Intersindical Valenciana retrau al Tribunal Constitucional el fet d’erigir-se en defensor de la patronal

La sentència del TC sobre l’acomiadament objectiu per la reiteració d’absències justificades, omet qualsevol consideració social i només vetla pel garantir el benefici empresarial

per Intersindical Valenciana

Societat

El passat 16 d’octubre de 2019 el Tribunal Constitucional (TC) va dictar sentència sobre una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutjat de Barcelona, referent a la constitucionalitat de l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors en el qual s’estableix la reiteració d’absències justificades del treball, un 20% dels dies laborals en un període de dos mesos, com a causa d’acomiadament objectiu; per entendre (el jutjat) que podia vulnerar el dret a la integritat física, el dret al treball i el dret a la protecció a la salut dels treballadors i treballadores.

El TC, a la seua sentència, no aprecia vulneració de cap d’aquest drets i la justifica en la necessitat de controlar l’absentisme laboral i garantir la productivitat de les empreses; o, el que és el mateix, el benefici empresarial.

Per a Intersindical Valenciana aquesta sentència sembla inspirada en la teoria neoliberal més radical, on els mercats i la lluita per la competitivitat i la productivitat justifica qualsevol precarització de les condicions laborals dels treballadors i treballadores, sense valorar, ni per un instant, l’impacte social i sobre les persones d’aquestes decisions; perquè, des d’aquest punt de vista, tot allò que siga en benefici de la productivitat dels nostres sectors productius, per extensió redundarà en benefici del conjunt de la societat. Res més lluny de la realitat, doncs constatem que les reformes estructurals dutes a terme des de 2008, que tenien com a finalitat revitalitzar els sector econòmics, financers i productius de l’estat, en qualsevol cas, no han servit per millorar la situació de la majoria social.

Per a Intersindical Valenciana, el plantejamernt de la qüestió passa per una doble vessant: per una banda, la perspectiva legal i, per l’altra, la jurídica. Pel que fa a l’aspecte legal cal assenyalar que, sindicalment, ha estat, és i serà inacceptable que legalment s’articule, com a causa d’acomiadament, la reiteració d’absències justificades; precissament, perquè es tracta de causes justificades i alienes a la voluntat del treballadors o treballadora i amb més motiu si cal, si es tracta d’absències per raons de salut, en concordança amb el que estableix l’article 6.1 del Convenio 158 de la OIT, de 22 de juny de 1982, sobre la terminació de la relació de treball per iniciativa de l’empleador, ratificat per Espanya el 18 de febrer de 1985: “l’absència del treball per motiu de malaltia o lesió no deu constituïr una causa justificada de finalització de la relació de treball”.

Per tant, el legislador, tant en la redacció del TRET de 1995, con en la de 2015, obvia el caràcter vinculant dels convenis internacional ratificats per Espanya, però, amb l’agreujant que, en la redacció de 2015, s’elimina una salvaguarda present al text de 1995, que supedita l’aplicació d’aquesta mesura que la taxa d’absentisme de l’empresa siga superior al 5%, com a justificació de la hipotètica minva de la productivitat que és l’argument bàsic en el qual es fonamenta.

Des de la vessant jurídica, el TC a l’hora de resoldre una qüestió d’inconstitucionalitat ha de ponderar els béns jurídics en conflicte, en atenció als usos i demandes socials del moment; doncs el drets no són absoluts, sinó que es va configurant el seu contingut en funció del moment social i històric i, per tant, el TC ha d’avaluar l’impacte del precepte legal questionat sobre els drets en conflcite d’una banda i altra: el dret a la integritat física, el dret al treball i el dret a la protecció a la salut de les treballadores i els treballadors i el dret a la llibertat d’empresa amb la seqüela de la garantia de manteniment de la productivitat, per part de l’empresari o empresària.

Doncs bé, sembla que el TC, de ponderació res, perquè, ignora, com al·lega el jutjat de primera instància, que aquesta mesura pot condicionar la capacitat de decisió del treballador o treballadora i renunciar a una una baixa laboral en contra de la seua pròpia salut, per no exposar-se al risc d’un possible acomiadament. A més a més, però, tampoc considera com elements dignes de protecció constitucional la situació de feblesa del treballador o treballadora en la relació laboral o l’impacte d’aquest mesura sobre col·lectius vulnerables com els d’edat avançada o les dones que, malgrat tot, continuen suportant el rol social d’assumir les cures de familiars i que, comporten, en molts casos, una reiteració d’absències laborals.

En definitiva, que si el principi rector que ha d’inspirar els pronunciaments del TC és el d’atendre als usos i les demandes socials del moment, és clar que, en aquest cas, ha estat tot el contrari, primant l’interés d’una minoria, en contra dels drets de la majoria social. És per això que, com ja hem avançat, des d’Intersindical Valenciana considerem que el TC, en aquesta sentència, s’ha deixat dur pel discurs dominant del neoliberalisme, sense atendre cap altra valoració i, en aquest sentit, qualifiquen la sentència com una aberració social i, fins tot, constitucional, doncs no creiem que a l’esperit dels pares (no mares) de la Constitució estiguera primar el dret a la llibertat d’empresa per damunt dels drets de les persones i això, a l’imaginari col·lectiu tampoc no ha canviat.

En conclusió, una decepció darrere altra en l’àmbit dels drets laborals que ens referma en la idea que la lluita de classes continua i que, amb més força que mai, cal exigir a l’Executiu i a la Cambra legislativa una derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012. Seguim i seguirem.

Intersindical Valenciana