La meritocràcia de Willy Bárcenas
Una notícia que em va colpir aquesta setmana van ser les amargues queixes de Willy Bárcenas perquè, segons ell, havia sigut vetat del programa de TVE Máster Chef Celebrity. Sembla, crec recordar, que el xicot deia que la gent del programa havia contactat amb ell per les dots culinàries que mostrava en Instagram i que quan ja estava esperant a veure quan començava a gravar i a delectar el personal des dels fogons va arribar l'intolerable vet de Televisió Espanyola...
Ja hi havia molts detalls en la notícia sorprenents: la primera, que Willy cuine. Jo ho pose molt en dubte donat que la seua mare va evitar entrar a presó perquè havia de cuidar del seu xiquet, pobret, o siga que jo me l'imaginava incapaç de fer un ou fregit i alimentat per sa mare en persona amb un pitet i fent-li l'avionet amb la cullera. Però després la cosa encara es va posar més divertida quan la productora va dir que simplement no havia passat el càsting, i que a més va ser el seu representant qui va mostrar inicialment el seu interés en que el xiquet de sa mare (i del son pare) entrara en el programa.
Coneixerà Willy el significat de la paraula càsting? Haurà fet alguna vegada un càsting de veres, una entrevista de treball o un concurs de mèrits? Potser la criatura donava per descomptat que si el cridaven per a una entrevista era automàticament per donar-li el lloc. Com probablement tot en la seua vida. Aposte que si alguna vegada ha fet un càsting haurà sigut un paripé, un de trucat, com els concursos que li agradava organitzar al partit de son pare per donar cobertura legal als seus endolls.
Per això té gràcia que aquest xiquet de l'oligarquia corrupta madrilenya tinga la barra de dir que pel seu cognom ha sigut discriminat d'alguna cosa ni que siga Màster Chef Celebrity. Com si haguera obtingut alguna cosa en la seua vida que no siga pel seu cognom. Com si fora famós i tinguera un grupet d'èxit per la qualitat de les xorrades eixes que canta amb molt menys talent que tants i tants músics i cantants que es guanyen la vida -es guanyaven la vida- cantant a les places dels pobles, a les festes, a les revetles i mai ni somniaran amb tindre les oportunitats de les quals aquest cantant mediocre de cançonetes banals i indistingibles de qualsevol altra, aquest filador sense ànima de llocs comuns kitsch presos seriosament, ha gaudit pel dret natural del seu cognom, del seu capital social, de que l'Espanya de la Segona Restauració Borbònica és un revival postmodern de la primera, és a dir, una societat rància i oligàrquica.
I això es nota també en que cantants d'èxit siguen fills d'oligarques, d'oligarques corruptes inclosos, que els pijos madrilenys de família bé tinguen grups de moda amb tot el recolzament mediàtic.
Per això sempre m'ha fet molta gràcia que la dreta espanyola, amb els seus multitulats per la Universitat Rey Juan Carlos, tinga sempre en la boca això de la meritocràcia com a argument per reduir drets socials, per carregar-se entre altres coses el sistema públic de sanitat. Meritocràcia, tenen la barra de dir: com si saberen el que és, com si estigueren on estan per mèrits propis i no per portar el cognom que porten, pel que fan i no per ser qui són.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!