Acostumats a escoltar d’agressions i abusos sexuals cap a dones, no hem reparat en el fet que la dimensió del fenomen és molt més àmplia i comprén també els homes. I tot i que com a fenomen no és comparable amb el que pateixen les dones, sí que algunes dades ens reporten suficient informació per a tenir-les en compte.

Un aspecte comú de les agressions i abusos sexuals cap a dones i homes és el fet d’haver estat comesos majoritàriament per homes dins unes relacions asimètriques de poder: adults/infants, homes/dones o vencedors/vençuts en el cas de conflictes armats. I potser per això, perquè parlem en termes d’asimetries i diferències, no hem parat l’atenció a observar i reflexionar sobre les agressions i abusos que es donen dins el col·lectiu gai, en partir i pensar sovint en relacions d’igualtat: entre homes i adults. També, en part, perquè en parlar d’agressions i abusos sexuals és fàcil que ens passe pel cap una violació o determinades accions amb components molt greus. Però les agressions i abusos també poden ser de baixa intensitat i per això, és possible, que ens passen desapercebuts.

Si els gais, i les persones LGTBI en general, tenim formes de relacionar-nos i habitar les vides pròpies que es podrien projectar a la resta de la societat pels aspectes positius que reportarien, també cal que reflexionem sobre altres comportaments i actituds no tan positius des de l’autocrítica (i ara parle sols de gais en desconéixer altres realitats) i, valorem els danys, repercussions, incomoditats, etc., que generen i/o poden generar i cap a on ens porten.

En determinats contextos i situacions es pot observar una forma de relacionar-nos, amb múltiples i variats comportaments i actituds, donant lloc de vegades a casos de micro abusos i agressions sexuals, però també de més greus. Algunes situacions que ara exposaré les podem veure i, a voltes, en més d’una ocasió.

En una discoteca, et toquen el cul, també els genitals; quedes amb algú i tot i haver manifestat que no vols mantenir relacions sexuals se t’apropen i toquen el pit, també com acomiadament intenten besar-te a la boca; ensenyes una habitació del pis on vius per llogar i repetidament la gent que hi acudeix no ve amb intencions de llogar l’habitació, més aviat sexuals, acomiadant-se prement-te o fent-te una palmadeta al cul; estàs a un lloc de cruissing intimant sexualment amb algú i se t’apropen diferents homes que comencen a tocar-te, tot i indicar que no vols; estàs a la platja i intenten, individualment o en grup, treure’t el banyador o la tovallola quan t’estàs canviant; enmig d’una relació sexual es treuen el preservatiu sense tu saber-ho i ejaculen; estàs fent una fel·lació i havent dit que no t’ejacularen a la boca, ho fan; et pressionen repetidament i constantment per a fer nudisme; et manipulen afectivament i emocionalment per a obtenir diners; t’insulten, menyspreen i humilien a les aplicacions de contactes pel teu físic i/o interessos sexuals; menyspreen, humilien i/o rebutgen els teus interessos i gustos sexuals, etc., etc.

Venim d’una història de dolor, exclusió, tortura, humiliacions, rebuig ... Una història que encara continua a molts llocs. A altres, (tot i haver-hi gent que ens vol ressituar al passat d’exclusió i rebuig), hem aconseguit canviar i revertir qualitativament el tracte que socialment se’ns oferia, passant a formar part de la categoria de la «diversitat» des d’on hem reclamat la nostra existència i visibilitat, drets i respecte des de la igualtat i llibertat. Però nosaltres, els «diversos», tampoc estem fora de perill de nosaltres mateixos, som humans i podem caure en els mateixos errors que la resta de persones, també en aquells més greus com els de la violència, agressions i abusos sexuals (d’una intensitat i índole o altra). Per això, no podem creure que les nostres formes de comportar-nos o les nostres actituds estan aïllades de la resta de la societat o són compartides per tots aquells homes que mantenen relacions sexe-afectives amb altres homes. Sabem de sobra que no és així.

