La Universitat pública al servei de les necessitats socials: ciència i docència amb consciència ciutadana

per Universitat de València

Cultura

Edifici del Rectorat de la Universitat de València
Edifici del Rectorat de la Universitat de València

Un grup de professores i professors del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València han pres la iniciativa de redactar un manifest en el qual criden l’atenció sobre la rellevància que el treball de les universitats públiques, i el coneixement científic que hi aporten, té per al benestar col·lectiu de les societats que les financen.

Subratllen que l'excel·lència de la investigació a les universitats públiques és inseparable de la seua consciència social i de la capacitat de promoure la participació ciutadana en la decisió sobre les finalitats i els usos socials de la ciència. Recorden que les conclusions principals de les recerques en l'àmbit de la salut pública i l'epidemiologia van advertir reiteradament del risc de la pandèmia actual. Malgrat les advertències, continuaren les retallades de la despesa pública i les privatitzacions de serveis essencials. La ciència sense consciència ciutadana és només un altre tipus de negoci mercantil.

Aquesta onada de retallades també ha afectat greument les universitats públiques. El nostre confinament de hui accentua i fa més visibles les mancances d'aquest model mercantil que ja havia confinat, als seus despatxos, a amplis sectors del PDI i els havia allunyat de qualsevol sentit de comunitat universitària i de compromís col·lectiu. Cal recordar allò obvi: les universitats públiques no són empreses econòmiques.

Al manifest, davant la crisi civilitzatòria que ha precipitat la pandèmia de la COVID-19, reclamen que les universitats públiques posen els seus recursos docents i investigadors al servei de les demandes de la ciutadania. La recerca científica, els coneixements i els sabers aplicats han d'estar a disposició de les necessitats concretes que aquesta situació extraordinària està provocant en la societat. És imprescindible que les universitats públiques habiliten recursos telemàtics i procediments propis d'informació i comunicació amb la societat que els permeten escoltar i recollir les demandes sanitàries, socials, psicològiques i humanes i, en funció dels seus recursos, donar-hi respostes.

El manifest ha rebut una resposta extraordinària a la Facultat de Ciències Socials amb el suport del degà Albert Moncusí i tot l’equip deganal i una bona part del professorat i PAS, així com del conjunt de la Universitat de València. També s’hi han afegit més d’un centenar d’estudiants de Sociologia, Treball Social i Ciències Polítiques. Cal destacar el suport de les altres universitats públiques valencianes i el d’altres universitats de l’Estat, com ara, la Universidad Autónoma de Madrid, la Universidad de Cádiz, La Universitat Autònoma de Barcelona, La Universitat de Girona, la Universidad Pablo Olavide de Sevilla, la Universidad de León, de la Rioja, de Málaga, la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad del País Vasco, la de Vigo, la Universidad Rey Juan Carlos, la UNED, la Universidade da Coruña i la Universidad de Castilla-La Mancha.

Finalment, cal destacar també el suport dels sindicats CGT i STEPV-IV, de l’ADR de la Facultat de Ciències Socials, del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), de la Fundació Assemblea de Ciutadanes i ciutadans del Mediterrani (FACM) i de l’Institut Paulo Freire.

Si us interessa destacar alguns noms, a més dels promotors, de la Universitat de València podem assenyalar: Ernest Garcia, catedràtic de Sociologia; Josepa Cucó, catedràtica d’Antropologia Social; Joan Lacomba, catedràtic de Treball Social; Josep Lluís Barona, catedràtic d’Història de la Ciència, Vicent Martínez, catedràtic d’Astronomia; Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la UV; Rosanna Cantavella, catedràtica de Filologia Catalana; José Ramón Bertomeu, director de l’Institut Interuniversitari López Piñero.

D’altres universitats podem assenyalar: Arcadi Oliveres, UAB; Jorge Riechmann, UAM; Manuel Alcaraz, UA, i exconseller de la GVA; Joan Manuel Tresserras, UAB i exconseller de la Generalitat de Catalunya; Sílvia Carrasco, UAB; Julia Varela, UCM; Fátima Arranz, UCM; Artur Aparici, UJI; Enric Marín i Otto, UAB i exsecretari de comunicació de la Generalitat de Catalunya; Gema Celorio, UPV; Javier Marzal, UJI; Andrés Piqueras, UJI; Enrique Martín Criado, Universidad Pablo Olavide; Javier Callejo, UNED; Luis Enrique Alonso, UAM; Víctor Sampedro, URJC; Fernando Alvarez-Uría, UCM; Ana Valero, UC-LM.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací