«L'agricultura ecològica té futur, i ho està demostrant creixent en superfície i operadors»

Carles Peris Secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders

per Daniel Martín

Societat

El secretari general de La Unió de Llauradors i Ramaders, Carles Peris | Foto Daniel Martín
El secretari general de La Unió de Llauradors i Ramaders, Carles Peris | Foto Daniel Martín

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Entrevistem Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders, a l'inici de dos de les principals campanyes del camp valencià, la dels cítrics i la del caqui. Aprofitem la conversa per analitzar fenòmens que marcaran el futur del sector com l'impacte de les importacions, les limitacions a l'ús de pesticides o el paper del consumidor.

La setmana es va iniciar oficialment amb la campanya de recol·lecció del caqui. Un cultiu que sembla haver frenat els bons resultats que tenia durant els primers anys.

El que ha passat és que els nous mercats no han acabat de tindre el tiró que s'esperava per poder donar eixida al creixement de la producció.

Quins eren aquests mercats?

El Japó, que era un mercat potent econòmicament i amb aranzel zero, el Canadà... També hem tingut el veto rus. Són mercats que amb els protocols [fitosanitaris] que imposen [principalment el tractament en fred per evitar la propagació de plagues] no ens són viables. Els protocols ens suposen un cost entre nou i deu cèntims [per quilo]. A més, el caqui és un producte bastant perible, i això també ens està complicant obrir eixos mercats.

Després, el que ens està matant molt és la reducció de producció no comercialitzable per les plagues. Fins ara, teníem el cotonet tradicional, que ja el teníem en el cítric i el caqui, però que no tenia una afecció alta. Ara, a causa del canvi climàtic, les plagues cada vegada s'adapten millor i ens donen més problemes. I, a més, hem sumat el cotonet de Sud-àfrica per culpa d'una importació de cítrics. Les plagues són un hàndicap molt negatiu perquè danyen el producte. Un producte que ens reclamen perfecte, i que a la mínima que tinga un poc de melassa, que estiga negre o que tinga una rascadeta, va al «destrio».

Es pot resoldre aquest comportament que valora més l'estètica d'una fruita o una hortalissa que el seu sabor i aportació nutricional?

S'està intentant conscienciar les grans cadenes de supermercats i el consumidor perquè la gent compra molt per la vista, però és molt difícil canviar els estàndards de qualitat que hem introduït durant els últims 10 o 15 anys. Això és un gran problema per al productor, perquè una cosa és l'aforament de producció i una altra l'aforament comercial [el producte que el mercat accepta]. Aquest és el hàndicap real de la rendibilitat de les explotacions.

És pessimista respecte a un canvi d'aquest comportament?

Crec que millorarem, però molt a poc a poc. Ara mateix, s'ha aprovat l'avantprojecte de llei contra el malbaratament alimentari [la norma encara ha de rebre el suport de la majoria del Congrés de Diputats] que va en eixa línia. Però una cosa és la legislació i una altra els estàndards de qualitat que vulguen fixar les grans superfícies, que són les que venen el 65% dels productes agraris. Perquè tu pots acudir a un mercat ecològic i aconseguir donar eixida a part d'eixa producció, però no a tota. I eixe és un dels majors problemes que patim ara, que tenim massa tones no comercialitzables.

Quina expectativa tenen respecte a canvis de formes de fer dels grans supermercats?

Jo no confie massa mentre no hi haja una conscienciació i una pressió molt més forta per part del consumidor. I sabem que això és molt difícil perquè tenim un model de vida segons el qual, quan anem a fer una compra, en el que menys pensem és en el detall. Es tria el que visualment agrada. Nosaltres insistim molt que es fixen en l'etiquetatge i d'on són els productes, però costa molt. Hi ha gent cada vegada més conscienciada que revisa l'etiqueta, però també hi ha molta gent que no la mira. I la gran superfície se sent còmoda [amb aquest model].

De les grans superfícies presents al País Valencià, hi ha alguna que actue un poc millor?

