Més de 220 organitzacions de la societat civil diuen 'no' al Tractat de la Carta de l'Energia

per Acció Ecologista - Agró

Territori

Més de 220 organitzacions de la societat civil diuen 'no' al Tractat de la Carta de l'Energia
Més de 220 organitzacions de la societat civil diuen 'no' al Tractat de la Carta de l'Energia

El Tractat de la Carta de l’Energia (TCE) permet als inversors denunciar als Estats i reclamar sumes astronòmiques, si consideren que les seues Lleis han disminuït els seus beneficis econòmics presents o futurs. L’Estat espanyol ja ha sigut condemnat a pagar 1.036 milions d’euros i els inversors reclamen més de 8.000 milions, quasi l’equivalent al Producte Interior Brut (PIB) de La Rioja. En un escenari d’emergència sanitària pel COVID-19, les mesures del Govern central per a lluitar contra la pobresa energètica podrien desencadenar demandes milionàries per part dels inversors contra l’Estat.

Este dimarts, 9 de juny, la campanya estatal “No als Tractats de Comerç i Inversió”, en la qual participa Acció Ecologista-Agró a través de la campanya STOP TTIP València, ha lliurat una carta a Teresa Ribera, ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, en la qual demana l’eixida de l’Estat espanyol del Tractat de la Carta de l’Energia (TCE). La carta ha sigut signada per més de 220 organitzacions, sindicats i representants de la societat civil, acadèmiques i acadèmics, juristes i figures polítiques a títol individual.

La reivindicació central és que l’Estat espanyol abandone un tractat ratificat en 1994 a esquena de la ciutadania i sense debat públic. El TCE, que inicialment va nàixer per a garantir el subministrament energètic a Europa occidental després de la caiguda del mur de Berlín, s’ha girat en contra dels Estats signants i s’ha convertit en un colador de reclamacions milionàries.

A través d’un mecanisme de solució de controvèrsies inversor-estat (ISDS per les seues sigles en anglés), el TCE permet a les multinacionals i inversors demandar als Estats, si estes consideren que les mesures legislatives van en contra dels seus beneficis econòmics presents o futurs.

En un escenari d’emergència sanitària i social, les últimes Lleis proposades per a lluitar contra el Canvi Climàtic o les mesures adoptades per a lluitar contra la pobresa energètica, com allargar el bo social o prohibir els talls de subministraments, podrien desencadenar una onada de demandes per part de grans inversors sota el TCE. No seria la primera vegada. Bulgària i Hongria ja han patit demandes milionàries per intentar garantir preus assequibles en l’electricitat per a la ciutadania.

De fet, l’Estat espanyol ja ha sigut condemnat a pagar 1.036 milions d’euros, quasi set vegades el pressupost que el Govern central s’ha compromés a aportar al Fons Verd Europeu sobre el clima, i els inversors reclamen més de 8.000 milions d’euros. Els diners per a pagar estes inversions eixiria dels Pressupostos Generals de l’Estat. És a dir, de les arques públiques o es computaria com a deute. Tampoc es descarta una pujada en la factura de la llum, com ja va ocórrer en el cas Castor.

Rècord de demandes

L’Estat espanyol és el país que més demandes acumula sota el TCE. 47 en total, interposades per la política de retallades a les renovables entre 2011 i 2014. La paradoxa és que tots els demandants són empreses o inversors vinculats als combustibles fòssils que van invertir sent conscients de l’escenari de crisi del país.

n altres països s’han donat situacions similars. L’empresa alemanya Uniper ha declarat que demandarà a Holanda pel tancament de les centrals elèctriques de carbó en 2030, una acció que forma part de l’estratègia nacional de reducció de gasos d’efecte d’hivernacle.

Amb estos precedents el TCE podria truncar la futura Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica espanyola. És previsible imaginar un escenari en el qual l’Estat espanyol siga objecte d’una onada de demandes milionàries per la posada en marxa del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) o per les seues mesures adoptades en la pandèmia del COVID-19.

Una reforma abocada al fracàs

La petició d’abandonar el TCE per part de la societat civil es realitza unes setmanes abans que comence la segona ronda de negociació, entre el 7 i el 10 de juliol, per a la modernització d’este acord d’inversions per al sector energètic. Un procés que, tal com han manifestat organitzacions de tota Europa, no donarà lloc a un tractat respectuós amb el clima, el medi ambient i el benestar de les persones.

Fins hui, les peces clau que fan del TCE un tractat extremadament asimètric que atempta contra la sobirania dels Estats, els pressupostos públics i qualsevol intent per frenar l’Emergència Climàtica no estan sobre la taula. L’agenda de negociació no contempla la fi de la protecció de les inversions en combustibles fòssils i energia nuclear, l’exclusió dels mecanismes de solució de controvèrsies entre inversors i Estats (ISDS) o la incorporació d’objectius climàtics i ambientals vinculants.

Les organitzacions socials i ambientals signants de la carta alertem que sota el TCE les inversions relacionades amb el sector dels combustibles fòssils i l’energia nuclear estan altament protegides. Les multinacionals i inversors estrangers ja estan utilitzant este tractat per a qüestionar i obstaculitzar les mesures d’acció climàtica i transició energètica justa com l’abandó de les fonts d’energia contaminants, l’impuls de les renovables o la reducció del cost de la factura de la llum a les persones més vulnerables.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací