L’aprovació de l’ingrés mínim vital, igual que la renda valenciana d’inclusió, pretenen disminuir les situacions de pobresa econòmica demostrable, segons els índexs i paràmetres que les administracions marquen i consideren pobresa econòmica. Són, per tant, eines de gestió d’aquesta i d’inclusió econòmica en la societat. Però a diferència del que seria la renda bàsica universal (RBU), comporten unes obligacions que volen sumar a la inclusió econòmica, la inclusió laboral, mitjançant la participació en processos i itineraris d’inserció laboral. Aquests itineraris busquen l’autosuficiència econòmica trencant amb la dependència de les administracions. Aquest fet fa que, tot i que es configuren com prestacions no condicionades (sense condicions per a rebre-la si es tenen els requisits), la realitat com en el cas de la renda valenciana d’inclusió, siga diferent. Com entendre, aleshores, una prestació que es configura com un dret i no condicionada amb una sèrie d’obligacions?

L’antropòleg Marcel Mauss va estudiar les relacions de reciprocitat que no inclouen remuneracions econòmiques, relacions basades amb l’hospitalitat, la cura i la solidaritat. Aquestes relacions fan que cada do (de donar) o regal que es rep ha de ser correspost amb un altre, de manera que en acceptar-lo es crea un «deute» en el que hi ha implícita una «obligació» de retornar allò que s’ha rebut amb un «contra-do».  Mauss ens ve a explicar, d’alguna manera, el que hi ha al darrere d’aquestes prestacions: l’«obligació» de retornar allò que se’ns ha facilitat (la prestació) participant amb una sèrie d’itineraris d’inserció laboral (la RVI també fa referència a situacions d’exclusió i vulnerabilitat diferents com, per exemple, en referència a la desprotecció infantil que comportarien altres tipus d’itineraris). Aquest és el «deute» i el que s’espera que les persones que es beneficien han d’acomplir (en el cas de l’ingrés mínim vital, encara no sabem exactament com serà). Si no es fa, pot hi haure conseqüències, com la reducció de la prestació en el cas de la renda valenciana d’inclusió.

El Treball Social, com a professió encarregada de supervisar des dels Serveis Socials, l’acompliment dels compromisos establerts pels beneficiaris de la prestació, ha estat criticat pel rol de control que se li suposa i la càrrega negativa adscrita al fet de sentir-se controlat. Com canviar aquesta mirada? La tasca professional s’ha d’entendre des d’una multiplicitat d’angles, però així i tot, supervisar el que és una contraprestació és un camí complex per la multiplicitat de factors que intervenen i que poden dificultar l’èxit dels itineraris proposats. Com s’explica, si no, que ens trobem a molta gent usuària de Serveis Socials rebent prestacions any rere any tot i haver passat per innumerables itineraris d’inserció laboral?

Potser és el moment en què cal pensar que la inclusió econòmica no significa sempre inclusió social ni laboral, però és un dret fonamental en tant que facilita la cobertura d’una sèrie de necessitats bàsiques i, per tant, forma part de la dignitat humana que tota persona, sols pel fet d’existir, es mereix. Cal aterrar a la realitat i abandonar certs ideals: els itineraris d’inserció no sempre aconsegueixen l’èxit que es proposen, molta gent amb necessitats econòmiques es queda fora de les prestacions per realitats no contemplades, hi ha gent que no està disposada a realitzar itineraris d’inserció o ja n’està farta. I, aquesta gent, vulnerable, també es mereix una vida digna. És per això el moment de plantejar-se la renda bàsica universal, com un dret humà, sense contraprestacions, per a dignificar la vida de qualsevol persona, per a trencar amb supervisions i controls vitals i per a entendre, que la majoria de situacions de vulnerabilitat i exclusió, tenen el seu fonament en una estructura social iniciada molt abans que qualsevol de nosaltres haguera nascut.

Ara, que conceptes com els de llibertat, democràcia i justícia tant es tenen a la boca, hem de pensar que la renda bàsica universal, seria un gran exemple i una lliçó de tractar amb dignitat i respecte a qualsevol persona només pel fet de nàixer. Sense deixar-se fora ningú i creant un sistema de justícia que cap persona poguera atacar per sentir-se exclosa. És el moment d’avançar d’un ingrés mínim vital, a poc a poc, a una renda bàsica universal o amb altres paraules, cap a una societat que avance a formes de benestar més inclusives.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací