«El valencià, és un govern poc valent i prou descafeïnat»

Maria Pérez Company Secretària general d'Esquerra Republicana del País Valencià

per Daniel Martín

Política

La secretària general d'ERPV, Maria Pérez Company | Daniel Martín
La secretària general d'ERPV, Maria Pérez Company | Daniel Martín

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Maria Pérez Company (27 anys) és mestra d'Educació Primària, secretària d'organització del Jovent Republicà al País Valencià i, des de l'any passat, secretària general d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV).

Coincidint amb la renovació del partit el març del 2020, quan vosté va ser escollida, sembla que ERPV pretén subratllar el seu accent social i, alhora, guanyar visibilitat.

Sí, volem fer una base més àmplia. Trencar la visió que som els de la bandera i fer vore que al País Valencià l'independentisme no som només això. Volem explicar que l'independentisme és la ferramenta de la classe treballadora valenciana per millorar la seua qualitat de vida. Cal fer polítiques útils que servisquen als ciutadans perquè tinguen una vida millor, i un exemple és la iniciativa legislativa popular Tres Voltes Rebel [que reclama la gratuïtat dels productes sostenibles vinculats a la menstruació] amb la qual es pretén aconseguir un dret i caminar cap a una societat més justa. Quan vam fer la renovació vam detectar que existeix un espai valencià de ruptura que ara mateix es troba orfe de referents a les institucions i que té uns valors molt clars que són el feminisme, l'antifeixisme, l'ecologisme, el País Valencià, els drets i les llibertats. El que busquem és referenciar eixe espai amb polítiques que no estiguen condicionades o descafeïnades per les cúpules [dels partits polítics]. La renovació el que busca és encapçalar eixe espai valencià de ruptura.

Crida l'atenció que, al contrari del que fan la majoria dels partits nacionalistes espanyols, la pràctica totalitat de formacions sobiranistes de l'Estat aposten per potenciar el discurs social i rebaixar l'identitari. Per què aquesta por a, com deia ara fa un moment, alçar la bandera?

Jo l'alce igualment, no tinc por a dir que soc independentista. Però no podem alçar una bandera sense dir que tenim uns objectius socials a acomplir. No es tracta de no alçar la bandera, sinó d'unir eixos valors [identitaris] amb la realitat social del País Valencià.

Però, a què respon aquesta tendència?

Recorde una entrevista no fa molt de temps a Àgueda Micó en què deia que no era independentista, tot i que ella ha sigut la primera que ha estat en diades, també a Catalunya, amb una estelada al coll. No entenc que existisca eixa por i eixa necessitat de descafeïnar el propi discurs i la pròpia ideologia. Crec que des d'Esquerra Republicana, tant al País Valencià com a Catalunya, mai hem amagat la bandera.

Però, aquest moviment de potenciar el discurs social que comparteixen tots els partits sobiranistes de l'Estat, a què respon?

Jo continue pensant que no s'ha de separar entre identitat i política útil, sinó que va unit. Tu alces eixa bandera perquè té uns valors, perquè et sents feminista i confies en fer polítiques que garantisquen la igualtat entre homes i dones.

La secretària general d'ERPV, Maria Pérez Company | DM

El gir implementat a l'antic Bloc Nacionalista Valencià, ara Més-Compromís, pot afavorir que ERPV obtinga el suport d'alguns dels votants de Compromís, descontents amb el canvi fet pel partit?

Això és al que jo feia referència abans com l'espai valencià de ruptura. El congrés del Bloc ha demostrat que el partit té una base sobiranista amb la qual, des d'Esquerra Republicana, podríem treballar, tot el contrari del que ens demostra la cúpula cada dia. El 2019 els vam demanar seure per explorar la possibilitat d'anar junts a les eleccions autonòmiques i europees, i ni tan sols vam rebre una resposta. Pense que [a Més-Compromís] hi ha una base molt gran que és sobiranista, i estem contents que hi haja eixe espai dins del Bloc, i pense que sí que podem recollir eixe espai. Però no és la nostra prioritat. El que volem és conscienciar la societat valenciana en general.

Confia que abans de les eleccions del 2023 s'aprove la rebaixa del llistó electoral autonòmic del 5% al 3%, ara més difícil després de les escissions a Ciutadans i la necessitat d'aconseguir el suport d'alguns diputats no adscrits?

Crec que sí que es farà. I és essencial. La societat valenciana hauria d'estar més conscienciada de com aquest 5% condiciona i afavoreix el vot útil.

Aquesta confiança té el seu origen en alguna conversa o informació recent?

Temps arrere alguna cosa sí que vam parlar, però res concret, no. En el cas que es fera efectiva la rebaixa, crec que sí que podríem arribar [a obtenir representació] perquè orgànicament estem creixent [des de la formació expliquen que superen els 300 afiliats, afirmen que durant els últims mesos han augmentat prop d'un 10% i destaquen que aquesta tendència a l'alça es manté]. Però si continuem amb el 5%, sense una coalició amb altres partits serà molt complicat [a les eleccions del 2019 a les Corts ERPV va aconseguir 5.069 vots, el 0,19% dels sufragis].

On estan més consolidats?

A Xixona, Crevillent... A Pedreguer, que tot i no tindre representació a l'Ajuntament, sí que és un lloc on l'històric de vots que tenim és potent. Igual que a totes les comarques de l'interior i del nord de Castelló. Hi ha un sector de gent que se sent identificada amb nosaltres. Això s'evidencia més en unes eleccions com les europees i menys en unes autonòmiques. Això evidencia aquest vot útil del qual parlàvem. També tenim una base molt gran al camp de Morvedre.

On volen créixer preferentment?

A la Safor, la Valldigna, la Ribera, el Camp de Túria o la Costera.

La secretària general d'ERPV, Maria Pérez Company | DM

L'any 2020 no van poder organitzar l'Aplec del Puig a la muntanya de la Patà per les restriccions de la pandèmia i per l'ocupació de l'espai per part de l'Ajuntament. Enguany recuperaran la celebració?

Si no ens censura el PSPV, sí. Eixe espai és nostre i volem continuar.

Ara fa un any, quan es van oposar al Congrés de Diputats a l'ampliació del port de València, van rebre crítiques per part d'algunes formacions i associacions empresarials que consideraven la seua actuació com «una ingerència». Un retret que van compartir, com a mínim parcialment, formacions valencianistes com Compromís. Què responen a aquestes crítiques?

Al final sembla que el que volen és que no puguem créixer perquè som la seua mala consciència i perquè el nostre grup parlamentari [al Congrés] és gran i té molta més capacitat per fer coses. Molta més que altres diputats. A més, Esquerra Republicana no és un partit que estiga únicament instaurat a Catalunya, sinó que és el partit dels Països Catalans. I el fet que s'intente treballar amb els companys valencians al Congrés o al Senat i que no es puga, ens ha de portar a reflexionar sobre si s'està a les institucions per beneficiar la societat i solucionar els problemes o s'està per penjar-se medalles. Hi ha eixe anticatalanisme que fa que els mateixos valencianistes se't fiquen a la contra. Que això ho facen diputats del PP, ho puc entendre, però no de diputats i companys de l'esquerra valenciana i del valencianisme que venien del sobiranisme.

Està referint-se a Joan Baldoví?

Sí, per exemple.

És optimista sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic?

No en tenim fe. Evidentment, donarem suport a tot allò que millore el benestar dels nostres conciutadans, i el sistema de finançament és una qüestió cabdal, però no acceptem ni acceptarem el marc del tracte just a què ens està abocant el Botànic. Jo no vull un tracte just, no es tracta que ens tracten millor. Es tracta que els valencians i les valencianes tinguem les claus de la caixa, un concert econòmic com el que fa no gaire defensava el mateix president de les Corts, Enric Morera. Ara, el marc és el de submissió, el del sucursalisme... i no ens hi trobaran.

Quina és la seua proposta de relació del País Valencià amb l'Estat espanyol?

Crec que cada dia que passa la societat valenciana està prenent consciència de les desigualtats que genera l'estat espanyol de l'oligopoli que tenen muntat a Madrid. També és cert, que ara mateix la gent es queixa per no voler ser espanyols de quarta, però són insuficients per transformar el nostre País. Primer que res, cal fer taca d'oli en cada comarca, cal conscienciar els nostres veïns i veïnes per fer vore que amb Espanya, que amb eixe Estat que ens condiciona en cadascuna de les nostres decisions, no tenim res a fer. El procés de Catalunya ha demostrat que aquesta no és una missió fàcil, i que l'Estat espanyol posarà tots els impediments possibles, però això no ens desanima, perquè estem convençuts que el nostre objectiu crearà benestar per a la nostra gent. Hem d'intentar aconseguir sempre la màxima sobirania possible i les màximes competències possibles perquè el que nosaltres busquem és la gestió pròpia del País Valencià.

Quina nota li posa a la gestió del govern valencià?

Un 3,5 o un 4 perquè el procediment no ha estat malament, però els objectius no han sigut assolits. Tot i la neteja ingent que han fet, les institucions estan deixant molta feina per fer. Hem tingut l'esperança que aquest govern marcaria el camí del valencianisme, però ens trobem amb un govern d'esquerres poc valent i prou descafeïnat. Em preocupa molt que allà on vaig, perquè jo vinc del moviment ecologista, no tinguen confiança en la consellera [Mireia] Mollà perquè no hi ha plans taxatius en agricultura, no es fa front als preus que marquen les grans superfícies i continuen fent projectes d'abocadors sense invertir en solucions sostenibles. És la mateixa desil·lusió que trobe envers la conselleria d'Educació. Tot això crea un descrèdit de la política que deixa les portes obertes al feixisme.

És pessimista en aquest sentit?

Crec que el feixisme anirà revifant perquè a l'Estat espanyol i al País Valencià no hem tingut una dreta com la que hi ha, per exemple, a Alemanya. Ací sempre hem conviscut amb l'extrema dreta, i això és un problema. A Europa l'extrema dreta creix, però també hi ha una dreta que li fa front. Ací no.

La secretària general d'ERPV, Maria Pérez Company | DM

Quines considera que són les principals feines del govern valencià?

Potenciar moltíssim més la llengua, un teixit industrial molt més fort, projectes agrícoles i ramaders perquè no es perden [aquests sectors], complir amb els objectius verds que ens marca la Unió Europea i millorar les condicions laborals del País Valencià; perquè continuem amb un atur molt elevat. Tenim exemples com la vaga de l'any passat de les encaixadores de taronja pel seu conveni, o els bombers forestals que ara mateix estan en frau de llei i que depenen de la Generalitat Valenciana. Si una cosa han de fer les institucions valencianes és donar exemple. Si és cert que són un govern d'esquerres, que ho demostren.

Han criticat la recent llei de plurilingüisme per eliminar les línies en valencià. El Consell justifica la mesura per una sentència de l'any 2015 del Tribunal Suprem que avala la fixació a Catalunya d'un mínim de 25% d'hores d'ensenyament amb el castellà com a llengua vehicular.

La pregunta és: eixa sentència del Tribunal Suprem ha estat dictada sobre el País Valencià? I la resposta és no. Al final, ha estat una excusa perquè la sentència ha estat dictada sobre Catalunya. I mentre eliminen les línies en valencià a les zones valencianoparlants, vulnerant el dret a poder escollir l'escolarització en valencià, mantenen l'exempció lingüística a les zones castellanoparlants. I és una incongruència que el valencià aparega com a llengua vehicular mentre mantenen l'exempció. És una llei [la norma fixa un mínim d'un 25% d'hores lectives en valencià i castellà i entre un 15% i un 25% en anglés. Els percentatges concrets els acorda cada centre educatiu] que es queda a mitges.

Un altre debat vinculat a la llengua és el de la reciprocitat entre À Punt, IB3 i TV3. Creu que s'implementarà en el que queda de legislatura?

Ara mateix, el president Ximo Puig pot apretar el botó i podríem veure TV3 i IB3. Crec que el que hi ha és falta de voluntat política. No entenem per què no es fa.

Creu que és per por de Puig perquè el món conservador genere una polèmica sobre la decisió i la possibilitat que eixe conflicte li reste vots?

Clar, és eixe condicionant de qui em votarà en les properes eleccions. Però és que és gratis poder vore TV3 i IB3. I el pitjor és que es passen la pilota d'uns a altres. Quan no es culpa del PSOE, és culpa de l'Estat espanyol. Però Compromís també pertany al Consell. I no és cert que no es puga veure TV3 i IB3, ni tampoc les ràdios, que sempre les oblidem.

El govern valencià diu que sense un múltiplex nou, la implementació de la reciprocitat perjudicaria el senyal d'À Punt.

Tenim l'exemple de les Illes Balears que utilitzen el múltiplex per veure les [dues] televisions. Nosaltres tenim un informe molt detallat i en cap cas marca que la qualitat del senyal baixaria.

El govern valencià sovint s'ha queixat que l'absència de Catalunya de certs fòrums multilaterals debilita la reivindicació de reformes compartides pels dos territoris, com ara el finançament autonòmic.

Crec que això és una excusa i que necessitem un govern i un president valent que vaja a fer-li les galtes roges al govern espanyol. El que hem de fer és ser igual o més valents que els catalans.