La fira de Cocentaina a l’edat mitjana

per Vicultura, Frederic Aparisi

Territori

Fira de Cocentàina
Fira de Cocentàina | Diània TV

Un 7 de juny de 1481, a Cocentaina estant, el llaurador de Xixona Jaume d’Arcos reconeix deure-li a Àixer Alcadi, el tender de la moreria de la vila, 180 sous –la moneda de compte a l’edat mitjana– per un ase que li ha comprat. El pagament de l’animal, però, es posposa uns mesos. Arcos es compromet a pagar a Alcadi per totam firam de Cocentaina Sancti Miquaelis primo venturi. És només un exemple de les moltes compravendes que es tancaven durant els dies de fira a Cocentaina. Com ja se sap, la fira de Cocentaina no s’ha celebrat sempre per la festivitat de Tots Sants, com en l’actualitat. D’acord amb el privilegi de Pere el Cerimoniós atorgat el 12 de maig de 1346, la fira s’havia d’iniciar gairebé un mes abans, per la festivitat de Sant Miquel, el 29 de setembre, com es veu en el document esmentat, i s’allargava durant els quinze dies posteriors. Sembla ser que fou a les darreries del segle XVII quan la fira de Cocentaina es traslladà a la festivitat de Tots Sants.

Les fires de l’edat mitjana s’assemblaven poc a les recreacions actuals. Per descomptat, hi havia un vessant lúdic i festiu, però aquest no era el motiu principal de la trobada, com sí que ho és en l’actualitat. Les fires medievals servien bàsicament per a la venda a l’engròs de productes agropecuaris, com ara la llana, l’oli o el vi. És molt probable que la de Cocentaina estigués lligada en origen a la comercialització del vi produït a la regió. Hem de pensar que pels volts de Sant Miquel la verema estava ben avançada i era el moment en què els mercats s’abastaven del vi novell. Ara bé, aquesta especialització no era imprescindible i, de fet, la de Cocentaina mai acabà de ser identificada com una fira específica de cap producte. Així, a més de productes agraris, la gent també acudia a la fira per mercadejar amb bestiar i animals de treball. Al remat, la fira era un punt de trobada, de manera que podien acabar de tancar-se operacions com la que havien acordat Àixer Alcadi i Jaume d’Arcos.

Amb tot, convindria no sobredimensionar el paper econòmic d’aquestes trobades. En efecte, els dies de fira eren el moment per a efectuar el pagament de deutes ajornats i realitzar compravendes a l’engròs de segons quins productes d’acord amb l’època de l’any. Però aquest nivell de comercialització no n’excloïa ni n’impedia d’altres. I és que els veïns de Cocentaina tenien al seu abast diverses botigues obertes durant tot l’any sense necessitat d’esperar que arribaren els dies de fira. Fins i tot la moreria de la vila tenia les seues tendes i botigues. La majoria eren de roba, però també n’hi havia de productes diversos, com les dels apotecaris, on compraven al detall espècies i candeles, entre altres coses. En realitat, la botiga era només la part de la vivenda accessible al públic i no un establiment específic com l’entenem hui en dia.

Un altre tòpic associat a les fires és el pes de l’oralitat. En efecte, potser algunes transaccions es tancaren amb una donada de mans entre els protagonistes. Però a casa nostra la cultura notarial estava molt present en la societat, almenys fins a la supressió dels furs al segle XVIII. Per això, a l’encaixada de mans li seguia sovint el contracte davant el notari. De fet, en el cas de Cocentaina sabem de notaris que s’instal·laven en la vila durant els dies de fira perquè llavors la demanda d’aquests professionals s’incrementava.

I és que a l’edat mitjana, com en l’actualitat, la fira de Cocentaina atreia gents de tota la contrada. El seu radi d’influència superava el que hui anomenem les Comarques Centrals. De fet, Jaume d’Arcos, un dels protagonistes de la transacció esmentada a l’inici, venia de Xixona. L’altre, Àixer Alcadi, era el tender de la moreria. Un exemple del fet que la fira no impedia altres formes de comercialització. Com en l’actualitat, també en l’edat mitjana, els veïns aprofitaven aquesta arribada de gents per a esperonar els seus negocis. Al remat, la fira era, i és, això, una oportunitat perquè tothom guanye.

 

Article publicat en el número 2 de Vicultura. Tardor’19

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací