Globulització. La cara fosca de la globalització

per Gil-Manuel Hernàndez i Martí

Societat

 Globulització. La cara fosca de la globalització /PEXELS
Globulització. La cara fosca de la globalització /PEXELS

Globalització i globulització

La globalització contemporània, que hem de prendre com un procés de vast abast social del qual ningú pot escapar, està donant a llum una nova i inquietant realitat. Una situació emergent, conflictiva i obertament disruptiva que ve a mostrar una cara fosca i fins ara vetlada de la dinàmica globalitzadora. Per a nomenar i descriure este nou escenari proposem emprar un nou terme, el de globulització.

La paraula globulització ja existix per a designar, en el camp de la metal·lúrgia, un procés provocat pel tractament tèrmic d'un aliatge en la qual este adquirix una estructura globular que facilite la seua mal·leabilitat. En el nostre cas, adaptem el terme a l'esfera social de la modernitat globalitzada per a donar compte d'allò que està apareixent.

Per a entendre què és la globulització cal saber que la globalització és la condició o ambient que la fa possible, la força motriu que la impulsa, i de la qual, en última instància, forma part la seua cara oculta. La globalització pot ser caracteritzada com una acceleració de la interconnexió mundial en tots els aspectes de la vida contemporània, on destaca la magnitud creixent de l'impacte dels fluxos i patrons transcontinentals d'interacció social. La globalització també implica la intensificació de les relacions socials i de la interdependència planetària, que, impulsada per un capitalisme cada vegada més desregulat, redueix considerablement les distàncies espaitemporals i té un impacte transformador en l'esfera del local.

La globulització apareix com una dimensió peculiar de la globalització sota condicions estructurals de capitalisme radicalitzat i cada vegada més desmaterialitzat, abocat a xocar indefectiblement amb els límits produïts pel seu propi desenvolupament, voraç i insaciable. La globulització, que experimenta una capacitat de mutació constant, és conseqüència directa de la contradicció que es produïx entre l'enorme rapidesa amb la qual es desenvolupa la globalització contemporània en les esferes econòmica, tecnològica i informacional i la molt més lenta globalització en les esferes social, cultural i psíquica. Per esta raó, la globulització, que alguns denominen equívocament com a "desglobalització", es veu molt més accentuada en estes esferes.

Un món de glòbuls en expansió

La globulització implica la creixent centralitat i proliferació del glòbul en el món. És a dir, la globulització forma part de la globalització, i no implica cap "desglobalització" real. El glòbul és la formació social que cada vegada cobra més rellevància, en un context de globalització expansiva de fons en la qual els fluxos de tota classe són els protagonistes dominants. La globulització, com a procés que permet la multiplicació i creixent protagonisme social dels glòbuls, es concreta en la proliferació de mons autocontinguts, autoreferencials, hermètics i desconfiats els uns dels altres. La globulització implica tendència a la divisió, a l'aïllament, a l'autarquia, al trencament de ponts, al conflicte, a la manca de diàleg, a l'atrinxerament social. La qual cosa s'evidencia en tota mena d'exemples a diversa escala, des de les grans corporacions, que són mons propis, als "xicotets mons" personals o grupals, així com mons imaginaris, "bambolles" de tota mena, mons virtuals, fake news, móns conspiranoics, mons il·lusoris de caràcter compensatori, o ambients estancs potencialment recelosos, tancats i hostils entre ells.

La globulització està molt lligada als devastadors efectes del model hegemònic neoliberal capitalista, sustentat per les tres forces fonamentals que actualment l'impulsen: la tecnologització integral mitjançant la confluència d'algorismes, big data i informàtica d'última generació; la creixent concentració empresarial corporativa, referida tant a les grans corporacions clàssiques com a les de nou encuny (big tech), fundades en la intermediació, el capitalisme de plataformes i l'extracció de plusvàlua de les dades dels seus usuaris; i una financerització accentuada, cada vegada més especulativa i deslligada de l'esfera productiva i les seues conseqüències socials. Tot això en una situació d'emergència climàtica, símptoma evident de la reacció del planeta induïda per la mateixa dinàmica depredadora i destructiva del capitalisme globalitzat. Una situació procliu a produir noves crisis, com l'actual pandèmia de la Covid-19 o altres semblants, capaces de trastornar profundament i en poc de temps l'ordre econòmic i social.

