Agermana’t: Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Conversem amb l’alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, convertit en líder del sector crític de Més-Compromís després d’enfrontar-se a l’actual secretària general del partit, Àgueda Micó, en el recent congrés de la formació, i assolir el 36,7% dels vots.

Com de representat se sent amb el gir implementat pel partit?

A hores d’ara no em sent identificat amb aquest projecte. Evidentment que al partit hi ha reflectida una quota de la meua ideologia, però, ara per ara, si he de ser sincer, no m’acabe d’identificar. 

El partit ha quedat afeblit per les diferències que es van visibilitzar en el congrés?

En el Bloc, [Àlex Ruiz reconeix que no s’ha acostumat encara a la fórmula Més-Compromís], sempre hem sigut gent molt crítica, i els més crítics amb nosaltres mateixos. Jo vull creure que estos dos Blocs, per dir-ho d’alguna manera, no repercutiran en la cohesió del partit. No hi haurà una escissió perquè som una militància molt madura, però sí que és cert que la situació que ara s’ha visibilitzat constata allò que passa internament. Hi ha molta gent desencantada a la qual, d’alguna manera, s’haurà de reil·lusionar, però si la gent no veu que aquest projecte és el seu, serà molt complicat.

Diu que no es produirà una escissió, però, i una fuita de militants?

Conec companyes i companys de la Safor que ja s'han donat de baixa.

Quantes persones?

Almenys cinc. Si tenim en compte que fer un militant costa moltíssim, perdre'n cinc de colp, també és moltíssim.

Vosté no es donarà de baixa?

Vull donar el meu vot de confiança perquè vull vore cap a on deriva el meu partit. Si eixe sentiment de no pertinença que tinc en aquests moments no es corregeix, pensaré què faré. Però per ara, em mantinc al meu lloc. La lluita que es perd és la que s'abandona. I no em considere vençut en allò que és la defensa del meu país i la seua gent. De moment, l'únic espai on jo em sentia representat en eixe aspecte era el Bloc Nacionalista Valencià. I totes les lluites que nominalment s'han incorporat [amb els canvis aprovats en el congrés] són lluites que ja feia temps que defensàvem, i el paraigua que ho aixoplugava tot era la defensa dels drets que tenim com a nació oprimida. Per a mi, el nacionalisme és la pedra angular de la qual naixen tota la resta de lluites. I si ara la defensa de la meua nació és una qüestió més i no la pedra angular, això em farà qüestionar moltes coses.

En unes declaracions recents, Joan Baldoví ha defensat que allò que ha de fer Més-Compromís és «assemblar-se al poble que vol representar».

Per mi no és una qüestió tan simple. Les enquestes ens diuen que la societat que hui tenim és aquella que diu que se sent més espanyola que valenciana, però això, jo no ho vull. Jo vull que eixa societat prenga consciència que el País Valencià és un subjecte polític, i que ser més espanyol que valencià és continuar sent els colonitzats. I això és el que nosaltres hauríem d'impulsar, dirigir la societat cap a allò que vertaderament li interessa, que no és una altra cosa que governar-nos per nosaltres mateixos.

No sembla la línia traçada per l'actual direcció.

Pel que u dedueix, el que es preveu és una confederació d'esquerres espanyoles més o menys significades territorialment, però sense defugir que el subjecte polític és l'estat espanyol.

El debat és optar entre federalisme espanyol o lluitar per autodeterminar-se?

Evidentment. [El partit] va cap ahí, cap a eixa confederació de les esquerres espanyoles o ibèriques.

Perifèriques, és la paraula que s'utilitza ara.

Exacte. I centrant-nos en el fet que no hem de defugir de l'estat espanyol, i que tots som amics. Però ací, quan tots som amics, ja sabem sempre a qui li toca pagar, que és al País Valencià.

Un argument per defensar aquesta via confederal podria ser que al País Valencià no hi ha substrat suficient per optar per la via sobiranista. Però eixa anàlisi la podríem traslladar també a Catalunya.

No creu que allà hi ha més substrat?

Sí, però hi havia un substrat nacionalista que no qüestionava la pertinença a l'Estat espanyol fins no fa relativament massa. Sobretot, fins a la sentència de l'Estatut [2010]. Però és que si no mantens eixe posicionament [sobiranista], eixe substrat dubte que el puguem construir o conscienciar. Si anem cap a una esquerra més transversal espanyola, si el dia de demà la teua opció és la de la sobirania, com diràs a l'electorat: «Mire, l'he portat fins ací, però perquè jo vull allò». Per mi, això és enganyar l'electorat. Direm a l'electorat que som tots amics, i el dia de demà, quan plantegem eixa opció sobirana a un electorat que no ha vingut per eixa via, què passarà? Per a mi, no es tracta d'ostentar quotes institucionals. Perquè ara per ara, nosaltres podem condicionar polítiques, però és que les nostres estan condicionades des de l'inici perquè no som el soci majoritari del govern. Diuen que cal obrir el ventall per arribar a un electorat més ampli, i com més ampli és l'electorat, més heterogeni, i en eixe camí on quedarà la lluita nacional?

El coordinador estratègic de la nova executiva, Amadeu Mezquida, ha defensat també en unes declaracions recents, que el canvi consisteix a arribar a la ciutadania a través de conceptes com feminisme o ecologisme i no mitjançant d'altres com història, llengua o llinatge.

Però és que no es tracta d'acollir-se a les etiquetes, que en això podem ser tots molt guais... El que cal fer és executar les polítiques. A mi, uns em diuen que he sigut molt valent plantejant l'urbanisme de costa, i uns altres que he sigut un inconscient. Però com a mínim, l'he plantejat, i això és una cosa tangible. I [a Bellreguard] hem executat unes obres seguint eixa filosofia. Per tant, quan a mi em demostren que eixes lluites, en comptes de llançar-les, s'executen, és quan m'ho creure. Però quan es limiten només a la teoria, és quan no em convencen. I si em circumscric al meu municipi, crec que no em podran qüestionar que cap de les lluites que han plantejat no les haja executat, i amb el resultat d'haver estat el partit majoritari en unes eleccions. Perquè jo he municipalitzat l'aigua potable enfrontant-me a la totpoderosa Aguas de València. I si parlem d'antifeixisme, poc de temps abans que Pablo Hasél entrara en presó, nosaltres vam organitzar un concert al poble. En polítiques d'igualtat tenim el premi Bon Govern a les Polítiques d'Igualtat de la Federació Valenciana de Municipis. En polítiques de participació també tenim el premi Bon Govern. I recentment, Unicef ens reconeixia com a Ciutat Amiga de la Infància. I en qüestions de llengua, crec que soc l'únic alcalde que ha plantat cara a la Delegació del govern espanyol quan ens ha volgut obligar a canviar la senyalística [per estar escrita només en valencià]. I la qüestió està en el [tribunal del] contenciós-administratiu. A mi no em poden criticar que el meu missatge nacionalista vaja en detriment de les altres lluites socials perquè jo les he implementades. Perquè per a mi són indestriables. Potser ells poden triar entre una lluita o una altra, jo no. Evidentment, que hi ha segments de la societat més sensibles a una lluita o una altra, però és que jo crec que no hem de fer compartiments estancs perquè justament el valencianisme és eixa transversalitat de totes aquestes polítiques.

Des de la direcció de Més-Compromís addueixen que els canvis introduïts ja han atret alguns dirigents que formaven part de Compromís, però que no militaven al partit.

Em sembla correctíssim, si volen donar la notícia que el naixement de Més ha aconseguit aquestes altes. Però també caldria ser transparent en les baixes que hi ha hagut. I dit açò, si nosaltres ara atraiem les persones que no se sentien representades per només una part de Compromís, sinó pel conjunt de la coalició, això què vol dir? Què ens hem convertit en un Compromís? I estes persones, els resultarà més atractiu deixar de ser adherits per passar a militar en un dels partits polítics [que conformen la coalició], tot i que justament allò que més atractiu els semblava era eixa forma de funcionament cooperatiu [de Compromís]?

Però no creu que el moviment fet per Més-Compromís pot seduir aquells adherits que veuen que la coalició no avança orgànicament i, com que no formen part de cap dels tres partits, no tenen poder de decisió?

Però és que crec que la gent adherida a Compromís és la més utòpica perquè han demostrat que no estan ahí per quotes, sinó per militància pròpiament dita i per creure en un projecte de millora de la societat valenciana.

Farà oposició a la nova executiva?

Açò no va de fer oposició, perquè estem tots en el mateix projecte, però sí que va de fer valdre uns valors que nosaltres pensem que el Bloc no ha de defugir.

Fer-los valdre com?

Doncs depén de cada moment. Però no anirem a posar bastons a les rodes. No és la meua forma d'entendre la política, i menys entre companys.

Continuarà encapçalant aquesta visió crítica amb l'estratègia traçada per la direcció?

Allò de l'horitzontalitat, m'ho crec, i estaré allà on les meues companyes i els meus companys que han confiat en mi vulguen que estiga.

Entenem, per tant, que continuarà vinculat a la política autonòmica del partit i no només a la de Bellreguard?

Exacte.

• Entrevista | Àgueda Micó: «Necessitem aliances amb l’esquerra verda, la federal i la nacionalista perifèrica»