País Valencià: maleïda denominació

per Francesc Jover

Societat

País Valencià: maleïda denominació
País Valencià: maleïda denominació

Des dels anys seixanta del segle passat, tots els grups que lluitaven contra el franquisme, dels més moderats als més capdavanters, tots plegats denominaven el nostre territori sense cap complex: País Valencià. Fins i tot no va ser qüestionat a partir de 1975 per alguns col·lectius de juntes i platajuntes. Hi havien lluites dialèctiques per altres coses, però no em consta que aquest tema entrara a debat. Cadascú feia plans per l’enderrocament del franquisme i per una futura i inqüestionable democràcia. També hi havia certa homogeneïtat entre tots els que lluitaven contra la dictadura que el País Valencià seria lliure i socialista. Sense que allò de socialista estiguera sempre necessàriament relacionat amb el PSOE. El futur govern autònom, el que fou frustrat als anys 30 pel Colp d’Estat feixista, seria denominat Consell del País Valencià.

Seguidament va aparèixer la dualitat entre País o Regne, atribuint-s’ho les esquerres i les dretes respectivament. Finalment, les forces majoritàries d’aquell moment, algunes d’elles renunciant al que havien defensat abans, ho van substituir salomònicament per l’eufemisme «Comunitat». Denominació que va promoure acalorades polèmiques que arribaren a la cresta en l’anomenada Batalla de València, quan també es va qüestionar, ­afegint més femta, la unitat de la llengua. I per arrodonir-ho, també fou incorporat a la polèmica els símbols identitaris de les quatre barres. Tot aquest embolic formà part de condicions irrenunciables de la dreta, sense que l’esquerra que havia arribat a les institucions aconseguira posar cap proposta. Per descomptat, aquella esquerra tampoc sembla que va considerar molt important allò que va cedir o renunciar.

Després del temps que ha passat podem afirmar que el que cediren fou més important del que pensaven. Cedir qüestions de llibertats mai és bona cosa. Aquelles polèmiques potser foren insalvables, però ara s’han convertit pràcticament en una retallada a la llibertat d’expressió.

Hui, ben entrat el segle XXI i institucionalment havent acceptat la unitat de la llengua i d’haver-se estabilitzat l’acceptació de la bandera, encara hem de preguntar-nos, que passa amb la denominació de País Valencià? ¿Podríem encara considerar una intitulació maleïda, menyspreada i subtilment prohibida? Una pregunta sobradament oportuna i adequada que molts valencians es fem i que voldríem saber si correspon a algun pacte que no ens han dit. Perquè aquesta innocent i per a mi correcta denominació de País Valencià ha desaparegut de la boca dels polítics i dels mitjans de publicació valencians. Dic correcta perquè fins i tot la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua no ho nega segons podem veure en una de les entrades de PAÍS: «es una nación, una región o un territorio». O aquesta altra entrada que diu: «Territorio, con características geográficas y culturales propias, que puede constituir una entidad política dentro de un Estado». També he consultat el diccionari del SALT on hi han entrades on s’especifica que el mot PAÍS és: «Unitat fisiogràfica o paisatgística. La Ribera Baixa és un país humit. Contrada, terra. Un país de tarongers. Lloc del qual es parla». Finalment, el diccionari de l’AVL diu que PAÍS és: «Territori limitat de forma natural o artificial, que constituïx una unitat geogràfica, política o històrica. Li agrada viatjar a països llunyans».

Malgrat aquestes indicacions dels tècnics lingüístics; dels tira i arronsa que patiren les denominacions de places i carrers, etc. continua hui estant vetat el nom de PAÍS VALENCIÀ a la ràdio i TV pública valenciana. A mes a més, fins i tot algunes institucions de l’administració que publiquen llibres han vetat País Valencià per Poble Valencià. Aneu a permetre’m que no cite casos concrets d’amics i coneguts que han hagut d’admetre el canvi o no publicar-ho. He de dir en honor a la veritat que a mi mai m’ho han vetat. Tot i que tampoc ho haguera permés.

De cap de manera podem acceptar la justificació que fan alguns dient que és un mot polititzat que no ens beneficia ni perjudica en res. Val, poden els polítics no esmentar-ho mai si no volen i si creuen que no han de fer-ho. Però, que ho veten als mitjans de comunicació, a més d’entrebancar la llibertat d’expressió, em sembla denigrant i brut. Democràticament parlant ningú pot negar-vos el dret de continuar dient «Comunitat» si creeu que heu de fer-ho. Però deixeu que altres denominen la casa nostra com vulguen. Fa uns dies s’ha celebrat el Dia Mundial de Llibertat de Premsa i alguns polítics valencians ho han citat sense immutar-se, celebrant-ho sense cap de vergonya.

La denominació PAÍS VALENCIÀ tant si està polititzada com si no, m’importa poc; però no sentir-ho dir mai en els mitjans audiovisuals valencians m'ompli de tristesa. Vull acabar amb el cas més denigrant que conec. He sabut que el digital informatiu valencianista «La veu del País Valencià» va haver de canviar la capçalera pel de «Diari la veu» si volia entrar en el circuit de  publicitat de l’Administració.

Aquestes subtileses socials i polítiques tant farisaiques no fan cap de be a la classe política, a la llibertat d’expressió, i al mateix PAÍS VALENCIÀ.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací