Xavier López : «Hem tombat portes i hem convertit l’escola en un entorn d’aprenentatge»

Xavier López Mestre i director de l'Escola Octavio Paz de Barcelona

per Lourdes Toledo

Cultura

Xavier López dirigeix des del 2015 l’Escola Octavio Paz de Barcelona, un centre que ha rebut reconeixements importants, com ara el Premi Ensenyament de la Fundació Cercle d'Economia i EduCaixa | Foto: Escola Octavio Paz
Xavier López dirigeix des del 2015 l’Escola Octavio Paz de Barcelona, un centre que ha rebut reconeixements importants, com ara el Premi Ensenyament de la Fundació Cercle d'Economia i EduCaixa | Foto: Escola Octavio Paz

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Xavier López (Vimbodí i Poblet, 1980) és un mestre que creu en l’educació com a eina de transformació individual i social. Un mestre innovador, compromès. Acaba de publicar un llibre que ha estat un petit best-seller, on explica la seua aposta educativa.

Però Xavier, fa molts anys, fou un d’aquells estudiants que un dia, mentre cursava primer de BUP, algú va classificar amb l’etiqueta «aquest noi no serveix per a estudiar». Són aquestes creus que de vegades algun adult penja a la xicalla i al jovent, i que tant de mal fan.

La vida de Xavier López està plena d’encontres i aliats fortuïts i afortunats, persones que l’han anat acompanyant cap a on ell sabia que volia anar, perquè Xavier ho sabia: volia dedicar la seua vida als infants, al goig de veure’ls aprendre per a la vida i créixer lliures de complexos i càrregues.

Allò que en principi sembla tan fàcil i obvi, ser xiquet o xiqueta i ser feliç, és de vegades un binomi que apareix dissociat. La infantesa i l’adolescència s’omplin també d’angoixes i preocupacions. I no hauria de... Almenys uns anys de treva, que tot arribarà.

Xavier López està al capdavant de l’Escola Octavio Paz de Barcelona des del 2015. En aquests sis anys l’escola ha viscut un procés profund i creatiu de transformació, amb resultats positius i nombrosos premis i reconeixements —entre ells, el Premi Ensenyament de la Fundació Cercle d’Economia i EduCaixa. Cal dir que a Catalunya hi ha respecte i estímul per l’educació, per la pedagogia i les experiències innovadores, que milloren i cohesionen la societat...

Xavi és una peça més de l’engranatge, d’un equip on tota opinió compta. Amb generositat i molta escolta activa, els membres d’aquesta escola entomen projectes i dificultats sense importar-los les hores de dedicació extraordinària.

Els que visiten l’Escola Octavio Paz: periodistes, altres mestres, pedagogs, experts..., diuen que és una mena de paradís. Allà dins passen coses tan senzilles com màgiques: s’ha dilatat el temps i l’espai. La rigidesa dels horaris i de les assignatures compartimentades hi han cedit a un ensenyament diferent, guiat pels aprenentatges per a la vida, les relacions humanes, l’autonomia, les emocions, i last but not least, pel vessant artístic i creatiu de cadascú, per la construcció pròpia del coneixement, per la descoberta, pel dubte, per la col·laboració i la curiositat desperta a tothora.

Els passadissos, el pati, el gimnàs i la biblioteca de l’escola són espais d’aprenentatge tan importants com les aules i les famílies formen part del projecte educatiu de centre i entren a l’escola cada dia. Escolten i se’ls escolta. Els canals de comunicació estan oberts.

L’Escola Octavio Paz, com explica Xavier López al seu llibre Mestres d’un Mestre (Columna): està lluny de ser una piràmide, i recorda més aviat l’harmonia d’un tapís de patchwork, com aquells que sa mare es va aficionar a fer en la maduresa, després de tants anys de desitjar aprendre a cosir. Com diuen els anglesos i el mateix Xavier subscriu: «There is a will, there is a way».

«Qui fa bategar una escola són les persones que hi ha dins i li hem pegat la volta a aquesta escola a partir del treball de tots» | Foto: Escola Octavio Paz

Pel que conta al llibre, vostè ha tingut la sort de trobar en el seu camí persones que l’han guiat i ajudat molt.

Jo crec que el coneixement i l’experiència es construeixen compartint. I aquest és el meu exemple de vivències amb moltes persones. Si vols avançar has de sumar acompanyat.

Com es transforma una escola?

Qui fa bategar una escola són les persones que hi ha dins i li hem pegat la volta a aquesta escola a partir del treball de tots per crear un projecte educatiu de centre innovador i flexible. Des de la direcció és important escoltar els talents de l’equip humà i anar teixint el projecte de l’escola.

I no hi ha trobat mai reticències?

I tant que n’he trobat! La clau és tenir clar el teu propòsit i compartir-lo. I hi ha gent que té por al canvi. Però a mesura que t’hi sents acompanyat, que visites altres centres, que en venen altres a veure’t, formes part de l’ADN del projecte. Una manera de comprometre’ns molt amb la nostra feina és oferir i participar en formacions diverses dins del centre.

La qual cosa implica ser generosos amb el nostre temps...

Acompanyar persones en un projectes no és una feina que comença i acaba a una hora concreta. Per a saber més s’ha d’investigar i això demana temps més enllà de l’horari lectiu. La formació, la recerca i les noves mirades demanen una dedicació extraordinària. Nosaltres som un equip que fem pinya i ens compenetrem els uns amb els altres. La complicitat de tot l’equip, no només docents —també monitors de menjador, la cuinera, el personal de neteja i administratius— hi compta. Tots són líders en els seus àmbits i ens escoltem els uns als altres.

Potser un equip sense por que veu l’error com un aliat.

És que aprenem molt d’avaluar-nos i reflexionar sobre allò que fem malament, perquè no sempre ho encertem.

Escriure un llibre estava en els seus plans?

No precisament, però la Glòria Gasch, l’editora, va venir un dia a l’escola i va insistir que havia d’escriure un llibre i vaig acceptar el repte.

D’alguna manera aquest llibre és una passejada pel seu camí vital també. Hi ha el Xavi nen del poble, l’adolescent, l’estudiant universitari, el mestre i, a poc a poc, fins arribar a dirigir l’Escola Octavio Paz.

El llibre significava el compromís d’anar recollint els records i les vivències. I això volia dir una introspecció de doble mirada, de mestre i de persona. Escriure, però, no és fàcil i em va fer repensar molt i em venien coses al cap i algunes no sempre eren fàcils d’evocar. Trobo que el llibre transmet aquest equilibri en el qual jo he tractat de viure. Per a ser mestre he tirat del que he viscut i el fet de ser mestre m’ha ajudat a viure. Al cap i a la fi, reproduïm tot el que hem aprés de les persones i els escenaris que hem viscut. I així som.

Columna (2020)

A Mestres d’un Mestre parla sovint de la seua experiència com a alumne a l’escola rural i evoca la importància del component humà en l’educació. Sembla com si a les escoles urbanes això fos més difícil que en un entorn rural.

Dur la humanitat a l’escola ha estat primordial per a mi. L’Escola Octavio Paz es fonamenta en dos grans eixos o projectes educatius. Un eix al voltant de les relacions humanes: proximitat, un ensenyament i un aprenentatge que acompanyi l’infant i la família (com ocorre a l’escola rural), i un altre eix que és l’aprenentatge per a la vida. I per què una escola a la ciutat no pot ser així? Ací les famílies hi entren cada dia, a l’escola i els alumnes estan barrejats en tres comunitats. No els organitzem per data de naixement ni edats. Respectem el seu ritme de maduració, i resulta positiu perquè s’acompanyen, es donen suport els uns als altres i disminueix la competitivitat.

I com és concretament aquesta organització?

Doncs tenim la comunitat de petits (entre 3, 4 i 5 anys), la comunitat de mitjans ( 6, 7 i 9 anys) i la comunitat de grans (10, 11 i 12 anys). Així que cada comunitat té tres classes diferents on estan barrejats els estudiants de diferents edats.

I es mesclen entre elles, les comunitats?

Sí, amb ocasió de les jornades pedagògiques. Al febrer celebrem les jornades Tasteig i al juny l’Open Day. Són moments per a compartir.

I tots aquests canvis els han pogut fer sense entrebancs administratius?

Per sort hem tingut el suport de la Inspecció i de l’Administració, però és que nosaltres no fem els canvis perquè sí. Seguim un mètode d’investigació-acció. No tot ha funcionat a la primera, i hem avaluat i repensat totes les maneres. Dos cops a l’any, en febrer i en juny realitzem una avaluació del que fem i millorem allò que pot millorar. Adaptem, repensem i anem creant. El projecte educatiu d’aquest any no és el mateix que el de fa sis anys. Hi ha l’experiència i la reflexió, i això ens du a millorar. No té sentit dir que hem arribat al final. Hem de ser permeables a les situacions, als canvis i imprevistos, a les persones que hi arriben noves, i estar oberts sempre als resultats i a l’avaluació del procés.

Un altre component clar de l’Octavio Paz és l’educació artística.

El pes dels llenguatges artístics és el pal de paller de la nostra escola. És un recurs que ens ajuda a mantenir obert i flexible el centre i a acompanyar els nens i les nenes. Un recurs que ens obri cap a la pregunta, que ens du a tenir contacte amb els altres. Els llenguatges artístics no ens donen la resposta en el moment, però ens inviten a buscar-la a mitjan termini. Són una eina de cohesió social i ajuden a fomentar l’esperit crític.

I tots els espais del centre s’aprofiten i són educatius.

Nosaltres hem tombat portes i hem convertit l’escola en un entorn d’aprenentatge. Els passadissos comuns, el pati, el gimnàs, el menjador, les aules... Tots són espais d’aprenentatge.

Què és el més important per a aconseguir un infant feliç a l’escola?

Que s’hi senti acompanyat, estimat i escoltat. Un mestre ha d’arribar al seu alumnes, com una metgessa ha d’arribar al seu pacient, o un forner al seu client. Hem d’arribar als infants. No podem permetre desmotivar un infant ni fiscalitzar el futur de ningú. I ho hem de fer des de l’escola activa, des del respecte i l’estima. Nosaltres hem de garantir la universalitat del sistema. El problema no el té el nen o la nena, sinó l’escola o els docents. No val fer les coses d’una manera perquè sempre s’han fet així. Les necessitats van variant.

I coneix tos els infants de l’escola?

M’ha costat un temps. Tenim un alumnat de cultures ben diferents, però a poc a poc ho he aconseguit.

L’Escola Octavio Paz ha rebut també el Premi Baldiri Reixac el anys 2017, 2018 i 2019  i el  Premi Ensenyament 2019. | Foto: Escola Octavio Paz

I els arriba feedback dels alumnes?

Nosaltres provoquem el feedback en els alumnes. Al cap i a la fi els infants són els que viuen l’escola i tenen la veu. Fem consells d’infants i assemblees on ells participen i parlen. En aquesta escola parlem molt entre tots i ens els escoltem, els infants. Parlem també al final de cada ronda de capses d’aprenentatge, dels laboratoris, de les assemblees.

I les famílies, quin paper hi juguen?

Formen part de l’escola. Una vegada al mes prenem un cafè junts i parlem de tot allò que ens inquieta o preocupa. La veu de la família és important en aquest moment d’integritat pedagògica de l’escola. Com a mestres, nosaltres els hem d’explicar a les famílies el com i el perquè. És important la consolidació del projecte, i que la novetat no es vegi com una moda passatgera. Nosaltres els expliquem per què transformem l’espai, per què llevem les assignatures, i ho fem tot dins d’un marc teòric. I per a tot això és molt important també el vincle amb la universitat. Estem a anys lluny sovint l’escola i la universitat i és necessària la complementarietat.

A mi em preocupa el fet que els mestres no llegeixen i no senten passió per la lectura.

El plaer per la lectura és un dels aspectes que estem treballant ara al centre. La formació que ara mateix estem donant és sobre la lectura com a eina d’aprenentatge. La importància de la lectura de tot tipus de text i gèneres literaris: poesia, contes, articles, novel·la, la diversitat de la lectura com a eina. Cada dia a l’assemblea llegim un llibre i al pati tenen quinze minuts de lectura amb la bibliopati, un carret itinerant amb llibres i propostes diverses de lectura.

L’escola manté una relació intensa amb Mèxic. Com és això?

És una relació que va començar fa vint-i-set anys. Abans d’arribar-hi jo ja celebraven la memòria dels morts. El que jo vaig fer és proposar que agafàrem cada any una persona catalana. I cada any investiguem i estudiem una personalitat del nostre país durant una setmana i li dediquem un altar. Ho hem fet amb Benet i Jornet, Neus Català, Carles Capdevila i altres, el pròxim serà Arcadi Oliveres. Fa uns anys vaig viatjar amb alumnes a Mèxic i quan vam visitar-hi un cementiri vam al·lucinar de veure de quina manera tan diferent celebren i recorden els morts.

Xavier, per fer realitat un projecte com aquest s’ha de ser militant de l’educació. No troba?

Cal tenir ganes de fer coses. Quan jo vaig arribar a l’Octavio Paz aquesta era una escola segregada i castigada, gens volguda dins del veïnat i ara es completament diferent. Volíem emmirallar les famílies del barri de l’escola i ho hem aconseguit i avui comptem amb famílies del barris que duen els seus fills a la nostra escola.

Les Capses d’aprenentatge són mig màgiques.

Entre tres alumnes decideixen què volen treballar de manera globalitzada i hi posen objectius. Quan els han aconseguit recullen les seues experiències en un quadern. I primer ho comparteixen oralment i després ho escriuen i s’autoavaluen, ara ja digitalment, cada infant té el seu dispositiu digital.

Que és l’Educació 360 graus?

Aquella que es preocupa pel creixement personal més enllà d’horaris lectius, notes i exàmens. El propòsit de l’educació és formar per a la vida, i per això no podem donar-hi horari d’oficina.

Xavier López acaba de publicar  Mestre de Mestres (Columna), un llibre que ha estat un petit best-seller |Foto: Escola Octavio Paz]