Parlem de llengua?

És ben perillós sentir que tothom està preparat per a entrar en debats lingüístics, com també ho creuria si tothom es sentira preparat per a parlar de psicologia, de neurologia o de matemàtiques...

per Eduard Ferrando

Llengua

Parlem de llengua?
Parlem de llengua?

Clar que sí, parlem-ne. De fet, no hi ha millor escenari per a parlar de qualsevol cosa que estar a l’aixopluc de la llibertat d’expressió, un dels valors més importants que alberga la democràcia. És més, al nostre País Valencià, parlar de llengua obri un tot un ventall ideològic on pots ser des d’un recalcitrant catalanista que odia els valencians fins a un perillós masclista amb ganes de menystenir les dones només fent servir la llengua. Per tant, no hi ha cap altre suport major per a una llengua en perillós estat de desaparició que generar debats a l’entorn de la ideologia, mentre deixem de banda que el que cal és, realment, una ferma i contundent planificació lingüística basada en arguments filològics i acadèmics.

I és que, en un territori on es demostra que el respecte envers la llengua no és una constant, hi cap qualsevol tipus d’ideologia. Però el que realment cal plantejar és si un debat purament esbiaixat reforça la llengua. O, potser, podem pensar que el fet de donar-li suport ha quedat només en un ideal allunyat d’una realitat social cada cop més globalitzada i allunyada de la pròpia consciència de poble. Així, lluny d’aconseguir, per exemple, un model educatiu robust on el valencià esdevinga vehicle de cohesió social, preferim mantenir obert el debat sobre la catalanització de l’escola valenciana; o també, fins i tot, en lloc de fer cas de les decisions acadèmiques (fins i tot sentències judicials) que protegeixen la unitat de la llengua catalana, perdem un temps meravellós generant polèmiques estèrils i inútils que només serveixen per a arrapar uns quants vots i, sobretot, generar odi i rancúnia entre la mateixa comunitat lingüística on conviuen les llengües en contacte. I mirant una mica més enllà, plantegem-nos si obrir un debat ideològic sobre com usar una llengua, pot identificar ideològicament els individus que la parlen en temes com la igualtat de gènere.

Ha de quedar clar que, com esmentava abans, la llibertat d’expressió és un dels puntals des d’on cal bastir una societat plenament lliure. Una altra cosa és que hom intente generar debat ideològic manipulant i fent servir al propi albir arguments purament acadèmics. Uns principis que duen darrere el treball de molts especialistes que dediquen temps i esforç a construir tot un espai lingüístic que garantisca un ús normatiu per part dels usuaris. I no parle dels qui generen debat en l’entorn adequat, que no és un altre que el purament acadèmic, perquè és cert que el debat sobre la llengua és sempre positiu si aporta arguments estrictament lingüístics, ja que qualsevol aportació fonamentada i formada pot ajudar a fer que el codi de qualsevol llengua siga un reflex fidel de la societat que la fa servir. Parle dels qui s’atreveixen a exposar teories i assenyalar ideològicament els altres només pel de fer servir la llengua d’una determinada manera; o més greu encara, els qui pensen que el fet de parlar la teua pròpia llengua i reconèixer l’espai compartit on n’és nexe d’unió, és un símptoma de radicalitat i extremisme.

Definitivament, crec que és ben perillós sentir que tothom està preparat per a entrar en debats lingüístics, com també ho creuria si tothom es sentira preparat per a parlar de psicologia, de neurologia o de matemàtiques…, jo, honestament, no m’hi sent preparat. Potser alguns s’afanyaran a acusar-me de supremacista, demagog, de masclista, de catalanista o de ser un prepotent… sincerament, m’és ben igual.