Nosaltres no veiem pràcticament diferència entre elles. Tenim l'exemple de les crisis de la ceba o la creïlla. Els seus proveïdors importen aquests productes de forma massiva, l'emmagatzemen i fins que no ho han venut tot no canvien al producte de proximitat, i això sempre corre en contra nostra, perquè treballem amb un producte perible. Necessitem poder vendre el producte des que arranquen les campanyes per eixir ordenats i tindre un millor preu en origen. I en aquest sentit podrien millorar totes.

Al setembre es van queixar de la presència als supermercats valencians de cítrics sud-africans amb pesticides prohibits a la Unió Europea.

Trobem cítrics amb fins a huit matèries actives [residus de pesticides] diferents, encara que a nosaltres en la declaració de proveïdor [que reclamen els supermercats] ens en permeten entre tres i cinc, tres en camp i dos en tractament postcollita al magatzem. El límit legal fixat per l'administració són 10. Després hi ha un cas més pervers i és que en aquests productes trobem pesticides que el seu ús està prohibit al bloc europeu. Com és possible que la legislació europea ho permeta?

És legal?

Sí, nosaltres ho tenim prohibit, però els productors de fora no.

Quan reclamen a la Unió Europea que no permeta importar productes tractats amb pesticides prohibits als nostres estats, què els diuen?

Que cada país és autònom i té la seua legislació. Nosaltres el que demanem és que s'equiparen els estàndards dels productes que es vulguen vendre a Europa.

Creuen que la Unió Europea canviarà la seua posició?

Fins al moment ens han dit que no. Nosaltres el que reclamem és una reciprocitat total. I que un pesticida prohibit a Europa no puga ser utilitzat pels productors de fora que venen ací. Jo crec que això ho aconseguirem. Crec que hi haurà una modificació dels estàndards fitosanitaris per poder vendre al bloc europeu.

Quina és la informació que té per ser optimista?

Que els consumidors cada vegada estan fent més pressió. Ja hi ha organitzacions de consumidors que estan treballant en aquests temes, organitzacions de productors com nosaltres que estem contínuament amb el tema. El ministeri d'Agricultura ja ha presentat a Brussel·les la petició oficial perquè declaren els cítrics com a producte sensible dins de la Unió Europea, i que també incloga aquesta reciprocitat fitosanitària.

També denuncien que els períodes durant els quals es permet la importació de cítrics s'incompleixen.

Quan tenim suficients cítrics a Europa per abastir la demanda al bloc europeu, per poc que vinga de fora, desestabilitza el mercat. A més, si estem treballant [el model] de la Granja a la Taula, que vol dir sostenibilitat i proximitat, quin sentit té que en un moment que no som deficitaris es transporte un producte 10.000 o 15.000 quilòmetres amb l'impacte climàtic que això té? Ara, s'ha obert el període de revisió dels acords, vorem què passa en els pròxims dos mesos.

Quina expectativa tenen?

No ho veig massa clar perquè tenim una comissió i un bloc europeu que pensa més en defensar el comerç i que hi haja un trànsit fluïd de mercaderies que en dotar d'ordenació els acords internacionals. Nosaltres no reclamem proteccionisme, sinó una ordenació d'estos acords per finestres comercials. Si no som deficitaris d'un producte, no cal portar-lo de fora i afavorir el canvi climàtic. I si en el moment que no som deficitaris algú vol importar, doncs que abone una taxa d'impacte de petjada de carboni, o que en eixos moments determinats s'apliquen aranzels. No fer un tancament radical, però sí fer una imposició de tarifes per intentar ordenar-ho.

De la producció valenciana, quin percentatge s'exporta?

A Europa va el 93% dels cítrics que produïm.

I del caqui?

No ho sé exactament, però estarà molt prop del percentatge dels cítrics. Els majors consumidors són Alemanya i França, tant en caqui com en cítrics. En cítrics, després està el Regne Unit, Itàlia i el nostre propi mercat.

 

El secretari general de La Unió, Carles Peris | DM

No és una contradicció pretendre exportar, però rebutjar que s'importe?

A nosaltres ens diuen que tot el que siga fixar un aranzel pot provocar que un altre ens fixe un aranzel a nosaltres, però als productors agroalimentaris això no ens preocupa perquè nosaltres depenem del bloc europeu, tant en fruites com en hortalisses

Canadà és un mercat que ens està funcionant bé perquè no ens imposa el tractament en fred, que és el tractament més car i que serveix per evitar portar plagues, però només perquè ells no es juguen res [perquè no disposen de plantacions]. Però després, tant que s'ha parlat de la Xina, ni enviem cítrics ni caquis, només dos palets, i cars. I al Japó? Tot i l'aranzel zero, com ens apliquen el protocol sever [que inclou el tractament en fred], no n'enviem. Mèxic, també protocol sever. Perú, que van anunciar fa quatre dies que teníem aranzel zero, també protocol dur i no n'enviem. Són protocols que fan que ens coste entre 9 i 11 cèntims enviar-ne, aleshores, no és viable. Nosaltres tenim una dependència del mercat europeu en pràcticament tot el que produïm.

És evident que la Comissió Europea busca zero frontisme davant d'altres blocs [de països] perquè hi haja un comerç fluid i que no hi haja proteccionisme. Busca que hi haja una facilitat per vendre'ls tecnologia i que a canvi ells ens venguen agricultura. Però al final tot ha de tenir un punt d'equilibri. Nosaltres no diem que en ple estiu no vinguen productes [fruites i hortalisses] d'altres països, sinó que vinguen amb seguretat, aplicant el tractament en fred per evitar que porten plagues, amb reciprocitat fitosanitària. I volem que hi haja una ordenació. És una cosa ja contemplada en els acords [de comerç] mitjançant les famoses clàusules de salvaguarda que es poden activar en el cas que es demostre que hi ha una desestabilització de preus.

El que passa també és que es va signar l'acord fa cinc anys quan Sud-àfrica no tenia suficient capacitat de produir cítrics perquè hi haguera un solapament. Però cinc anys després, ells han sigut capaços de plantar molt i de plantar varietats tardanes que es van solapant amb les nostres. No és la mateixa foto quan es va firmar que ara, i per això ara cal fer una revisió i retallar la finestra del 30 de novembre al 15 d'octubre [l'anterior límit] quan tot funcionava molt bé. Es tracta de buscar un equilibri.

Sovint hi ha queixes de danys de la fauna salvatge als cultius, però donat que moltes explotacions es troben en zones que abans eren muntanyes, quina és la proposta que fan per abordar aquesta realitat?

A les zones rurals, però també a zones no tan rurals, la fauna cinegètica va en augment, i sí que ens agradaria un millor treball de l'administració. Nosaltres estem reclamant que eixes competències passen de Medi Ambient a Agricultura perquè tenen una visió més adaptada a la realitat per compaginar l'activitat agrària amb la fauna cinegètica i no patir danys excessius. Nosaltres voríem bé una coordinació entre les societats de caçadors, llauradors i administració per poder crear grups de caçadors, inclús remunerats, tal com es fa a Catalunya, i actuar en moments determinats per reduir les poblacions.

Amb el canvi climàtic sembla que els fenòmens meteorològics intensos s'estan incrementant, però sembla que l'assegurança agrària no està suficientment generalitzada.

Seria l'ideal, perquè és un sistema que està funcionant. És un sistema que moltes vegades és car i que en determinats cultius no ens dona la cobertura que ens agradaria, però que és positiu.

Donada l'escassesa d'aigua que es pateix, i que tot indica que augmentarà els cultius de regadiu especialment a les comarques del sud valencià, haurien de continuar augmentant?

L'escassesa d'aigua ja s'ha convertit en un problema endèmic a les zones del sud, però al País Valencià no estem creixent en zones de regadiu, tot el contrari, estem perdent número de superfície cultivable, inclús en zones de regadiu. En cas que hi haguera un augment sí que caldria ordenar-lo, però no és el cas. Nosaltres defensem mantenir les assignacions dels transvasaments que tenim i després fer una política de reutilització d'aigua que fos viable, amb més depuració i dessaladores, però amb preus raonables que puguen assumir els productors.

Quin marge de creixement i rendibilitat té l'agricultura ecològica?

Ara per ara, qui està fent agricultura ecològica està obtenint una rendibilitat, però també hem de ser conscients que no tindríem suficients aliments si només produírem mitjançant l'agricultura ecològica. Hi ha estudis que estan dient que l'aplicació de la Granja a la Taula, que no vol dir que [la producció] siga ecològica, sinó que per fer-la més sostenible i segura de cara al consumidor cal reduir l'ús de pesticides i d'adobs nitrogenats; implicaria baixar la producció i faria deficitari el bloc europeu que dependria de la importació d'altres països. I a més, no tenim la societat amb un salari suficient per pagar els preus que té l'agricultura ecològica. Per tant, cal llançar el missatge que és una qüestió d'equilibri. L'agricultura ecològica té futur, i ho està demostrant creixent en número de superfície i operadors, ara, a la Comunitat Valenciana estem en el 17% o 18%, que són valors relativament baixets. Necessitem que eixe percentatge que no siga agricultura ecològica s'adapte a sistemes mixtos, que siguen molt sostenibles i de més qualitat per al consumidor, però que no siguen ecològics totalment. Allò idíl·lic seria una agricultura ecològica, però estem lluny d'aconseguir-ho.

Caldria que el consumidor fixara com a prioritat disposar d'una bona alimentació i prioritzara eixa despesa a d'altres?

Sí. És un dels reptes que cal incorporar. Una altra de les problemàtiques que patim és que tenim una reducció progressiva de pesticides que tenien una eficàcia bona per a controlar les plagues i no tenim una alternativa biològica suficientment desenvolupada. I el que també ens passa és que els productes [nous] són més cars perquè estan molt més evolucionats, són més sostenibles i més segurs per al productor i el consumidor... És un producte més bo, però més car.

Més car perquè encara és minoritari?

Sí, i perquè tenen darrere moltíssima investigació. És un camí que a poc a poc anem aplicant, però si de hui per demà et retiren un producte i no tens una alternativa preparada es crea un rebuig en el sector que se sent desemparat i incapaç de controlar una plaga que li provoca una reducció de la producció, que en un context de preus ajustats, no pot assumir. Anem caminant cap a eixa agricultura sostenible i segura, però ens està costant molt adaptar el sector perquè no es fa d'una forma suficientment equilibrada i progressiva. Caldria invertir molt més en la investigació de productes biològics, perquè si no estem creant un rebuig de la part productora, i això a nosaltres ens preocupa perquè apareixen veus molt discordants. Necessitem eixes ferramentes per poder adaptar-nos, si no es crea una crispació que sembla que el productor està a anys llum del que ens estan marcant les polítiques europees, i això no és gens positiu.

A vegades sembla que els productors no són conscients de la contaminació que generen aquests pesticides i adobs químics, així com el seu caràcter tòxic per al consumidor.

A vegades no són conscients perquè és un sector que està envellit, que cal reconéixer que és molt conservador, i que li costa aplicar eixos canvis. I això és el que és negatiu, perquè al final llances un missatge excessivament negatiu que crea rebuig en la gent jove que es puga voler incorporar, tot i que en el sector sempre hi ha oportunitats per a la gent jove. En una organització com la nostra enguany tenim dades de creixement d'afiliació, i u es pregunta, com és possible que tinguem dades positives tot i estar tan malament? I són gent jove. Gent que busca una oportunitat i que ens ajuda a adaptar-nos als nous sistemes, perquè tampoc tenim futur tal com anàvem.

És interessant el que diu, perquè sempre es trasllada un missatge negatiu del sector.

El missatge que traslladem cada dia és molt negatiu perquè són molt reivindicatius, però quan fas activitats, fas xarrades o plans de primera incorporació t'adones que sí que hi ha gent que vol vindre. En les convocatòries de joves que publica la conselleria hi ha gent que es queda fora per falta de pressupost, això són dades que no se solen dir i que són molt interessants.