La Panerola

per Manel Rodríguez-Castelló

Societat

La Panerola
La Panerola | fotomovimiento.org

Són els mateixos que van esbatussar a pler votants pacífics aquell 1r d’octubre, sense mirar pèl, homes, dones, joves i vells, amb ganes de fer mal. Els mateixos que eixien disparats de les clavegueres al crit de l’«¡A por ellos, oé!», convertit ràpidament en el hit parade de l’estultícia. Els mateixos que, drogats de violència, van provocar més d’un miler de ferits en a penes unes hores. Els mateixos que saltant-se a la torera la llei disparaven bales de goma i buidaven ulls, els mateixos que demanaven que els deixassen «treballar» per acabar d’imposar el seu ordre de gossos de presa a mossegades. Els mateixos que, vestits de paisans, eixien de ràtzia per fer hores extres punxant rodes, amenaçant el personal, pixar des dels balcons dels hotels on s’allotjaven, repartir hòsties, emborratxar-se i exigir que els parlassen en espanyol en aquell bar d’italians. Els mateixos que es pensen que tota llengua que no entenen (de fet totes excepte la pròpia, i segons com) ha de ser català, una ofensa imperdonable, una humiliació als seus cervells centrifugats. Els piolins que volien ser vistos com a herois en terra aliena i van posar a prova la digna hostilitat dels nadius i tones i tones de sarcasme i burla guanyats a pols. Són les paneroles a qui no es pot parlar en valencià (ni èuscar, gallec, astur-lleonès, aranès o aragonès, només en cristià) sense haver d’empassar-se un glop amarg, arriscar-se a ser emmanillat, amenaçat amb calabós o multa. En fi, les mateixes paneroles que van anar creixent en nombre a costa del pressupost franquista invertit en la misèria de l’Espanya profunda, desarrelats del bancal i el tall, i que han anat canviant de color pseudodemocràtic idèntics en la seua essència al servei de les grans paneroles de l’Estat. Els mateixos que van ser condecorats i van cobrar diners extres per les covardes gestes de Catalunya i van ser alliçonats per a declaracions falsejades contra els presos polítics. Els mateixos del Jusapol que ahir es manifestaven amb total impunitat sota la mirada còmplice de les germanes paneroles pels carrers de Madrid i llançaven petards i bengales a les portes del Congrés. Els mateixos que amagaven el rostre i prometien guerra al govern i assetjaven i insultaven la diputada catalana Laura Borràs, per això, per ser dona, catalana i independentista, ara que s’acosta el 8 de març, perquè escarmenten i prenguen nota totes elles. Els mateixos que acumulen testosterona en connivència amb les bandades de Vox, PP o Ciudadanos, aquests insectes dictiòpters tan repulsius.

Capgirant La metamorfosi, una panerola es desperta un bon dia convertida en un ésser humà enorme, que a més resulta ser el primer ministre britànic. En plena crisi del Brèxit l’objectiu d’aquesta panerola i de les altres del consell de ministres transformades en humans és enfonsar el país en la misèria. Saben que com pitjor estaran els homes, més prosperaran elles, perquè així ha estat des d’un principi: fa tres-cents milions d’anys que s’alimenten de podridura. Aquestes són les línies bàsiques de la novel·la de Ian McEwan que avança amb un peu en Kafka i l’altre en Jonathan Swift. De vegades la literatura s’assembla tant a la realitat! O potser és a la inversa? A qui interessa que les paneroles continuen fent de paneroles, envaint espais de llibertat de les persones, contaminant l’exigua democàcia? No és casualitat que aquesta democràcia mantinga una policia d’arrel feixista després de quaranta anys, al·lèrgica a les llibertats, nodrida en l’odi a l’altre, per forçar una unitat que es cau a trossos. Les paneroles estan aconseguint els seus objectius amb el vist-i-plau de les paneroles grans. Com en la faula de McEwan, ¿no deu ser una panerola el mateix rei emèrit, que ara hem sabut que tenia un compte suís ple de diners negres dels seus amics saudites, aquelles paneroles amb turbant? El que no sabem és com acabarà aquesta invasió de paneroles ni quan ens acabarà d’enfonsar a tots plegats en la pura merda. Ni si hi ha prou cucal al supermercat?