València i Alacant redueixen més del 70% els nivells de diòxid de nitrogen, un gas d'efecte hivernacle
L'associació Ecologistes en Acció ha elaborat l'informe "Efectes de la crisi de la COVID 19 sobre la qualitat de l'aire urbà a Espanya", elaborat a partir de mesuraments oficials en 24 ciutats de l'Estat espanyol. L'anàlisi conclou que la reducció dràstica del trànsit s'està traduint en una millora sense precedents de la qualitat de l'aire a les ciutats espanyoles, molt per davall dels límits legals i de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La inestabilitat atmosfèrica de març també ha contribuït a la millora.
Les mesures de restricció de la circulació derivades de l'estat d'alarma vigent han provocat entre els dies 14 i 31 de març la davallada dels nivells de diòxid de nitrogen a les principals ciutats de l'Estat espanyol, com a conseqüència de la caiguda del trànsit motoritzat. L'organització ecologista subratlla que esta reducció de la contaminació s'ha produït en el marc d'una situació extrema, en absolut desitjable, que està originant greus problemes a moltíssimes persones.
L'informe analitza les dades oficials de diòxid de nitrogen (NO2) arreplegades en 125 estacions de mesurament repartides entre les 24 principals ciutats de l'Estat espanyol, durant el mes de març de 2020 i dels deu anys anteriors. Presenta, per tant, una foto fixa de la qualitat de l'aire urbà en l'últim mes, abans i després de la declaració de l'estat d'alarma i de les mesures de confinament.
El NO2 és el contaminant típic emés pels tubs d'escapament dels automòbils (a més de per les calderes industrials i domèstiques), raó per la qual la seua evolució està directament lligada a les emissions del trànsit motoritzat, que és la seua principal font a les ciutats i el principal factor que influeix en la qualitat de l'aire urbà.
El NO2 provoca cada any a Espanya al voltant de 7.000 morts prematures, segons l'Institut de Salut Carles III i l'Agència Europea de Medi Ambient. És un gas irritant que agreuja les malalties respiratòries i minva la resistència a les infeccions; per això la seua reducció dràstica és una bona notícia, en el context d'emergència sanitària actual.
Les principals conclusions
Així, l'estudi rebela que des de la declaració de l'estat d'alarma el passat 14 de març s'ha produït una reducció dràstica dels nivells de contaminació atmosfèrica per NO2 en les principals ciutats espanyoles, reducció que s'ha quantificat en un 55% dels nivells de contaminació habituals en estes dates durant l'última dècada.
La millora de la qualitat de l'aire està sent general, tant als centres de les ciutats com a les perifèries urbanes, de la mateixa manera que són generals les mesures de limitació de la circulació adoptades. Si bé persisteix una certa diferència entre la contaminació registrada, que és major en les estacions orientades al trànsit que en les de fons urbà.
Els nivells de NO2 registrats durant l'estat d'alarma són els més baixos per a la segona quinzena del mes de març de l'última dècada en totes les ciutats analitzades. A més, es mantenen molt per davall del valor límit i de la guia anual de l'OMS, quan en les estacions de trànsit eixe dit llindar es supera sovint en el mes de març.
Territorialment s'aprecia una menor reducció de la contaminació en les ciutats de la zona cantàbrica, deguda potser a factors meteorològics no identificats. En canvi, les ciutats del litoral mediterrani són les que més han rebaixat els nivells de NO2, fins a concentracions de vegades pròpies d'estacions rurals de fons. És especialment remarcable la baixada observada en les principals capitals del País Valencià, on València i Alacant han vist reduïts els nivells de NO2 més del 70% i una reducció dels de trànsit del 80%. Després de veure esta disminució tan dràstica dels nivells de NO2 per la reducció de la densitat de trànsit, és important tindre en compte que la millor manera de millorar la qualitat de l'aire en l'entorn urbà és aplicar polítiques efectives de reducció del trànsit rodat.
Més enllà de l'estudi
Encara que no són objecte de l'informe, les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) i l'ozó també han disminuït de manera notable en la segona quinzena de març. La dràstica reducció de les emissions d'òxids de nitrogen (NOx), principal contaminant precursor de l'ozó, pot haver contribuït a esta circumstància, juntament amb l'oratge inestable i plujós.
La crisi de la COVID-19 demostra que la reducció estructural del trànsit motoritzat i els canvis en les pautes de mobilitat són la millor ferramenta per a rebaixar la contaminació de l'aire a les ciutats, encara que cal tenir en compte l'excepcionalitat de la situació extrema que estem vivint.
En definitiva, esta dramàtica situació creada per la COVID-19 corrobora allò que han defensat insistentment Ecologistes en Acció i tota la comunitat científica: que la reducció del trànsit motoritzat a les ciutats té clars efectes en la disminució de la contaminació, cosa que suposa alhora una millora important de la salut pública.
En eixir d'esta dura crisi, del confinament i de les limitacions a la circulació de les persones, esta constatació hauria de marcar les polítiques de mobilitat urbana, amb la implantació de zones de baixes emissions ambicioses, la recuperació del transport públic i la potenciació de la bicicleta i el trànsit de vianants, com a mitjans de transport alternatius al vehicle privat.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!