Rates penades, aliades en la nit

per Acció Ecologista - Agró

Territori

Rates penades, aliades en la nit /PEXELS
Rates penades, aliades en la nit /PEXELS

Hui l’equip d’Acció Ecologista-Agró al Tancat de la Pipa volem parlar de les rates penades, les nostres acròbates nocturnes de l’aire. Com ja sabràs, són els únics mamífers amb la capacitat de volar. Ixen dels seus refugis al capvespre i recorren els espais naturals buscant aliments, tornant de matinada i descansant tot el dia. S’alimenten, segons l’espècie, de plantes, fruites, pol·len, xicotets rosegadors, peixos i insectes. Tres quartes parts de les espècies són insectívores, com totes les presents al nostre territori. Cada rata penada pot menjar quasi un miler d’invertebrats nocturns i 3.000 mosquits per nit.

Sorprén la seua capacitat de vol, pel fet que tenen un radar natural que, excepte en les espècies frugívores, porten incorporat i els permet orientar-se, detectar obstacles i localitzar a les seues preses. Les rates penades també sorprenen perquè representen el 20% de les espècies de mamífers del Planeta i per la seua longevitat. Algunes espècies poden arribar a viure fins a 40 anys. Tenen una gran capacitat d’adaptació al medi. De fet, porten 70 milions d’anys al Planeta i, menys als pols, habiten tots els seus ecosistemes.

Al País Valencià tenim 23 espècies de rates penades, totes insectívores. Algunes d’elles estan en perill d’extinció, com és el cas de la rata penada de peus grans (Myotis capaccini). Segons l’hàbitat de cria, es distingixen tres tipus: les cavernícoles, que formen colònies en coves; les forestals, que aprofiten els forats dels arbres madurs; i les fissurícoles, que viuen en fissures de les roques o en les clivelles dels habitatges. Estes últimes són les que s’han adaptat a viure en entorns més humanitzats.

Quines funcions ecològiques tenen per al medi natural?

Entre altres, el control de plagues. La voracitat de les rates penades les convertix en unes grans aliades de l’agricultura. S’ha comprovat el seu efecte com a controladors eficients de plagues en molts cultius. Per exemple, del cucat de l’arròs (Chilo suppressalis). I, a més a més, sense causar danys al medi ambient i estalviant costos en el control de plagues i en salut pública, en reduir l’aplicació d’insecticides sobre els aliments.

Una altra de les seues funcions ecològiques és la dispersió de les llavors i pol·linització de les flors i de les plantes d’importància ecològica. Unes 500 espècies vegetals d’arreu del món depenen de les rates penades per a la seua pol·linització.

A més a més, com a controladores de plagues, eliminen els mosquits, portadors a vegades de malalties. Però, malgrat esta labor vital, les rates penades es troben entre els mamífers en risc d’extinció. Les seues poblacions han anat disminuint, principalment per la desaparició dels espais on criaven. Però, també per l’abús de fitosanitaris que ha conduït a la disminució de la diversitat d’invertebrats.

Les rates penades a l’Albufera

Al Parc Natural de l’Albufera de València, on les rates penades troben gran quantitat d’insectes amb els quals alimentar-se, es poden observar fins a 9 de les 23 espècies inventariades al nostre territori. La rata penada de Cabrera (Pipistrellus pygmaeus) és la més habitual i s’alimenta, entre molts altres insectes voladors, del cucat de l’arròs, una de les plagues més importants de l’arrossar.

Una de les mesures que es poden dur a terme per a millorar el seu estat de conservació, a més a més de fomentar pràctiques d’agricultura ecològica i de foment de la biodiversitat en entorns agrícoles, és la instal·lació de refugis. Així aconseguim compensar la desaparició dels forats en edificis o murs de pedra que usen per a criar.

El Tancat de la Pipa compta amb diversos refugis de diferents mides i dissenys. Un d’ells, concretament un hotel de rates penades, està dissenyat amb diferents departaments de cria i alberga colònies que poden arribar a superar els 200 exemplars, majoritàriament femelles i cries. Una vegada acaba l’època de reproducció, les femelles es dispersen cap a les zones de còpula, que duen a terme a la fi d’estiu, abans de la parada hivernal.

Una de les peculiaritats d’estos mamífers voladors és la capacitat de les femelles de retindre l’esperma en el tracte reproductor, on és capaç de sobreviure diversos mesos fins a la fecundació a la primavera.

Amb la finalitat de facilitar la colonització de les rates penades i fomentar els seus serveis ambientals al Parc Natural de l’Albufera, Acció Ecologista-Agró va posar en marxa amb la col·laboració dels companys de Roncadell i el suport de l’Ajuntament de València el programa “Aliades en la nit”.

Des del Tancat de la Pipa, àrea de reserva que pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i que es troba sota la custòdia del territori d’AE-Agró i SEO/BirdLife, vam participar en este projecte. Com? Doncs, amb activitats per a mitigar la mala reputació de les rates penades i per a fomentar el coneixement de les seues funcions ecològiques. A més a més, fent partícip a la ciutadania en estes iniciatives d’educació mediambiental i també en la instal·lació de refugis per a recuperar i millorar les seues poblacions.

Hem de valorar i protegir a estos mamífers que, a més a més de beneficiar la salut dels nostres ecosistemes, han mantingut al llarg dels segles una relació constant amb la cultura i les tradicions valencianes. Per a acabar vos deixem un vídeo de La Granja de Bitxos amb el moment de l’eixida nocturna des de l’hotel de rates penades del Tancat de la Pipa, durant el qual podem escoltar a l’expert en la matèria Miguel Ángel Monsalve.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací