiva d'Enric Morera per a cosir el partit. I ara passarà el mateix, no incorporem gent a l'executiva perquè els estatuts no ho permeten, però sí que aprofitarem els mecanismes de cohesió interna perquè tot el món se senta còmode i a gust.
En Més-Compromís l'executiva l'escull el congrés, però no hi ha cap mecanisme per integrar els representants de l'altra candidatura?
Hi ha moltes fórmules de treballar conjuntament sense haver d'estar a l'executiva nacional. De fet, venim d'un congrés en el qual vam compartir executiva dos candidatures i que no va acabar d'eixir bé, i això no només ho reconec jo, sinó que Àlex també ho ha reconegut. Crec que cal tindre una executiva amb la capacitat de desenvolupar totes les ponències i que tinga en compte totes les sensibilitats a través del consell nacional, del consell de coordinació política, del consell de coordinació territorial, dels col·lectius locals i comarcals o de l'assemblea de regidors i regidores del País Valencià.
Per què la diferència de vots en ponències, informe de gestió i candidatura?
El tema del nom, [el canvi va rebre el suport del 55,4% dels delegats, l'oposició del 43,19% i l'abstenció de l'1,42%] perquè hi ha una part emotiva i sentimental. En el de l'executiva, per la nostra pluralitat, perquè hi ha molta gent que ha votat a favor del meu informe de gestió i que està contenta amb el tracte rebut per part de la meua executiva, però que se sent més còmoda amb la candidatura d'Àlex.
Una de les principals crítiques que va rebre durant la campanya prèvia al congrés per part de la candidatura d'Àlex Ruiz és un suposat abandonament dels col·lectius locals. Li reconeix alguna base a aquest retret?
Quan jo vaig presentar el meu informe de gestió [aprovat amb 366 vots a favor, 80 en contra i 29 abstencions] no va eixir ningú de la candidatura d'Àlex a criticar-lo. Si realment creus que les coses no estan ben fetes, ixes i ho expliques. Però jo tinc una actitud molt autocrítica i, efectivament, en els últims cinc anys, moltes vegades les coses més urgents no ens han deixat fer-se càrrec de les que són més importants. Efectivament, és una de les qüestions a millorar. Però cal dir que la gent que tenia responsabilitats en temes municipals era de la candidatura de Rafa Carbonell, que van deixar d'estar a l'executiva, i que ara han donat suport a Àlex. Així que, en tot cas, la responsabilitat és compartida. Per tot això, ara, en la meua proposta d'executiva he reforçat molt l'àrea de municipal i passem d'una persona a quatre.
Temen patir alguna escissió o fuita de militants?
No, més enllà que puguen haver-hi algunes altes o baixes, cosa que és normal després de qualsevol procés congressual, més encara si és de refundació. Però jo el que voldria remarcar són totes les altes [els alcaldes d'Alzira, Castelló i Alfarb, Rafelcofer, Palmera i Alcosser de Planes] de persones de Compromís que se senten còmodes en aquest Més-Compromís que hem posat damunt la taula.
Aquest era un dels objectius de la refundació, atraure adherits o simpatitzants de Compromís insatisfets per la indefinició en l'àmbit orgànic de la coalició?
Clar, el problema és que la pandèmia no ens va permetre fer el procés congressual que volíem. En desembre del 2019 vam aprovar una proposta que permetia l'obertura del congrés a la gent adherida de Compromís. Però la pandèmia no ens va permetre fer un congrés assembleari, sinó per delegats i delegades, fet que no ens permetia escometre una obertura a eixa militància no adherida a cap dels tres partits, sinó a la coalició.
Àlex Ruiz va dir que l'objectiu de la refundació era fagocitar Compromís, què li respon?
Nosaltres el que pretenem és que tot el món que tinga ganes de participar d'un projecte com el nostre puga tindre un espai per a sentir-se còmode, però ni molt menys volem ocupar l'espai de tota la coalició, perquè aleshores deixaríem de ser nosaltres.
Tenen una estimació de la xifra de persones que es pot sumar a Més-Compromís?
No tinc ni idea. Perquè no només és una obertura a la gent de Compromís, sinó a tota la que està treballant als moviments socials, als pobles... El nostre objectiu és sumar i ser més, i que més persones se senten atretes pel valencianisme polític. I això serà un dels eixos centrals del nostre treball dels pròxims mesos i anys. Serà una estratègia a mitjà i llarg termini.
Quina és la xifra de baixes que s'ha produït després del congrés?
Jo n'he vist alguna en alguna xarxa social, però no sé exactament quantes baixes i altes hi ha hagut en aquest temps de postcongrés.
Hem de suposar que prèviament al congrés, van fer un càlcul, preveient que la suma seria superior a la resta.
Òbviament.
Les baixes són un preu a pagar si es vol créixer?
Sí, però és que malgrat que no hi haja processos de refundació això ja passa. S'ha marcat un full de ruta per una immensa majoria del partit i eixe full de ruta està totalment legitimat.
Les aliances de Més-Compromís aniran en la línia d'acords amb partits sobiranistes com el BNG o Més per Mallorca o en la de formacions estatals com Más País?
La nostra línia d'aliança i estratègia sempre ha estat la de les esquerres nacionalistes perifèriques, però des del 2014 també hem col·laborat amb Verdes Equo, que és un pacte de l'esquerra verda de l'Estat que també suma. Nosaltres el que volem és buscar eixos espais que des del respecte absolut i estricte a la nostra personalitat i a la defensa del nostre territori, ens permeten col·laborar amb altres forces. I en el cas de Más País, que sembla que sempre interesse, és un pacte a les eleccions generals i està funcionant bé al Congrés de Diputats perquè ens donem suport en tots els temes que compartim, però al mateix temps nosaltres tenim la nostra veu pròpia en les qüestions que ens interessen estrictament als valencians i valencianes. Són aliances des de l'autonomia i l'estricta sobirania de cada projecte polític.
Des de la candidatura d'Àlex us retreuen que esteu massa preocupats pel bon funcionament de l'Estat i poc autocentrats en el País Valencià.
Tot al contrari, el problema és que per autocentrar-nos en el País Valencià hem de reconstruir determinades coses que passen a l'estat espanyol, com per exemple, el model de finançament que ens ofega com a nació. Sense finançament no hi ha autogovern. Necessitem aliances per desconstruir eixe estat centralista. Necessitem aliances amb l'esquerra verda i l'esquerra federal i l'esquerra nacionalista perifèrica, i entre tots i totes, potser podem tindre l'oportunitat de marcar algun punt de com s'han de fer les coses a Madrid, però necessitem aliades que respecten la nostra sobirania com a poble.