Totes estes dinàmiques del neoliberalisme hegemònic, sustentat per la força de les armes, la repressió, el control social digital i un embull de reglamentacions i institucions furtades a l'escrutini públic, acreixen les desigualtats de tot signe, afebleixen enormement la democràcia, estimulen el desencantament polític i intensifiquen la desconfiança, el ressentiment i la ràbia continguda. El resultat final és que els fluxos d'obertura, diàleg i inclusió tendixen a cedir davant la formació de glòbuls amb vida pròpia que actuen com a obstacles, que activen conflictes enquistats i generen nous, que predisposen al tancament, a la rigidesa, a la incomunicació, a l'autisme social, a la guerra civil soterrada i a la violència latent.

Els efectes de la globulització

Paradoxalment, la proliferació de glòbuls es produïx utilitzant les mateixes xarxes que fa possible la globalització. Per tant, més que desglobalització hi ha la globulització entesa com la cara fosca de la globalització, que potencia i impulsa manifestacions globulars molt diverses (i perverses) com l'aïllacionisme, els "fets alternatius", les secessions dels poderosos i la tendència col·lectiva a tancar-se en mons impermeables, impenetrables i incomunicats. Dit d’altra manera, la globulització apunta a una menor probabilitat d’empatia humana i a major probabilitat d’entropia, entesa esta última com a tendència al desordre sistèmic. El combustible que fa possible el creixement dels glòbuls és un enorme i profund malestar generalitzat, que és tant físic com psíquic, i que és el producte del descontrol de més de quatre dècades de capitalisme neoliberal autoritari. És eixe malestar global el que en els darrers temps, especialment des de la crisi de 2008, s'ha acabat encapsulant, degradant i fermentant en glòbuls cada vegada més separats i enfrontats, glòbuls amb una inquietant capacitat per a accelerar la dinàmica d'una civilització en descomposició.

La proliferació de la lògica globular, estimulada per la cerca de seguretats, arrelaments i transcendències que la modernitat líquida dificulta, posseïx un efecte desintegrador, fragmentador, dissolvent i atomitzador, que té la seua emergent plasmació politicoideològica en el globulisme, alternativa als globalismes dominants, hegemonitzats per mercats, corporacions i les seues instàncies polítiques protectores, com la Unió Europea, el sistema de democràcia  liberal o els grans tractats de lliure comerç. La tradicional oposició entre dreta i esquerra tendix així a ser difuminada per la nova que s'estableix entre globalisme i globulisme. Este últim, que qüestiona obertament els valors democràtics clàssics, sembla emergir com una actualitzada fusió entre els nacionalpopulismes de dretes i no poques reivindicacions i idees d'esquerra, sent potencialment capaç de desbordar els marcs polítics establits i de generar una incertesa explosiva en l'esfera política.

El problema de la globulització és que les seues manifestacions van molt més enllà del nacionalisme, el fonamentalisme religiós, el sectarisme o les resistències comunitàries populars. No es tracta només d'això, perquè més aviat els glòbuls reflectixen realitats ben diverses però tallades pel mateix patró de fons. Es pot tractar d'una gran empresa que es convertix quasi en un monopoli explotant les dades de milions de clients, de les actituds de la ciutadania dividint-se i enfrontant-se en micromons autistes dins de les xarxes socials, de la mateixa fragmentació d'internet, dels partits polítics incapaços de pactar res, o dels rics vivint les seues vides de luxe en urbanitzacions emmurallades, aliens i insensibles al sofriment de tots els altres, que també tendixen a tancar-se en esferes autàrquiques. Tot això i molt més, perquè la multiplicació de glòbuls no coneix fronteres.

Els glòbuls poden també contenir, configurant un nou "sentit comú", la temptació dels països desenvolupats d'abandonar a la seua sort als refugiats de crisis bèl·liques i militars, la idea que els pobres sobren, l'estigmatització del diferent i la deshumanització tecnocràtica expressada en la màxima de "salve's qui puga". La perspectiva de confluència, ja visible en la pandèmia de la covid-19, d'una sèrie de crisis (humanitària, climàtica, econòmica, social i sanitària), accentua els perfils més sinistres de la globulització i col·loca les resistències populars a les noves realitats en el territori d'allò per reinventar. Algunes d'estes noves resistències des de baix utilitzen poden utilitzar la lògica dels glòbuls per a aguantar el vendaval. Tanmateix, els glòbuls amb poder van a més, de manera que la qüestió de fons és que en un món cada vegada més definit pels glòbuls dominants, per eixa cara fosca de la globalització, es pot implantar una sort de neofeudalisme corporatiu mundial baix el qual la democràcia, els drets humans, la cultura humanista i els avanços socials es convertisquen en poc temps en fràgils vestigis d'un món enfonsat. Per això cal repensar el món tenint en compte les noves circumstàncies, perquè la globulització és una realitat i les seues ombres ens interpel·len a tots.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací