Més Joan Baldoví
Aquestos dies de la fase 1 passen quasi sense adonar-nos i les notícies i els debats es fan vells amb rapidesa. Sembla que hem tornat a la velocitat discursiva d'abans de l'inici de la pandèmia i s'entretenim discutint futilitats i fent publicitat a l'ultradreta instal·lant-nos en els seus marcs. Ara l'última subtilitat escolàstica en discutir-se a les xarxes, plantejada -és clar- per l'esquerra madrilenya, és si la bandera monàrquica, amb l'escut que porta incorporat, amb la seua corona borbònica, amb la seua flor de lis i la seua tendència a estar en mans de feixistes -que tan bé coneixem al País Valencià, pot ésser resignificada. Per a flipar.
Per això jo vull tornar una mica arrere i dedicar la columna d'aquesta setmana a Joan Baldoví, perquè s'ho mereix, i el seu gest de la setmana passada de votar no a la prolongació de l'estat d'alarma per ordeno i mando, per molt simbòlic que siga, és dens i greu perquè és digne. Front a un govern espanyol que sistemàticament relega els interessos dels valencians, que arriba -com va fer la ministra María Jesús Montero- a la grolleria i la mala educació per burlar-se de les reivindicacions valencianes d'un finançament just, que s'alça unilateralment de taules de negociacions amb arrogància madrilenya, no es podia fer una altra cosa sense donar el vist-i-plau a qualsevol maltractament. I Joan, amb l'amable fermesa que li caracteritza, va sostindre la seua dignitat com a diputat i amb ella la dignitat dels valencians i les valencianes massa acostumats a ser els últims per rebre inversions.
Per això hui he de dir que em vaig equivocar. Quan es va anunciar el pacte electoral amb Más Madrid jo vaig mostrar la meua decepció. Continue pensant, com aleshores, que era una idea dolenta, que una aliança amb forçes d'abast autonòmic no pot començar per la capital de l'estat, perquè no és una autonomia normal, perquè és seu i prolongació de l'estat central. El pacte ha de ser de perifèrics, perquè sinó els madrilenys van a tindre una mena de tendència natural a liderar qualsevol aliança amb províncies. I, de fet, alguns moviments i gestos d'Íñigo Errejón en la campanya electoral semblaven anar en eixa direcció.
Però em vaig equivocar en dues coses molt importants. Jo pensava que Compromís no seria capaç de mantindre la seua autonomia de vot respecte a Más Madrid. I, a més, pensava que la mateixa identitat de Compromís es perdria i esdevindria una mena d'apèndix de l'errejonisme decadent. Doncs bé, just és reconéixer que res d'això ha passat. No només Compromís va votar la setmana passada en sentit contrari a Más Madrid, sinó que, a més, Joan Baldoví ha aconseguit mantindre la seua presència pública amb el seu discurs, amb nitidesa i contundència. Crec, fins i tot, que ara mateix és més visible inclús fora de l'àmbit valencià que el soci capitalí. Davant d'això només puc dir que enhorabona i, com a valencià, gràcies.
També vull afegir que em va fer molta vergonya la virulència en xarxes de determinades figures de Podem atacant demagògicament al diputat valencianista. Sembla que defendre els interessos dels valencians i les valencianes, que reivindicar entre altres coses, el nostre dret a un finançament just del sistema sanitari era irresponsable i no sé quantes coses més. No hauria de sorprendre'm veient els aplaudiments provenints de Podem que va rebre la ministra després de la seua exhibició de grolleria prepotent. Però no deixa de posar-me trist. Perquè el que em sembla irresponsable és anar a Madrid -o parlar cap a Madrid- per ocupar amb alegria la posició del subaltern i amb agressivitat contra qui la qüestione i de pas els pose en evidència. Irresponsable i deslleial. No em crec que tots els valencians i les valencianes que votaren a Podem ho feren per a això, i menys encara en les darreres eleccions. ¡Sí se puede! deixar de ser provincians, centralistes i ofrenadors alternatius de glòries. O s'hauria de poder. Tot és posar-se.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!