El proper govern progressista i la memòria democràtica

per Àngel González

Societat

| GVA

Aquest dimarts dia 7 sabrem si per fi comptarem amb un govern progressista de coalició després d’aquests 10 últims anys de crisi, de retallades socials, de llibertats i de drets socials. Significarà sens dubte un gran pas endavant enfront de tant neoliberalisme ultraconservador, ja que el programa d’investidura presenta moltes mesures socials progressistes que, si es porten endavant, significaran un gran alleujament per a aquesta ciutadania tan maltractada en les seves condicions de vida, habitatge, treball, salaris, sanitat, emergència climàtica... A més, també compta amb un programa de memòria històrica.

Ara bé, davant d’això m'assalten dues alertes. En primer lloc, que l’oposició serà tremenda, com ja s'està veient en la sessió d’investidura, ja que les resistències i maniobres, legals i il·legals, dels poders fàctics per fer-lo fracassar seran constants. En segon lloc, no compta aquest programa amb una memòria econòmica on s’expliqui com es finançarà, ja que implica una important despesa social al mateix temps que es diu que respectaran els límits de dèficit públic, deute i equilibri pressupostari. Doncs bé, en una època de menor creixement, la recaptació no augmentarà, sinó tot el contrari, a no ser que es realitzi una profunda reforma fiscal progressista que elevi la pressió 3 o 4 punts i que efectivament paguin més els que més tenen i menys els que menys tenim. Això serà determinant.

En concret, pel que fa a la memòria democràtica, es parla de pla d’exhumacions, de retirada d’honors i simbologia feixista, de reversió de béns espoliats pel franquisme, de reconeixement de les víctimes que van ser assassinades o pateixen tortures i presó, dues dates simbòliques per a les víctimes de l’Franquisme i de l’exili (no sé ben bé quina és la diferència). Al mateix temps que en el discurs d'investidura ha desaparegut tota referència a l’anul·lació de totes les sentències dels tribunals de la dictadura per motius polítics, ideològics, d’orientació sexual, de gènere, etc. Tampoc es diu res en aquest programa sobre la justícia per a totes les víctimes de la dictadura, del nostre dret a la tutela judicial efectiva, al fet que s’acabi amb la impunitat dels crims de la humanitat i el genocidi del franquisme. Trobo a faltar una condemna explícita i oficial del franquisme.

Tampoc es diu res sobre una comissió de la veritat que investigui i prengui testimonis de totes les víctimes que encara vivim, per fixar la veritat del que va passar, i es puguin anar tancant ferides amb veritat i justícia. Tot això no és cap plantejament maximalista. Als països del nostre entorn europeu, de l'Amèrica Llatina, Sud-àfrica, el Canadà (extermini indígena), etc., s’ha abordat així i en conseqüència han aconseguit passar pàgina o estan en això. Doncs bé, davant d’aquesta situació tan esperançadora, complexa i plena d’incerteses, tots els moviments progressistes i el moviment memorialista en particular ens hem de mobilitzar amb força i exigir a aquest govern que apliqui i desenvolupi totes les nostres reivindicacions i el seu programa. Reivindicacions que la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica de País Valencià va definir amb claredat en la seva assemblea constituent del passat 5 d’octubre.

Reivindicacions per les que lluitarem fins aconseguir-les en aquesta legislatura, autonòmica i estatal, i que es poden resumir en el fet que en aquesta legislatura no quedi ni una sola fossa per exhumar ni una de les seues víctimes per identificar, com diu també la nostra honorable consellera de Qualitat Democràtica; que s'elabori una Llei Integral de Víctimes del Franquisme, amb l'anul·lació de totes les sentències franquistes, amb una condemna explícita de la dictadura i un reconeixement de totes les víctimes com a herois de la llibertat i la democràcia; justícia per a totes les víctimes, acabant amb la impunitat dels crims de la humanitat i el genocidi del franquisme i reformant o anul·lant per a això la llei d’amnistia de 1977; que es cree una comissió de la veritat sobre tot el que va passar en aquella terrible guerra i dictadura; que es faça una reversió de tots els béns espoliats i expropiats pel franquisme per motius polítics i de represàlies; que es cree un banc d’ADN per a la correcta identificació de tots els assassinats i desapareguts i memorials i columbaris als cementiris amb fosses comunes d'assassinats, com per exemple a Paterna, Castelló, Gandia, entre d’altres. A més a més, també es podria crear un Museu de la Memòria del País Valencià amb l’Arxiu Central de la Memòria i algun centre dedicat a la investigació i cultura de la memòria i els drets humans.

En últim lloc, també hem de lluitar per la inclusió de la memòria democràtica en el sistema educatiu amb assignatures de caràcter obligatori, amb formació per al professorat creant una àrea de memòria en el CEFIRE i amb suport institucional a les missions de la memòria que la coordinadora porta a terme als IES. Sense formació en memòria i drets humans dels nostres joves no tindrem un societat plenament democràtica. Amb la nostra lluita, pressió i unitat, ho aconseguirem.

Àngel González
President de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica de País Valencià