«Al País Valencià l’únic que s’imposa és el castellà»

Manel Carceller Delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià

per Daniel Martín

Llengua

Manel Carceller: «Al País Valencià l’únic que s’imposa és el castellà»
Manel Carceller: «Al País Valencià l’únic que s’imposa és el castellà»

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Nascut a Castelló de la Plana l’any 1964, Manuel Carceller és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de València. És també l’actual delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, una entitat amb 24.000 socis al conjunt de territoris de parla catalana, prop de 2.000 dels quals, són valencians.

Cada cop coneixem més queixes per casos de discriminació lingüística. Estan augmentant les agressions o les denúncies?

El que passa és que la gent ja s’anima a explicar els casos de discriminació que ha patit. Està creixent la visibilitat i és possible que estiguen augmentat els casos també, però simplement perquè cada vegada la societat és més complexa i no tota la ciutadania respecta les normes legals, l’educació i la convivència. Tota la societat valenciana hauria de valorar el valencià com a llengua comuna, com un valor compartit per tothom. 

De quines dades disposen?

L’any passat vam recollir en tot el domini lingüístic 1.303 queixes i enguany, el 2021, ja en passen de les 1.000, i això que encara estem al mes d’agost [moment de realització de l’entrevista]. És evident, que els catalanoparlants estan expressant més els casos de manca d’ús de la llengua que en altres èpoques.

En quins àmbits se concentren aquestes queixes?

En les administracions públiques, circumstància que ens preocupa especialment, perquè són els àmbits on l’oficialitat del valencià hauria d’estar més consolidada. En tot allò que té a veure amb l’estat espanyol, especialment amb les forces de seguretat. També el sector de la sanitat, per l’augment de les plantilles sense la competència lingüística. I el tercer sector, és el comerç, que és molt important per a l’ús de les llengües. Nosaltres estem insistint en la necessitat de crear unes normes legals d’obligat compliment en el sector del consum. És a dir, llistes de productes en valencià, cartes de reclamació en valencià...

Respecte a l’etiquetatge dels productes, hi ha jurisprudència del Tribunal Constitucional a partir de tots els casos que hi va haver fa molts anys a Catalunya. Segons aquesta jurisprudència, es considera que les comunitats autònomes tenen plena competència per decidir. La Generalitat Valenciana podia publicar una norma dient que l’etiquetatge de totes les marques blanques també hauria d’estar en valencià i que tota la informació oral i escrita en l’espai comercial hauria d’estar en valencià. Ara fa uns mesos, el director general de Política Lingüística [Rubén Trenzano] va dir que estan preparant actuacions en el món del comerç i el consum.

La Plataforma per la Llengua s’adreça sovint a les empreses per demanar-los que incrementen l’ús del valencià. Quina resposta reben?

Nosaltres sempre intentem dialogar amb les empreses, respectant el seu punt de vista i la seua ideologia, i sempre fem propostes possibles. Per exemple, ara fa uns anys, vam tindre un diàleg amb Consum, i va ser positiu. Cal que el món empresarial valencià tinga responsabilitat social corporativa. Utilitzar la llengua pròpia d'un territori genera clients més feliços. És un canvi que estem veient a poc a poc.

També hem fet diverses campanyes per a l'augment de l'ús del valencià a l'esport que han tingut un efecte positiu en diversos equips de futbol, tot i que encara hi ha molt de camí per fer.

S’ha despolititzat la llengua?

La societat valenciana està preparada per assumir i fer seu un avanç del valencià en més àmbits socials.

La pedagogia que s’ha fet perquè la ciutadania no vincule el valencià a un valor conservador ni progressista, sinó com un element transversal, ha tingut èxit?

A la societat valenciana hi ha sectors molt amplis que són totalment favorables a comprendre que el valencià ha de ser una llengua d’identitat i de comunicació en el seu propi territori. Ja sabem que el sector ideològic que en els anys 80 i 90 va promoure l’anticatalanisme ara té un altre discurs que és el dels falsos contubernis.

Temen que el Partit Popular recupere o incremente el seu discurs secessionista de la mà de Carlos Mazón?

Pensem que la societat valenciana no està preocupada per aquesta qüestió i que l’educació és la que ha d’acabar consolidant que la consciència sobre la unitat de la llengua siga un fet indiscutible per a una majoria social. La dreta que tenim ací sempre ha volgut enverinar les qüestions lingüístiques perquè els seus interessos estan fora d’este País. Tenim l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que és una institució que està consolidada, tenim també la Xarxa Lluís Vives d’Universitats. Crec que tenim unes institucions més madures que quan governava el Partit Popular per afrontar qualsevol campanya falsa contra la unitat de la llengua.

I com se senten quan, a vegades, des de certs mitjans de comunicació i entitats son assenyalats com a membres d’una pretesa conxorxa política «pancatalanista»?

Això és una nova edició de l’anticatalanisme dels anys 70 i 80. Com que això és pura propaganda contra el valencià com a valor social, nosaltres no fem mai cas.

Com valora la gestió de l’actual Consell?

És evident que els governs del Botànic són els millors governs que hi hagut mai a la Generalitat Valenciana. El govern valencià va començar amb cosa molt positiva, que és reconèixer el món cultural i associatiu. Una cosa que en l’època del PP era tabú. Era de bojos que el govern autonòmic d’una comunitat estiguera en contra del món associatiu del País. Per tant, vam passar de la persecució al reconeixement. Això és un canvi com de la nit al dia. En segon lloc, els governs del Botànic han intentat començar per una reforma i una millora de la presència de la llengua en l’administració. Abans funcionava bàsicament en castellà, el que era completament irregular. Perquè si tenim una autonomia política amb una llengua pròpia, eixa llengua hauria de ser predominant en l’administració, i això no passava. I què hauria de fer el Botànic ara per avançar? Treballar per l’ús del valencià en el comerç i el consum.

Quines normes hauria d’aprovar per a fer-ho?

Una societat funciona en dos nivells. Un són els hàbits, en aquest cas, el costum de parlar valencià. I l’altre és el món del dret. L’ideal és que les lleis consoliden els hàbits, que és que el passa, per exemple, a Catalunya. Però al País Valencià, que hem tingut un període de polítiques contra la llengua al llarg del segle XX, els costums s’han de promocionar. La norma legal ha d’influir sobre els hàbits. Quan hi haja més retolació i més missatges en valencià hi haurà més gent que usarà el valencià. És a dir, que l’oferta cree la demanda.

I quina seria la norma que hauria promocionar aquests hàbits?

Una llei d’igualtat lingüística. Que és una cosa que s’està parlant des d’abans del Botànic.

Una norma que sembla que el Botànic no té previst aprovar en aquesta legislatura.

Això forma part del diàleg dels partits polítics i jo no entre perquè no ho sé. A banda [de la llei d’igualtat lingüística], s’han de fer normatives de consum, introduir més la llengua en l’estatut del consumidor, incentivar activitats a favor de la llengua en el món social, que ja es fa, però que s’ha de fer més encara...

Què haurien de recollir eixes normes?

Al País Valencià hem de respondre a la demagògia dels contraris a la llengua sobre la falsa imposició. Ací l’únic que s’imposa és el castellà, perquè este no és el territori de la llengua castellana. Per tant, si l’única llengua d’imposició és i ha sigut sempre el castellà, s’ha de respondre amb l’ús normal del valencià i que aquest estiga present en com més àmbits de la vida social millor. I els fonamentals sónel comerç i el consum.

Per què el castellà no és una llengua pròpia del País Valencià?

No és una llengua pròpia perquè nosaltres no som un territori d’origen de la llengua castellana. Està present? Sí. I això és un fet social? Sí, ja ho sabem. Ací hi ha igualtat lingüística? No. Hi ha cooficialitat? Sí. Però la cooficialitat és una constatació que no crea hàbit ni nous costums lingüístics. La igualtat és un procés de reivindicació de l’ús d’una llengua que està en inferioritat.

Una llengua, el valencià, que retrocedeix any rere any.

Nosaltres en l’InformeCat del 2019 vam diagnosticar un 7% de retrocés durant la dècada que va de l’any 2007 al 2017. La llengua està en un procés de daltabaixos. Hi ha àmbits on la llengua té una bona presència i d’altres on té un retrocés preocupant. És important remarcar que quan parlem de temes socials, tot el que diem és provisional i que les enquestes són indicis.

Quins són els àmbits on guanya presència i en quins en perd?

En el món dels mitjans de comunicació, que estem tenint una evolució positiva amb la creació dels nous mitjans públics [À Punt] i del treball que feu els mitjans privats. Segurament, el sector més preocupant és el que diem de la llengua al carrer, és a dir, els registres orals de comunicació amb desconeguts.

El resum és que hi ha més persones competents però menys que utilitzen la llengua habitualment?

Sí, perquè les enquestes són molts clares. Sabem que la gent que és capaç d’expressar-se en valencià és superior a la gent que a vegades s’expressa en valencià.

Han criticat l'avantprojecte de la llei de la comunicació audiovisual espanyola per «no garantir el pluralisme lingüístic». Què els desagrada de la norma?

En teoria, la competència sobre llengua i cultura està transferida al 100% a les comunitats autònomes. I ara, l’Estat està legislant sobre un tema que és competència exclusiva de les comunitats amb llengua pròpia, a les quals no s’ha consultat. Estem parlant d’un nou episodi d'interferència de l'Estat.

Però què és allò que consideren negatiu de l’avantprojecte de llei?

En relació a l’ús de la llengua en les plataformes digitals, [la norma] no té en compte la realitat plurilingüe de l’Estat espanyol [les entitats reclamen que la nova llei obligue les plataformes de vídeo sota demanda a tenir com a mínim el 60% del seu catàleg disponible en català, aranès, basc o gallec].

Sovint s’afirma que el futur de la llengua es decidirà al món digital. Ho creu així o és un tòpic?

No és cap tòpic. La pandèmia ha demostrat que les xarxes virtuals han creat la comunicació entre moltíssima gent. Però la xarxa no són les indústries culturals, la xarxa la fa el poble, i per tant, en ella l’ús del català és important. I això és positiu, però és insuficient perquè les indústries culturals necessiten la creació d’un mercat i d’unes empreses que siguen reconegudes socialment.

Tots tenim coneguts o familiars que expliquen com els vídeos que veuen els seus fills en plataformes com Youtube són bàsicament en castellà.

Vídeos en català hi ha, nosaltres hem promocionat la xarxa dels Valençubers, però cal que hi haja més i de tots els gustos. Les institucions públiques haurien de dedicar més esforços a esta qüestió que s’ha deixat massa en mans del mercat.

Com valora la llei de plurilingüisme que aquest nou curs començarà a aplicar-se en secundària?

Estem preocupats per si pot generar un retrocés en les línies en valencià. És veritat que l’escola segregada en dues línies que hem conegut fins ara era un problema, perquè primer feia que una part de l’alumnat no tinguera un coneixement suficient del valencià en acabar el procés educatiu, i en segon lloc perquè segregava la societat en dos sectors. Nosaltres sempre hem defensat l’educació integrada amb la immersió lingüística. Segons les dades de la conselleria, [en aquest nou curs] anem a passar de 48.000 alumnes en les [antigues] línies valencià [on s’emprava la llengua pròpia en totes les matèries] a 60.000 amb l’aplicació del PEPLI [la nova norma fixa que com a màxim s’estudie el 60% de les assignatures amb el valencià com a llengua vehicular].

Açò sí que m'amoïna més; la imposició de l’Estat del 25% d’assignatures mínim en castellà és una doctrina jurisprudencial que afecta Catalunya, per una sentència del Tribunal Suprem, però no afecta la resta de comunitats. L'excusa del TSJC fou que l'Estatut català impedeix separar els alumnes per llengua, cosa que no passa al País Valencià o al País Basc. Per exemple, al País Basc s'aplica la immersió lingüística en èuscar. Sobre el tema educatiu l’any que ve ja farem un diagnòstic sobre com ha anat el curs i ja podrem opinar millor. 

Però consideren la nova llei un avanç o un retrocés?

Nosaltres pensem que s’hauria pogut fer millor o amb una major presència de l’ensenyament en valencià. Estem en desacord en l’aplicació concreta que s’ha fet, però fins que no es pose en marxa nosaltres entenem que tots estem parlant de la teoria. El que sí que diem és que la immersió lingüística en valencià no s’està complint, sabent que el Consell d’Europa ho està demanant.

Hi ha entitats que accepten que s’acorden percentatges, però que consideren que el mínim del valencià del 25% és massa baix i reclamen un 60%.

Estem d’acord. El percentatge de 25% em sembla totalment insuficient, i nosaltres proposaríem que el percentatge arribara al 60% perquè justament això respondria a l’objectiu d’avançar cap al major ús de la llengua en l’ensenyament i de la immersió lingüística que ens demana el Consell d’Europa.

60% a tot el territori?

No, un 60% mínim al territori on el valencià és llengua majoritària històricament tal com delimita la llei d’ús, no a comarques castellanoparlants com el Baix Segura.

I com valoren la no supressió de la possibilitat de triar l’exempció d’estudiar l’assignatura de valencià a certes poblacions?

En el Baix Segura per primera vegada, com a mínim en teoria, perquè ja vorem com s’aplica, el 25% de les assignatures seran en valencià [com a llengua vehicular].

Per tant, entenen que s’està avançant?

Clar, perquè ací estem passant del 0% al 25% i això s’ha de valorar positivament. Ara, el que s’està fent és una actuació de seducció més que no de canvi legislatiu que, segurament, no és possible.

Possible legalment sí que és perquè el govern del Botànic té la majoria.

Em referisc a políticament.

I pel que fa al requisit lingüístic. Estan satisfets?

Sí, la nova llei de la funció pública l’hem valorada positivament.

També estan satisfets amb l’Oficina de Drets Lingüístics tot i la supressió de competències fixada pel Tribuna Suprem?

Sí, nosaltres som l’entitat que crec que més la utilitzem. S’està fent una bona tasca. Li hem fet arribar casos d’ajuntaments que han canviat la retolació, que estava només en castellà, després d’una reclamació nostra, i ajuntaments que han creat pàgines web que no tenien, també per reclamació nostra.