Un fondellol per al rei

per Vicultura, Fran Ruvira

Cultura

Un fondellol per al rei
Un fondellol per al rei

La Mort de Louis XIV (Festival de Cannes, 2016), del cineasta català Albert Serra, dibuixa una radiografia humanitzada de la figura del Rei Sol, qui agonitza en el seu llit de Versalles mentre espera la mort. En un ambient claustrofòbic de malaltia, vísceres, patiment, metges, capellans, criats i remeiers destaca un moment en què el monarca absolutista, interpretat pel mític actor francés Jean-Pierre Léaud, recupera certa vitalitat i abandona aquest procés de degradació corporal per prendre una copa de vi: vin d’Alicante.

La imatge del sobirà en les estances reials amb la copa de vi esdevé una representació o quadre barroc. Aquella natura onírica del cinema desapareix en el mateix moment que l’actor predilecte de François Truffaut dirigeix la mirada a la càmera. El temps queda suspés en un acte brechtià de celebració de la mort com un fet més de la vida banal. El monarca accepta la mort convertida en una mena de revelació apuntada per les notes de la Gran Missa en do menor de Mozart.

La Mort de Louis XIV

Aquest vi d’Alacant que s’esmenta a la pel·lícula no és un altre que l’anomenat fondellol, de varietat monestrell i considerat un dels més antics del territori. La seua elaboració parteix d’una sobremaduració del raïm en el cep, quasi convertit en pansa, que posteriorment entra en un procés d’assolellament. Finalment, es vinifica i es cria durant un mínim de 20 anys per esdevenir un vi semidolç perfecte per a les postres. Va tenir una època daurada al segle XVII i va ser molt popular entre la Cort de Lluís XIV, a qui li agradava acompanyar-lo amb bescuits, com es documenta al film.

El guió de la pel·lícula, que està signat pel director de Banyoles i Thierry Lounas, es va elaborar a partir de documents de l’època, com ara les memòries sobre la Cort de Versalles del Duc de Saint-Simon. L’escriptor i diplomàtic francés va destacar els fins curatius del fondellol en un dels capítols, titulat ‘Journal de la maladie du roi’.

La presència del vi d’Alacant en el film em va transportar ràpidament a un celler situat al paratge del Culebró, un llogaret que pertany al terme municipal del Pinós (el Vinalopó Mitjà) i que conserva un dels fondellols amb més caràcter de la zona. Recorde visitar de xiquet el celler on mon pare va treballar quasi deu anys: l’olor de tonell vell, la frescor, la foscor del lloc, les taques de vi al terra…

Al bell mig del paisatge de secà de tons ocres i un clima sec encara trobem el celler (que també és almàssera) en la carretera que uneix Monòver i el Pinós. L’acció del sol i el temps encara no han pogut esborrar les lletres de l’antic cartell pintat a la paret: Bodega Brotons.

L’origen del fondellol de la família Brotons el trobem en uns tonells de finals del segle XIX que l’avi de Roberto Brotons va amagar en una pallissa durant la Guerra Civil Espanyola. En els darrers anys, altres cellers de les comarques del Vinalopó han apostat de forma decidida per la producció del vi preferit de Lluís XIV, entre els quals destaca el treball fet per Salvador Poveda a Monòver, així com per Primitivo Quiles, per la Cooperativa de l’Alguenya o per la de Santa Catalina del Manyà. També trobem una línia renovada d’aquest vi: l’Alone de Bocopa o un nou fondellol convertit en tresor de Villena de la Bodega Las Virtudes.

D’aquesta terra naixeran els arbres i les plantes que floriran. I prenem els seus fruits, que provenen de la profunditat de la Terra… Amb aquestes paraules el personatge del metge Lebrun, arribat des de Marsella, intenta convéncer els metges de la Cort de l’efectivitat de mètodes menys ortodoxos per salvar el rei. El personatge basa els seus principis en els ensenyaments d’Arnau de Vilanova, metge de l’edat mitjana a qui se li atribueix l’obra Liber de Vinis. Es tracta d’un manual que defensa particularitats terapèutiques del consum de vi. Enfront de les tècniques dels metges de la facultat de París, el metge marsellés, interpretat pel poeta Vicenç Altaió, prepara un elixir especial barrejat de nou amb el fondellol alacantí procedent de ceps centenaris.

Una comunió entre la Terra i el Cos, com diu el doctor Lebrum, però que més enllà de les facultats curatives del fondellol ens convida a celebrar la vida amb un vi que aguanta l’erosió del temps. L’obscuritat sepulcral (i cinematogràfica) dels cellers espera nous fondellols que resisteixen el pas d’èpoques, de reis i de supersticions. En paraules de Diderot: Tot es dissol, tot pereix, tot passa, només el temps segueix avant.

Article publicat en el número 2 de Vicultura. Tardor’19

Vols llegir més articles com aquest? Subscriu-te a Vicultura, la revista de vins i cultura valenciana en paper i trilingüe.

subscripcions@vicultura.com