Espanya mai serà republicana

per Víctor Baeta, de RV/PVE, Ximo Cunyà, Coordinador de RV/PVE

Societat

Espanya mai serà republicana
Espanya mai serà republicana | Santi Villamarín

1. Espanya no serà una democràcia ni, en conseqüència, una democràcia en forma de República; perquè la seua gènesi i essència és el producte de la concreció política de la monarquia hispànica imperial basada en la sistemàtica conquesta i ocupació, seguida d’una contínua desfeta cultural, dels pobles peninsulars i insulars: en 1496 (Canàries), 1519 (Germanies valencianes), 1520 (Comuneros de Castella), 1652 (guerra dels Segadors a Catalunya), 1707 (Aragó i València), 1714-1716 (Catalunya) i 1715 (Mallorca), conquestes plasmades en decrets que varen ser ratificats en la Constitució, dinàstica, liberal i centralista, de 1812, on apareix per primera vegada el terme ‘nació espanyola’ lligat a la seua essència imperial al ser definida com: “Artículo 1: La Nación Española es la reunión de todos los Españoles de ambos Hemisferios” (sic) i que les successives constitucions fins a l’actual, passant per la republicana de 1931, són hereves. La darrera conquesta militar que va ser la ‘Cruzada nacional’ de 1939, va afectar a tots els pobles peninsulars i insulars en el seu conjunt.

2. L’estat natural d’Espanya és la monarquia i els seus efímers períodes republicans -malgrat l’assumpció centralista i imperial dels republicans espanyols en assumir la ‘nació espanyola’ apareguda en 1812-, una excepció.

3. I fins i tot en eixa etapa excepcional i efímera, l’essència antidemocràtica dels espanyols va aparéixer amb cruesa en dos moments en què no es van respectar els resultats de les eleccions democràtiques: en 1934 a causa d’uns i en 1936 per causa dels altres.

4. España mai serà republicana perquè Espanya / la seua unitat indissoluble / i la seua Monarquia, van unides i són inseparables i, perquè, la República, susceptible d’esdevindre democràtica, podria posar en perill la unitat de l’anomenada ‘nació espanyola’.

5. En conseqüència, els termes d’Espanya i República esdevenen antagònics.

6. Els espanyols (definits en el punt 7) són centralistes, monàrquics i, de facto, súbdits.

7. Espanyols (no confondre amb castellans, catalans, andalusos, bascs, asturians, etc.) són les persones que voluntàriament –amb emoció o indiferència– s’adscriuen a la Nación española (pàtria comú i indivisible dels espanyols) o Reino de España o ‘pueblo español’ o España o Estado espanyol; un Estat que predica i intenta construir, no sense dificultats, una ‘identidad nacional española’. La resta de persones d’aquest Estat ho són per imperatiu legal.

8. Segrestat definitivament el terme Espanya pels imperialistes i dinàstics, els demòcrates republicans, peninsulars i insulars, hem de prescindir de la seua utilització.

9. Dins de l’Estat espanyol els demòcrates i conseqüents republicans (els que porten la República a les institucions patint la repressió, l’empresonament o l’exili) no es consideren espanyols.

10. Anomenar-se ‘republicà’ i no lluitar conseqüentment contra el règim del 78 i l’estat imperial que és Espanya, és una estafa per part de l’anomenat ‘republicanisme espanyol’. Són aquells que, a l'adscriure’s a la ‘nación espanyola’, esdevenen de facto ‘dinàstics i imperialistes’.

11. Els republicans d’arreu l’Estat, demòcrates i lluitadors contra el règim del 78, han de sumar-se a l’únic republicanisme realment existent: els dels pobles.

12.Hui aquest republicanisme està encapçalat pels independentistes catalans republicans.

13. Tot aquell resident a Catalunya que s’anomene ‘republicà’ i no done suport a la República Catalana, lliure i sobirana, és un dinàstic espanyol emboscat i forma part de la 5a columna, partidària del regim del 78.

14. El mateix raonament fem pels que s’anomenen ‘republicans’ al País Valencià. Tot aquell resident al País Valencià que s’anomene ‘republicà’ i que no treballe i lluite per guanyar el Parlament valencià per a la causa republicana i proclamar (com intenten fer els catalans) la ‘República’ i que ací no pot ser més que ‘Valenciana’ -una lliure i sobirana-, és de facto un dinàstic espanyol (recordem dinàstic=espanyol) emboscat i disfressat de republicà.

15. I per a finalitzar una darrera observació. Si la contingència històrica forçara a l’oligarquia espanyola a prescindir de la seua monarquia i assumir una república, aquesta -afirmem- pel fet de ser espanyola no seria democràtica, perquè com hem intentat demostrar, els termes Espanya i Democràcia són antagònics.

Víctor Baeta i Ximo Cunyà, en nom de l’Assemblea de RV/PVE