«El nou espectacle celebra la vida d'aquest trosset del món on els enamorats diem t'estime, t'estim i t'estimo»
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací
El cantautor alzireny, Joan Amèric, presentarà aquest dijous 28 d’octubre, a les 20 h, al Gran Teatre d’Alzira, el seu últim espectacle, «Perquè soc poble… Un país enamorat!», acompanyat de la banda completa i amb la col·laboració especial del productor i músic Nacho Mañó, baixista de la banda Presuntos Implicados. A més, tindrà com a presentadora la periodista Amàlia Garrigós.
L'actuació s’emmarca dins de les activitats programades per celebrar el centenari del Gran Teatre, després de la reobertura.
Què proposes en el teu últim espectacle, «Perquè soc poble… Un país enamorat!», que presentes aquest dijous 28 d'octubre a Alzira?
Es tracta d'un repertori que gira al voltant de l'alegria. L'alegria de celebrar la vida de la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra manera d'habitar el món… En definitiva, celebra la vida d'aquest trosset del món on els enamorats diem t'estime, t'estim i t'estimo.
«Perquè soc poble… Un país enamorat!» es va estrenar al Palau de la Generalitat Valenciana el 3 de gener del 2020, poc abans del confinament a causa de la pandèmia. Què va significar començar la gira en un lloc tan emblemàtic i quan has pogut reprendre-la després de l’aturada obligatòria?
Sí, és cert. Vam tindre l'honor de poder estrenar l'espectacle al Pati Gòtic del Palau de la Generalitat Valenciana. La idea és poder arrodonir el cercle simbòlic d'unitat cultural amb una altra actuació al Palau de la Generalitat de Catalunya i també en una seu del Govern Balear. La proposta està presentada, i ha sigut rebuda amb interés. De fet, poques setmanes abans de l'estat d'alarma, el president Torra ja m'havia dit que sí i ho anàvem a fer al Pati dels Tarongers, al Palau de la Generalitat de Catalunya, però de seguida van vindre les dues pandèmies; la vírica i la jurídica i tot es va aturar. Ara, amb el nou govern, estem en tractes i molt avançats. Diuen que volen fer-ho. Amb el Govern Balear ens està costant més, però encara estem parlant...
Penses que serà possible pròximament?
La idea de fer aquests tres concerts em va vindre perquè pense que, tot i que és difícil i em diuen que no té precedents, podrien aportar una gran potència simbòlica a l'amistat, la proximitat i la unitat entre territoris separats administrativament però units per una cultura i una llengua. Òbviament el meu objectiu com a autor i cantant no és cantar als Palaus i ja està. Tan important, o més, com entrar als Palaus és eixir dels Palaus i arribar a les places, teatres, cases de cultura de tot el país on ens vulguen escoltar.
On et podrem veure després d’aquest concert al Gran Teatre d’Alzira?
Estem oferint l'espectacle i ja ens han programat al Teatre Principal de Terrassa, a La Setmana del llibre en català de Barcelona, a algunes cases de cultura, ara al Gran Teatre d'Alzira, al mes que ve a Falset, capital del Priorat,... i la roda seguirà.
En aquest muntatge amb banda completa ofereixes un ampli repertori de cançons pròpies i un parell d’altres autors: Fito Páez i Ovidi Montllor. Tu no sols interpretar obres d’altres cantants, per què has triat aquests temes?
Cert, serà la primera vegada que inclouré als concerts dues cançons d'altres autors. La raó és senzilla: m'ha vingut així, de forma natural. Són dues cançons que m'encanten i, això sí, he fet adaptacions a la meua forma de veure-les. Després, una vegada presa la decisió de forma intuïtiva, em vaig adonar que tot quadrava des del punt de vista del concepte de l'espectacle. La cançó M'aclame a tu és una de les més precioses del nostre patrimoni poeticomusical de tots els temps, representa, per tant, la nostra cultura. I la cançó «Yo vengo a ofrecer mi corazón» (l'he adaptada al català, clar) és una de les cançons que, particularment, més m'emocionen de la resta del món. Tot quadrava!, perquè la meua proposta no vol defensar una visió de nosaltres mateixos com a una cultura endogàmica ni tancada en ella mateixa. El que propose és una mirada al món, però des dels nostres ulls, no des dels ulls del veí perquè ens guanyara una guerra fa tres segles. Jo puc (i de fet ho faig) estimar totes les cultures del món pel simple fet d'existir. El que no puc, ni vull, ni sé és acceptar les seues ordres.
Després d’aquest parèntesi forçós, tornar a actuar a Alzira, dur a terme el primer concert de la celebració del centenari del Gran Teatre, què suposa per a tu?
Mai no tindré prou paraules per a expressar l'immens honor i orgull que suposa que hagen triat un concert meu per a celebrar el centenari del Gran Teatre d'Alzira. La raó és que jo soc d'Alzira i va ser al Gran Teatre on vaig veure les primeres grans actuacions que em marcaren des d'adolescent. Allà em van commoure la gran Maria del Mar, l'immens Lluís Llach, Els Joglars. Pepe Rubianes... actuacions que, sens dubte, influïren en l'ADN del meu camí posterior coma artista. Clar!, que ara, després de més de 30 anys, contracten aquell adolescent que se sentia tan xicotet per a l'actuació de celebració del centenari del Gran Teatre és, emocionalment, un somni. Bé, en realitat és més que un somni perquè jo ni ho havia arribat a somniar. Actuar al Teatre sí, hi hauré actuat unes 4 o 5 vegades en tota la meua carrera, però fa uns dies vaig llegir un titular en la premsa que deia «Joan Amèric presenta Perquè soc poble... Un país enamorat, el primer gran concert de celebració del Gran Teatre d'Alzira» i em vaig emocionar. No sé, és com si fora un regal del destí. I no crec que em contracten per ser d'Alzira. De fet, a Alzira hi ha altres companys cantautors i, de fet, a mi feia 6 o 7 anys que no em programaven al meu poble. Ha sigut ara. I tot el meu equip estem treballant per a intentar estar a l'altura de la gran fita.