«Hem arribat a la conclusió que Israel està comentent delictes de lesa humanitat a Palestina»

Bruno Stagno Vicepresident internacional de Human Rights Watch

per Joan Canela

Societat

«Des del País Valencià s’hauria de veure en quina mesura està relacionada amb CAF si aquesta empresa està invertint als assentaments il·legals»
«Des del País Valencià s’hauria de veure en quina mesura està relacionada amb CAF si aquesta empresa està invertint als assentaments il·legals»

Bruno Stagno ha dut a terme recentment una gira per diferents territoris de l’estat espanyol per presentar l’informe de Human Rights Watch (HRW) on es descriuen els crims de lesa humanitat d'apartheid i persecució que Israel està cometent contra la població palestina. Amb aquesta gira, l’ONG estatunidenca intenta aconseguir suports institucionals per portar els responsables israelians davant de la justícia internacional.

En el darrer informe de HRW es descriu el sistema d’ocupació de Palestina com un apartheid. És una acusació molt dura.

El nostre informe arriba a la conclusió que les autoritats israelianes estan cometent els delictes de lesa humanitat d’apartheid i persecució als territoris palestins ocupats, el que inclou Jerusalem oriental. I això forma part d’una política general per assegurar el domini dels israelians sobre els palestins, també dins d’Israel pròpiament dit. El propòsit de l’informe era veure si s’estava superant el llindar jurídic necessari per certificar l’existència d’ambdós crims i la conclusió és afirmativa, ja que s’estan cometent actes inhumans, com l’expropiació sistemàtica de terres, la denegació de llicències per a l’ús del sòl o l’aigua, restriccions a les llibertats civils i polítiques, suspensió del dret a circulació... Són multitud d’actes i, sumats, superen el llindar per considerar aquests crims.

A qualsevol ciutadà, la paraula apartheid fa pensar automàticament en discriminació racial.

El crim d’apartheid es pot cometre a partir d’una discriminació de raça, ètnia, grup, religió... No ens basem en els trets genètics sinó que ens centrem en la construcció més àmplia, que és la que es fa a l’estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional (TPI).

Abans ha esmentat l’expropiació de terres, que també era un dels punts fonamentals de l’apartheid sud-africà. L’israelià també comportà un sistema de despossessió sistemàtic?

Sí que hi ha hagut una despossessió, però no volem comparar aquest cas amb el sud-africà. Són dos contextos diferents. Hem fet un estudi meticulós sobre el terreny durant anys i hem analitzat profundament i detallada les lleis, decrets, documents de planejament urbà, denegació de permisos, declaracions de funcionaris, ordenances militars... I tota aquesta anàlisi documental ens permet afirmar que es donen els trets fonamentals que constitueixen un crim d’apartheid als territoris ocupats.

Amb la invasió russa d’Ucraïna s’ha vist una resposta internacional immediata, amb sancions molt dures contra Rússia. Per què això no passa amb Israel, després de més 60 anys d’ocupació?

Cada cas és diferent i té les seues peculiaritats. En el cas d’Israel-Palestina, nosaltres demanem que tots els estats membres del TPI donen suport a la investigació que ha iniciat. Una investigació que és possible gràcies a que l’Autoritat Palestina ha reconegut la jurisdicció internacional. Volem que Espanya ajude econòmicament al TPI i a la investigació. I també que els estats que tenen la figura de la jurisdicció internacional consideren la investigació dels funcionaris israelians que puguen ser responsables de les pràctiques i polítiques que constitueixen aquests crims. Finalment, instem als estats a revisar els programes de cooperació amb Israel per si aquests podrien estar ajudant a cometre aquests crims, inclosos la venda d’armes i altres materials de seguretat, així com la revisió de l’activitat de les empreses que contribueixen a la vida econòmica dels assentaments il·legals en els territoris ocupats.

Els grups valencians de solidaritat amb Palestina denuncien els contractes de l’empresa basca CAF en els territoris ocupats.

L’Oficina de Drets Humans de l’ONU, dirigida per Michelle Bachelet, elabora una base de dades amb unes 150 empreses identificades per treballar als assentaments il·legals i no n’hi ha cap espanyola. Ara, en els pròxims mesos es publicarà l’actualització i, efectivament, podria aparèixer CAF, el que seria una mala notícia, per una inversió conjunta amb Safir –que ja figura en aquesta base de dades- per la concessió d’un tren lleuger que ha d’unir Jerusalem occidental amb els assentaments. Potser des del País Valencià hauria de veure en quina mesura està relacionada amb CAF.

Què més poden fer els ciutadans valencians per oposar-se a aquestes violacions dels drets humans?

Aquests dies hem promocionat una iniciativa ciutadana europea per tal que la Comissió Europea aprove un reglament per suspendre les activitats empresarials en qualsevol territori ocupat que viole la legislació internacional. No sols seria aplicable a Palestina, sinó també a altres casos com el del Sàhara Occidental. Per aconseguir que la Comissió discutisca el tema cal un milió de signatures de ciutadans europeus i els valencians hi podrien contribuir.

Caldria estendre aquest boicot a les empreses que treballen en els assentaments a altres sectors?

Nosaltres fem recomanacions a les empreses, no ens posicionem sobre un boicot, com fan altres organitzacions. Ens centrem en governs i empreses que permeten que aquestes pràctiques es mantinguen i busquem les responsabilitats individuals en els funcionaris israelians.

Veu factible un canvi des de dins d’Israel o caldrà incrementar la pressió internacional?

Cal tindre en compte que hi ha veus dins d’Israel que de manera molt clara i contundent estan parlant de crims de lesa humanitat, com per exemple l’exfiscal general Ben-Yair, qui ha fet servir l’expressió Apartheid, exministres d’educació, de cultura, de medi ambient... I també organitzacions de drets humans israelianes que reconeixen aquesta trista realitat.

HRW té la seu als EUA, el principal aliat d’Israel i un país on fins i tot hi ha lleis on es prohibeix el boicot a Israel. Han rebut pressions per publicar aquest informe?

No hem rebut pressions, però si n’haguérem rebut, l’hauríem publicat igual. Portem des del 1978 publicant informes sobre més d’un centenar de països. Hem documentat les violacions dels drets humans de Hamas i l’Autoritat Palestina. Critiquem tothom en la mesura de les violacions que estan cometent. És la nostra raó de ser.