Una humanista anglesa

per Sebastià Carratalà

Cultura

Rowland Lockey, 'La família de Thomas More' (detall), versió de l'obra de Hans Holbein, ca.1594
Rowland Lockey, 'La família de Thomas More' (detall), versió de l'obra de Hans Holbein, ca.1594

El 1515, Hans Holbein, llavors un jove de dèsset anys que treballava en una impremta de Basilea, va dur a terme un retrat d’Erasme de Rotterdam per a l’edició d’Elogi de la follia. Johannes Froben, el seu patró, li havia encarregat que il·lustrara el llibre. Va seguir un model italià usat sovint -havia servit per representar sant Agustí o Savonarola entre altres- que mostra un monjo erudit que està escrivint en un pupitre a la seua cel·la en el moment en què es deté i pensa (Fritz Saxl, La vida de les imatges, 1957). El mateix Erasme, tanmateix, conta a l’inici, en la dedicatòria al seu amic Thomas More, que l’havia concebut viatjant a través dels Alps i no reclòs al seu estudi: “Dies enrere, quan tornava d’Itàlia cap a Anglaterra, per no passar el temps en fantasies grolleres i vulgars mentre muntava a cavall, vaig preferir d’ocupar-me en alguna de les activitats que compartim [...] Cercava, doncs, un entreteniment; però l’ocasió no em semblava gaire oportuna per abordar un tema seriós, i vaig posar-me a compondre un elogi de la Follia”. Posteriorment, durant un sojorn a casa de More, a Londres, redactaria la versió definitiva en pocs dies.

 Hans Holbein, 'Erasme de Rotterdam', il·lustració publicada a 'Elogi de la follia', 1515

Deu anys més tard, una altra il·lustració continua aquesta tradició iconogràfica, tot i que en aquest cas la persona erudita és una dona. Malgrat que no porta cap ploma a la mà, més bé fa la impressió que està llegint i que s’ha aturat i ha apartat la vista del text, també la veiem en un lloc semblant, ple de llibres, asseguda davant d’un escriptori amb el volum en què s’ha endinsat obert damunt. La il·lustració va aparèixer en una de les primeres edicions que es conserven, concretament en una del 1525, d’A Devout Treatise upon the Paternoster, la traducció a l’anglès de la Precatio Dominica, d’Erasme, un comentari al Parenostre, feta per Margaret Roper (1505-1544), la filla gran de Thomas More. Llevat d’aquesta obra, publicada amb 19 anys, i d’algunes cartes disperses, la resta de la seua producció -sabem que va escriure versos en llatí i grec, discursos llatins, una imitació de Quintilià i el tractat The Four Laste Thynges, que el seu pare considerava igual que els seus- ha desaparegut. More s’hi referia amb admiració amb termes com ara “Margareta charissima” o “Dulcissima filia”, i Erasme, en la correspondència que va mantindre amb ella, li deia “Optima Margareta”. Per a l’humanista, les germanes More, amb les quals sempre va tindre una actitud paternal, eren “sensibles, bones escriptores, franques i amigables”.

  Il·lustració publicada a "A Devout Treatise upon the Paternoster" (1525), de Margaret Roper

Patricia Demers, a Margaret Roper and Erasmus(2005), explica que, quan Holbein va ensenyar el retrat de la família More a Erasme el setembre del 1529, el savi de Rotterdam va enviar de seguida una carta a Margaret, “la glòria de la terra britànica”, en què li assegurava que havia reconegut tots els membres de la casa, però en especial el retrat d’ella, ja que en l’aspecte exterior es traslluïa la resplendor del seu esperit. Demers també menciona Thomas Stapleton, qui, en una de les biografies primerenques de Thomas More, parla de la reputació de la seua filla gran, adduint els dos motius esmentats en altres ocasions: d’una banda, l’excepcionalitat que representava –“va assolir un grau d’excel·lència que gairebé feia pensar que no era una dona”- i, d’altra banda, l’aire de família –“s’assemblava al seu pare tant per l’estatura, l’aparença i la veu com per la ment i el caràcter en general”-.

Adverteix Margaret L. King a Mujeres renacentistas. La búsqueda de un espacio, (1991) que, “a Anglaterra, a excepció de les descendents de la família More, quasi totes les dones educades en la tradició clàssica provenien de famílies pròximes a la reialesa. El seu humanisme era cortesà i el seu objectiu no era fer grans aportacions al món del coneixement, sinó ressaltar amb la brillantor de la intel·ligència les famílies poderoses o les que lluitaven pel poder”. En aquesta època, i també en segles posteriors, els defensors de l’educació femenina en les classes altes aconsellaven, però, que l’objectiu d’aquesta fora només el benefici propi, és a dir, que les dones havien de defugir la projecció pública i la fama. Fins i tot el mateix Thomas More va arribar a dir a Margaret que no cercara ni valorara la lloança del públic, perquè ell i el seu marit constituïen el cercle de lectors al qual s’havia d’adreçar. Malgrat que dissortadament va complir això en bona mesura i, per tant, la seua veu amb prou feines va ultrapassar determinats àmbits, el nom i la válua d’aquesta humanista han perdurat fins a l’actualitat.

[Article publicat a Diari La Veu el 7 d’abril del 2017]

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací