Treballar a casa

per Pep Ferrer

Societat

Treballar a casa
Treballar a casa

El trasbalsament que ens ha portat el Coronavirus, abasta quasi tots els àmbits de la nostra vida. Evidentment el treball és un dels aspectes més importants i del qual raonarem una mica i parlarem d’un abans i un després.

L’abans o els fins ací, tots el coneguem. És a dir, aplega Sa Majestat el Coronavirus, arrasa amb milers de vides humanes, n’infecta molts més milers encara i s’atura el 80 % de tota l’activitat mundial.

La gent, en els països organitzats, ha de romandre a casa durant molts dies, pot eixir solament en unes hores determinades però amb mascareta. A més a de mantenir una separació de les altres persones, i com que la cosa va allargant-se més del que hom volguera i com la telemàtica s’inventà per alguna cosa, les empreses que tenen treballs i treballadors en condicions d‘aprofitar aquest invent, miren d’engegar-lo i traure-li profit.

Efectivament, allò comença a marxar. No sense alguns entrebancs, però paciència «demà ho farem millor». O si no ens sortim que vinga un tècnic què per a resoldre aquests casos estan. I efectivament, com tot el que es fa per primera vegada o s’estrena costa una mica d’endreçar. Tinguem en compte que algunes empreses, col·legis, institucions i altres, ja tenien experiència en l’ús de la telemàtica i la cosa anava a anar més suau.

Hi han hagut experiències de tota mena, i jo crec que els qui s’estan fregant les mans, son les grans empreses que veuen una gran rendibilitat en aquest sistema.

D’entrada val a dir que molts treballadors i treballadores –si és que el sistema arriba a quallar– eixiran molt beneficiats, perquè l’estalvi de temps i diners que els suposarà i la comoditat de treballar en pijama, per algunes persones serà tan rendible que ballaran de coroneta.

Però clar, també l’empresarial es frega les mans en calcular ­­l’estalvi que li pot suposar no tindre empleats de la seua plantilla, físicament dins de l’empresa. Segurament si tenia 50 empleats, tal volta es quede amb 30.

Ja no necessita tant de lloc. El consum de la xarxa elèctrica també li baixarà, perquè el consum dels 20 ordinadors que tenen els treballadors a casa seua, la paguen ells. O hi haurà alguna consideració al respecte, o algun tipus de compensació?.

Si els sindicats han de tindre els seus llocs on reunir-se dins l’empresa, tal volta això ja no farà falta? En alguns llocs si el nombre de treballadors no aplega al mínim previst, llevaran el menjador?

Però el pitjor de tot és la diàspora obrera. És l’aplicació de l’estratègia militar «divide y venceràs». La manca de relació i companyonia, pot gelar la relació entre la classe treballadora i, quan vinguen moments de fer alguna acció, no tindrà eixe grau de caliu i unió per a lluitar units.

Potser que estem avançant un futur llunyà, que ni tan sols sabem si esdevindrà. Amb aquest aspecte o altre de semblant, però vindrà.

Al Govern, la Reforma Laboral li fa por esmentar-la. Però cal derogar un seguit d’atemptats contra els treballadors que l’anterior Govern va deixar ben conscient del que feia: per oprimir, més, els oprimits.

A l’actual Govern, li hauria de fer vergonya no haver pres la primera mesura governamental, la derogació d’una llei, que és la vergonya de qui en pot sentir.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací