«Veig cada vegada més gent involucrada en gastar la nostra llengua per xarxes socials»

Miss Tagless Creadora de contingut digital

per AMIC

Societat, Llengua

«Veig cada vegada més gent involucrada en gastar la nostra llengua per xarxes socials»
«Veig cada vegada més gent involucrada en gastar la nostra llengua per xarxes socials»

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Miss Tagless és una creadora de contingut digital valenciana. Compta amb més de catorze mil seguidors a YouTube, més de set mil a Instagram i a Twitter i sis mil a Tik Tok, on recentment s'ha instal·lat. És de Pedreguer, a la Marina Alta, té vint-i-huit anys i en fa cinc que va començar al món de Youtube. Els seus inicis el marquen un vídeo responent a unes declaracions de Carolina Punset, on menyspreava el parlar en valencià. Aquest es va viralitzar i el seu nombre de seguidors va augmentar notablement. Des de llavors, s'ha anat fent més coneguda fins a trobar-se en el recull de subscriptors actuals a les diferents xarxes socials, als quals els refereix com a «trastos». Dit açò, entrevistem a Sílvia P. Sesé, coneguda amb el nic Miss Tagless [vídeo].

Quin va ser el detonant per començar a gravar vídeos?

Vaig començar a fer vídeos perquè jo era molt d'escriure, era molt d'expressar-me per internet i de sobte vaig trobar en unes declaracions que em van tocar al cor molt fortament i vaig dir: açò no m'arriba per a fer un escrit, em gravaré que crec que m'explicaré millor. Però m'explique fatal, des de les hores fins ara i continuaré, però no passa res, vaig veure que eixa era la meua gran idea i vaig fer el vídeo i a la gent es veu que li va causar una espècie d'impacte, d'impressió o li va agradar d'alguna forma i vaig començar a crear més contingut.

El que va començar sent una cosa anecdòtica per a un cas concret que volia ressenyar s'ha convertit en 6 anys de fer la pallassa per internet.

Quina experiència extraus? Per què també hem vist que vas tindre una època que feies vídeos en diferents idiomes o els subtitulaves. Que traus de tot allò?

Que vaig perdre el temps moltíssim. La cosa és que quan jo vaig començar, jo treballava a Londres, estava vivint a Londres, no venia de Pedreguer a Londres cada dia... I clar, jo tota la meua vida vivint en valencià, parlant en valencià, allí parlant en anglés. Clar, que tens l'anglés i el valencià, xica, doncs en castellà també. Al final em vaig adonar que no em donava per a tot. Fer el subtítol és fer una feina molt gran per a després el que aporta realment. I em vaig adonar que m'expresse molt millor -en valencià-, i mira que m'expresse malament, però m'expresse molt millor en valencià aleshores vaig deixar-me la resta. Vaig a fer-ho en la meua llengua i ja la resta tenen els seus creadors de contingut de sobra, tenen quantitats industrials, de sobra.

Penses que parlant en valencià pots crear o tindre una comunitat més local o més propera? Eres de les primeres influenciadores en valencià que ha aconseguit crear una comunitat al seu voltant, com s'aconsegueix i que destaques de la teua?

Pense que al final del dia faces el contingut que faces per xarxes, crearàs una comunitat. Com es crea? Al final és un vincle que tens amb les persones que estan a l'altre costat de la pantalla, a l'altre costat dels teus escrits, a l'altre costat de la teua música. I al final, ens hem de sentir connectats d'alguna forma, tindre coses en comú siga el que siga. Bé siga la llengua, on òbviament ja agafes confiança, tu vas al supermercat i et parlen en valencià i ja hi ha una confiança que no cal explicar. I ja, a més, també tocar temes que ens afecten a tots. Jo la veritat és que parle de coses que són un poc molt versàtils, que ens poden passar a qualsevol persona en aquest planeta. Aleshores, crec que és fàcil connectar, però al final també pense que el que més caracteritza a la meua comunitat, als meus «trastos», perquè són els meus trastos, és el respecte. Ens podem riure de tot, es pot fer broma de qualsevol cosa, sempre amb respecte, sense faltar a ningú, però entenent i empatitzant en què tots som diferents, tots sentim les coses diferents. I a mi hui em fas així i no em fa mal i a tu hui et faig així i et deixe en terra doblat. I no passa res, ens entenem tots i ens estimem i trobe que és el graciós, però sempre rient-se, sempre.

Vas treballar una època en À punt, com va ser eixa primera etapa en el matí i en Twist?

Jo la veritat és que estava molt feliç vivint a Londres i de sobte em diuen: Vols vindre a gravar en la teua àvia? I em va paréixer la cosa més espectacular del món. Perquè la meua iaia és espectacular, o siga fantàstica i divina com ella a soles. I la veritat és que va ser una experiència que em va agradar moltíssim. També vaig anar a la ràdio amb la gent famosíssima. Jèssica Crespo, una professional de cap a peus.

Vaig al·lucinar moltíssim perquè ràdio no havia tocat mai, i em va agradar moltíssim, a poc a poc la cosa va anar desenvolupant-se i quan me n'adone m'estan oferint feina per a anar a col·laborar en el matí d'À Punt, jo en la tele. Jo vaig al·lucinar moltíssim, però una barbaritat, i em vaig enamorar moltíssim, per a mi va ser com, no sé, em va explotar el cap, l'emoji eixe que l'explota el cap era jo.

Vaig aprendre una barbaritat, no podré estar mai suficientment agraïda per l'oportunitat, però va ser brutal.

I després tens una segona etapa en la ràdio a Sessió golfa, que tal l'experiència al mitjà radiofònic?

Després de la televisió, ho vaig enganxar en la ràdio que vam tindre el programa de Sessió Golfa. Em vaig sentir molt còmoda i tant en el matí, que ja havia tingut oportunitat, però en Sessió Golfa sí que era cada dia, teníem cada convidat i cada convidada que jo al·lucinava.

M’ha permés conéixer a una barbaritat de persones brutals del món valencià, per resumir-ho en una paraula molt xicoteta que engloba a moltíssimes persones i moltíssimes artistes. I jo la veritat, és que estic agraïdíssima perquè jo mai m'haguera atrevit a apropar-me a aquestes persones, a poder apropar-me en la vida real, i va ser una oportunitat de conéixer-los, veure el que fan i descobrir molts artistes que no coneixia i molta gent que dius: Però aquesta gent està ací? Aquesta gent està al País Valencià? Els tenim ací.

Vas descobrir molts personatges que igual la gent no sabia que eren valencians potser?

I tant. I a molta penya, que jo a Ame la vaig conéixer per Sessió Golfa, és a dir, jo ja sabia qui era, òbviament, no soc ximple. Però de poder parlar, de posar-li una cara i tal, vaig al·lucinar i vaig dir: però aquesta tia, com no està fent alguna cosa on la gent la puga veure i escoltar? O també moltes voltes no donem l'oportunitat a més gent de la que hi ha. Jo vaig al·lucinar en molt músics de grups i tal, que no estan als cartells dels festivals i dic: Però si ho fan brutal. Açò podria estar de cap de cartell perfectament. Però, per coses de la vida, doncs, no els coneixes o no es corre la veu o el que siga i es queden un poquet en l'oblit.

Tens molt de públic d'altres territoris?

La veritat és una cosa que em sorprén moltíssim i quan ho dic sembla que «ella en plan, com la Bad Gyal, internacional». Però la veritat és que em sorprén moltíssim perquè tinc prou seguidors que m'escriuen i tal que són de països de Sud-amèrica, jo al·lucine moltíssim. Tinc a un de Colòmbia que em té el cor guanyat. Perquè jo no he vist cosa més guapeta. Que ha aprés valencià per amor a l'art, perquè els pares són catalans i ho ha estudiat perquè ell ha volgut.

Després tinc a un parell d'Argentina, de Mèxic... Que jo al·lucine per l'amor de Déu, aquesta gent, que bonica, no? I després hi ha moltíssima gent que no parla l'idioma, però que sí que ens entenen, jo parle de pressa, però de tant en tant puc parlar a una velocitat normal i se'ns entén perfectament.

I en l'àmbit de Catalunya o Illes Balears?

Això sí. De les illes tinc moltíssima gent òbviament que me l'estime una barbaritat, perquè els accents diferents del valencià que tenim ací al país valencià adore mil també. En  Catalunya també tinc gent que m'envia molta estima. I de la resta d'Espanya que jo al·lucine moltíssim perquè ací tenim molt mitificat que, xica, perquè travessen ací la frontera i ja no t'entenen, però que sí que t'entenen de veritat, a veure, m'estan entenent els de Mèxic i Argentina, no m'han d'entendre els de Madrid.

Els de Galícia tenen una orella que això és meravellós. I Andalusia, els d'Andalusia també posen molta orelleta per a veure l'accent i tal i s'adonen, s'adonen de tot.

Quan fas contingut en valencià, està destinat a tancar-se en l’àmbit del País Valencià o creus que a internet no hi ha fronteres?

És una cosa que trobe que, sent de la Marina Alta i tinguen a la Gossa Sorda com a referent en la vida per a tot, estem parlant que hem tingut grups que cantàvem i canten únicament en valencià. No estic dient de fer gires per tot el món com U2, però que han anat a tocar a la Xina, al Japó, hi han xafat tota Europa, han anat als EUA, a Sud-amèrica i els han entés. Perquè entendre's no és a soles l'idioma, és entendre el que t'està transmetent.

Com funciona el micromecenatge recurrent i perquè triar L’Aixeta en compte de Patreon per exemple?

Doncs seré sincera, jo fa anys, fa molts anys, em vaig obrir un perfil al Patreon. I dic, ui, açò mola moltíssim, perquè com ho gastaven tots els americans i jo volia ser americana, i dic doncs jo també. I després vaig dir «puf que gossera no?». I ho vaig deixar estar i de sobte farà cosa de 2 anys que es va obrir L'Aixeta, la plataforma de micromecenatge, i estava molt enfocada, tot i que també hi havia contingut en anglés i castellà, estava molt enfocada a promoure el contingut en català. I em va paréixer com, ostres, xica, si te’n vas a cantar en valencià, doncs té més sentit que presentes el disc en València, o en el País Valencià en general, que no que te'n vages a la Cotxinxina, per lògica pura. Després arribarà fins on arribarà, però xica, trobe que ací tindràs més públic.

Quins altres creadors o creadores en la nostra llengua destacaries?

Doncs la veritat el poc temps que tinc per a consumir contingut, intente revisar a veure què és el modern, què és el que es porta ara, sobretot ara que en la nostra llengua hi ha molta gent molt joveneta. Jo em sent la mami de les xarxes en valencià.

Estan fent cada contingut, es treballen cada vídeo... que em quede amb la boca oberta. Una d'aquestes persones: Aitor, Llet i vi; és un artista. Des del Monopoli que a mi em té enamorada i fa un contingut que a mi la veritat em pareix superinteressant, té un cabet que dic: Per a l'edat que té, no correspon.

Altres creadors de contingut que m'encanten: Maria Mandarina, si no la coneixeu, busqueu-la per TikTok perquè aquesta xiqueta en 2 anyets ens rebentarà a tots per xarxes. Després, si busqueu un gamer de veritat: Hirokus. És català, té un carisma que això és increïble, també està el Puto Unicorni (Sílvia), Albert Roig, etc.
Vos he dit els que més veig, però podeu entrar al Poblet que és un web on està tot recollit.

Per acabar, com veus el futur del valencià a Internet?

La veritat és que, si m'haguéreu preguntat fa uns anys, estaria molt negativa, molt pessimista. Perquè la cosa pareixia que anava a menys, però la veritat és que ara tenim creadors com Jorge l'Aragonés, no fa falta ni cognom perquè és l'Aragonés.

Tenim a companys d'altres llengües també minoritzades, que ens estem donant suport entre tots, i dius, ostres, igual estem seguint una tendència positiva. Cada vegada em trobe amb més i més nous creadors de contingut que estan començant a crear contingut i tenen unes idees i una manera de veure les coses completament diferents.
Que dic jo, igual no estava la cosa tan malament com pensava jo fa uns anys, igual és perquè ara és el moment en el qual està pujant i ara és el moment en el qual hem fet una crida o alguna cosa ha passat ací que jo m'he perdut. Però hi ha molts més creadors, veig cada vegada a més gent involucrada en gastar la llengua per xarxes, que trobe que és primordial, sigues o no youtuber, sigues o no influencer. Encara que siga per a dir-li a la teua amiga Paqui la recepta de les croquetes… Però la veritat és que estic supercontenta perquè cada vegada veig a més gent parlant-lo per xarxes, utilitzant-lo i esforçant-se per fer-ho cada vegada millor. I això és com, pornografia visual.