Els exemples que he esmentat més a dalt no són iguals (i no es poden tractar ni pensar igualment), és cert, i és per això que la reacció, gradació i intensitat del que poden provocar unes situacions enfront d’altres pot ser molt dispar, sabent, a més a més, que la forma en què es donen i el context en què s’està, també influiran. Evidentment no serà igual si em toquen el cul a una discoteca, que si es treuen el preservatiu enmig una relació sexual sense el meu consentiment o acabe rebent múltiples missatges insultants al perfil d’una aplicació. I evidentment, sabem diferenciar aquestes situacions. Però també es dona sovint que comencem a justificar determinades accions i comportaments amb l’embolcall del no, no sempre és no; la broma, la conya, l’humor i la festa; el tampoc és per a tant o, no passa res; la relativització i/o banalització que resta importància al que es fa, etc. i, amb aquestes justificacions normalitzem comportaments, molts dels quals no hauríem de normalitzar (d’altres, en podem parlar) per què no són del grat de tots, incomoden o fan mal. I, sobretot, per què no ho fem tenint en compte a l’altre amb qui ens relacionem. I açò, a mi particularment em resulta curiós. Moltes de les nostres biografies estan tenyides de rebuig, exclusió, incomprensió, dolor i/o pors, però açò, crec, també ens ha fet ser més sensibles i empàtics cap als altres. Què li passa, aleshores, a determinats gais per a desfer-se’n de l’empatia, sensibilitat i assertivitat que en general també ens caracteritza quan el desig sexual se li creua pel mig?

El fet que a una sauna o un lloc de cruissing, per exemple, es vaja a tindre sexe no significa que tots els que acudeixen  vulguen relacionar-se igualment. Per això tenim codis, i codis que s’entenen, tant per a interaccionar sexualment, com per a limitar les interaccions si no t’han donat cap mena de senyal per a interaccionar. La ficció de molts gais de creure que vivim emancipats de gran part de repressions sexuals i que hem creat una forma de relacionar-nos sexualment molt més oberta que la resta de societat, també ens porta de vegades a creure que tenim llicència total (o parcial) per poder actuar lliurement. (I pot ser, amb açò, també podria explicar parcialment la pregunta formulada anteriorment). Però la llibertat, no és cosa d’una persona sola.

Ens movem, sovint, moguts per impulsos, deshumanitzant i/o parcialitzant l’«altre» qui passa a ser objecte del nostre desig, sense adonar-nos en eixos moments que, l’«altre», també són emocions, desitjos, gustos, pensaments i molt més. A vegades es podrà coincidir i trobarem reaccions d’aprovació, però hem de saber que, igual que a vegades camuflem les nostres accions fent responsables als «altres» (justificant-lo de vegades amb l’excusa que tots sabem on estem i com s’actua), també ens podem trobar amb algun sopapo o males paraules. Si això et passa, no t’esvalotes. Has de saber d’on prové la resposta i que no sempre es reacciona de la millor manera o com esperem. I és que dins els «diversos» també hi ha gent a la qual els nostres desitjos no li venen de gust i que s’expressa i viu diversament a tu i a mi.

PD: S’ha d’aclarir, que no tot comportament i actitud es pot significar, interpretar i descodificar des d’altres lògiques de relació, com l’heterosexual o el pensament únic. Abans de crear judicis de valor fonamentats en estereotips i determinades morals, hem d’aprofundir i conéixer els marcs de relació dels que parlem, en aquest cas, el gai. La història d’exclusió i rebuig social i cultural del col·lectiu LGTBIQ+ (i molts altres) ha vingut i encara ve, justament, perquè se signifique, interprete, descodifique i fonamente amb judicis i morals externs als col·lectius dels quals es parle. Es per açò que en el context social i ideològic que vivim avui dia, un dels temors que em venia al cap, a l’hora de pensar i voler escriure sobre el que he escrit era que, en un moment en què l’extrema dreta està tenint un auge i visibilitat important, s’utilitzara d’alguna manera el que he escrit (si arriba a ells, és clar) per a crear més estigma o assenyalar-nos i menysprear-nos des d’un vessant destructiu.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací