«Compromís ha d’eixir-se’n del govern valencià»

Pere Mayor Exsecretari general de La Unitat del Poble Valencià i del Bloc Nacionalista Valencià

per Daniel Martín

Política

Pere Mayor | Foto Daniel Martín
Pere Mayor | Foto Daniel Martín

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Entrevistem l'històric dirigent de la Unitat del Poble Valencià, formació de la qual fou secretari general entre els anys 1986 i 1998, i del Bloc Nacionalista Valencià, partit que va presidir entre els anys 2000 i 2003. Ha sol·licitat la baixa de Més Compromís perquè considera que ha patit «un canvi de prioritats».

Què li van semblar les paraules de Fran Ferri, actual portaveu a les Corts de Compromís i membre destacat de Més Compromís, quan en ser preguntat per la seua eixida del partit va contestar que «tampoc el trobarem molt a faltar»?

Són unes paraules que elles soles defineixen molt bé el personatge que les diu i que estan en la línia del que he denunciat. I és que, per una banda, existeix una dosi important de supèrbia intel·lectual i després hi ha una dosi, encara més gran, d'adamisme, d'oblidar el passat o de no voler reconéixer el passat.

Amb quins representants o dirigents del partit ha parlat des que es va fer pública la seua baixa com a militant?

De l'executiva no m'ha telefonat ningú, però sí que ho han fet algunes persones que tenen càrrec institucional. A banda d'alguns militants de comarques, però bé, són telefonades particulars. De l'àmbit orgànic, no se n'ha produït cap.

Però no ha parlat amb cap persona destacada del partit del seu adeu?

Abans de l'estiu vaig tenir una conversa amb Joan Baldoví i ja li vaig explicar el que jo creia. No ha estat decisió fruit d'un rampell, sinó de meditar-la durant mesos i d'anar explicant-la. He trobat gent que em deia que no ho fera, fonamentalment de pobles i comarques, que són persones que tenen un compromís més fort amb la política en l'àmbit local i comarcal. Però a mi la que em preocupa és la política nacional, i és la que m'impedeix continuar militant. És a dir, a les municipals de València votaria Joan Ribó, no tindria cap problema a votar Compromís, ara bé, a les autonòmiques seria més complicat en aquests moments.

Votarà Compromís a les pròximes eleccions autonòmiques?

Falta molt encara. No sé què votaré.

En aquest moment, què votaria?

En aquest moment no votaria Compromís. I tinc un problema molt gros amb això, perquè la sensació que tinc en aquest moment és que votar Compromís és votar indirectament el PSOE. I a mi, quan m'he dedicat a la política, qui més m'ha enganyat ha estat el PSOE. I continua passant. I clar, com a mínim sempre queda la dignitat de dir prou. Tinc molts amics i coneguts al PSOE d'ací, però políticament parlant, el PSOE d'ací no pinta un borrall a Madrid. Com li vaig dir a Joan Baldoví, les opinions poden ser diverses, però el que parlen són els fets, i l'historial dels enganys és contundent. I el d'incompliments pel que fa al finançament [autonòmic] també.

Què li va dir Joan Baldoví quan li va explicar les seues discrepàncies?

Que les podia entendre, però que no compartia la meua conclusió, que és que cal eixir-se'n del govern [valencià] i explicar a la societat què és el que està passant i on estan les responsabilitats. Que estan bàsicament en el PSOE. També en el PP, perquè quan ha governat ha passat igual.

Pere Mayor | Foto Daniel Martín

Quan ha explicat per què deixa el partit ha assenyalat com a principal motiu la pervivència d’un sistema de finançament autonòmic desfavorable per al País Valencià.

Cal recordar que ja en els anys 1987 i 1988, que és quan arriba la transferència de Sanitat, la Unitat del Poble Valencià ja va trencar el grup parlamentari amb Esquerra Unida i vam decidir votar que «no» [a la mesura] perquè la transferència venia mal finançada. Com per cert, molts anys després, alguna gent del PSOE ha reconegut públicament, explicant que en el seu moment el senyor [Joan] Lerma [president de la Generalitat Valenciana en el període 1982-1995] l’hagué d’acceptar per les pressions de Felipe González [expresident del govern espanyol].

La seua esmena a l’actual línia política de Més Compromís també inclou una crítica al que dirigents del partit com ara l’alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, ha qualificat d’«aigualiment» de la reivindicació sobiranista de la formació?

És evident que en l’últim congrés, Més Compromís passà la garlopa per damunt de la finestra per llevar-li tot el que podia de valencianisme i de sobiranisme. Una mostra és com s’ha tractat el tema de Catalunya perquè es considera que això pot ser negatiu de cara al resultat electoral. En aquest moment, l’important és el resultat electoral que es necessita per mantenir l’estructura, i el projecte polític ha passat a un segon pla.

Compartia la proposta política que encapçalava Àlex Ruiz en el congrés del mes de juny?

Jo no vaig participar en el congrés, però evidentment estava més d’acord amb eixa proposta que no amb la de la direcció, que era la de «tot està molt bé» i «ho estem fent bé», encara que el màxim que hem aconseguit és que el govern central pague el deute de la Marina [de València]. I per a mi, si això és el màxim que hem aconseguit, no sé quin sentit té continuar de comparsa i de palmer del PSOE. 

En declaracions després de l’anunci de la seua baixa va afirmar que considera que l’actual línia política està concebuda únicament per mantenir-se en el poder. 

Tant el canvi de nom com l’estratègia que es defineix sembla tenir l’objectiu de rebaixar al màxim possible tota la reivindicació valencianista i de defensa de la sobirania, encara que moltes d’aquestes qüestions són qüestions de defensa de la democràcia. I crec que això es fa perquè es considera que és el millor per treure el millor resultat electoral, que és el que convé per seguir en el poder i així mantenir l’estructura.

A què es refereix amb estructura?

Als càrrecs públics i la gent que treballa en el partit i que està en el primer, segon i tercer cinturó de tot eixe entramat.

Ha dit abans que la seua proposta per a Compromís seria eixir del govern valencià i després negociar acords amb el PSOE i donar-li suport parlamentari.

Sí, perquè si no, hom és partícip de la pantomima que el PSOE valencià i la ministra [d’Hisenda] mostren respecte al finançament. Una estafa i un engany del qual jo no vull participar. I si Compromís es manté [al govern] és perquè accepta eixa estafa i eixe engany. A vegades fa declaracions en contra, però en aquesta vida el que compta són els fets i no les paraules.

Amb eixa estratègia política la coalició el que perseguiria és no responsabilitzar-se de decisions que no comparteix?

Evidentment, sobretot no responsabilitzar-se de l’engany del finançament. Denunciar d’una manera contundent el que està passant i anar a explicar-li-ho a la gent, sobretot allà on tens uns resultats més fotuts, com és a Alacant.

A banda del finançament, de les renúncies que ha hagut de fer el govern valencià i, per tant, Més Compromís, quina és la que més li incomoda?

El finançament acaba afectant a totes les àrees, sobretot a les que més recursos necessiten com són la sanitat, l’educació i les polítiques socials. La segona part serien les inversions que fa l’Estat i en aquest àmbit tenim el Corredor mediterrani, que és una altra de les burles constants. Després hi ha altres que són bastant decebedores, però que caldrà esperar a tenir els resultats abans d’avaluar-les, com és el tema del model lingüístic i de l’ensenyament de la llengua.

Segurament, des de la Conselleria d’Educació li respondrien que l’actual model lingüístic està condicionat per les decisions judicials, com la que fixa un mínim del 25% de docència en castellà.

Però és que encara que estiga governant el PSOE, una part fonamental del govern no la tenen el PSOE i el PP. Ells nomenen els que governen, que són els tribunals. Fet pel qual no em fa gens de gràcia anar del bracet justament del partit socialista. No sé per què nosaltres li hem votat tantes vegades a favor propostes, com tampoc entenc que Esquerra Republicana tinga eixa docilitat amb el PSOE a Madrid.

Quan va dirigir el Bloc Nacionalista Valencià vosté va apostar per una estratègia política que va ser batejada com la tercera via, en la qual apostava per poder pactar tant amb el PSOE com amb el PP i, així, enfortir el seu poder negociador. Amb els anys de perspectiva. Com la valora?

Hui seria més senzill perquè ja molta gent diu que el PP i el PSOE són coses paregudes, però això, fa vint anys, quan ho vaig defensar en vaig rebre de tots els costats. Em van telefonar alts càrrecs de la universitat... Això va passar amb un partit socialista que es veia molt majoritari i que considerava que ells eren els que repartien les patents de qui era d’esquerres i qui no. Passats els anys, té nassos que siga el PSOE el que continua repartint la patent de ser d’esquerres després de la quantitat de malifetes que han fet. 

Però Compromís té una altra opció que no siga pactar amb el PSPV en aquest moment?

Jo entenc que quan s’acaben les eleccions, basant-se en els resultats, tu tanques els acords. I en la pròxima legislatura, caldrà pactar amb el PSOE sense cap dubte, no pactaràs amb Vox o el PP. Però anirem als acords amb millor posició si nosaltres tenim millor representació i, sobretot, si sumem. A vore si tant de seguidisme et porta al fet que els tres [PSPV, Compromís i Unides Podem] no sumen. Si un acaba fent molt de seguidisme, pot passar que hi haja molta gent que, com jo, no sàpiga què votarà.

Tot i el que comenta, Compromís ha fet el salt electoral quan ha apostat per accentuar el seu discurs social i s’ha posicionat frontalment en contra del Partit Popular.

Compromís va aconseguir eixe creixement perquè ja no era sols el Bloc, hi havia altre forces [Iniciativa del Poble Valencià i els Verds], i hi havia una altra conjuntura en eixe moment. Un dels fets que explica eixe creixement no sols és el seu caràcter social, que també, sinó el desgast del PP i la corrupció, que van ajudar moltíssim perquè canviara el govern. A això es va sumar que el partit comptava amb una política mediàtica més important i un tema clau com va ser el finançament quan estava governant el PP a Madrid. Però clar, quan el PSOE governa a Madrid la cosa es capgira i ja no es reivindica igual, que jo això ho entenc per part del PSOE, que interpreta el paper que li toca, el problema és que els que no l’interpretem som nosaltres. No l’interpreta per descomptat Compromís, i no l’interpreta sobretot Més Compromís, que no l’interpreta en absolut, i que més bé traeix el que diem des de fa 40 anys.

Pere Mayor | Foto Daniel Martín

Ara que fa referència a la coalició. Com valora l’actuació de Més Compromís dins de Compromís?

És bastant evident que tot i ser el partit més gran no és qui talla el bacallà. Fins i tot, ha arribat a no posar ni els consellers que volia.

Està referint-se a l’any 2015 quan una part del partit va defensar la seua designació com a conseller d’Economia i una altra es va oposar?

Això va ser una part del partit [la que ho va defensar], després hi ha una altra part que és on està Àgueda Micó [actual secretària general] que diuen que manifestà que per damunt del seu cadàver seria jo conseller. A partir d’eixe moment ja no vaig tenir gens d’interés. Entre altres coses perquè podia paréixer que vaig arribar a la política per ser conseller, tot i que jo vaig arribar per motius ideològics que tenen més a vore amb la construcció d’una formació política nacional valenciana i de progrés. La meua possible designació es va plantejar d’una forma en la qual semblava que el partit em feia un favor a mi, però era just al contrari. Si jo haguera acceptat hauria estat com un últim servei al partit i a la societat en general. Si això suposava passar per damunt del cadàver d’algú, no tenia gens d’interés.

Ahí és on va iniciar el trencament amb l’actual direcció?

No, en eixe moment la direcció ja havia trencat amb mi. Jo crec més bé que [la decisió d’oposar-se a la seua designació] estava en la línia aplicada des d’un principi. Tampoc ho he sabut mai. Li vaig demanar explicacions a Àgueda Micó en un consell nacional en la que va ser la meua última intervenció públicament, però [ella] no va eixir a contestar.

Per defensar l’oposició a la seua designació com a conseller es va adduir el fet que vosté va fer d’intermediari en un projecte de la família Cotino per construir un circuit a Hongria.

Això és fals totalment. Jo vaig conéixer fa molts anys Cotino i altres empresaris que anaven a Hongria i Romania, i vaig tindre una societat que es va acabar prompte. Però quan ells van intentar muntar tot el tema [del circuit] ja feia anys que jo no estava ni tenia res a vore amb això.

És un cas que es va adduir en contra seua.

Es va gastar eixe argument i que jo tenia moltes relacions amb el món empresarial, la qual cosa és certa. Crec que ahí hi ha una visió molt del passat en el sentit: empresari roín, sindicat bo, patronal roín. Un maniqueisme que té a molt a vore amb ideologies del passat i que no té molt a vore amb la realitat.

Té voluntat de continuar en política?

No.

I es plantejaria militar en un altre partit?

No, ni militar en cap altre partit ni fer una operació política de cara a les pròximes eleccions. Això no vol dir que si apareix una formació política que a mi m’agrade li puga donar suport. Però jo no tinc voluntat d’encapçalar res ni estic en disposició de fer el que vaig fer fa 30 anys.

Creu que una formació política valencianista de centre o centredreta és viable?

Sí, si es juguen bé les cartes. Però hauria de tenir primer que res un lideratge, i després un suport econòmic.

Hi ha una que és Demòcrates Valencians. 

Personalment, em trobe distanciat d’eixa proposta política que inclou procedències polítiques molt distants per qüestions de caràcter social.