Sector ceràmic: reptes per al foment de l'ocupació
A finals de desembre del 2019 escrivia el següent article sobre els reptes per al foment de l’ocupació al sector ceràmic. No ha passat massa temps, però ara el sector afronta nous reptes amb la crisi de la COVID-19 que poden haver afectat al foment de l’ocupació. Encara així, el plantejament presentat segueix sent vàlid per al moment actual i com a repte de futur.
La indústria ceràmica a la província de Castelló continua sent un sector estratègic per a l'ocupabilitat que ofereix una certa garantia d'estabilitat. Actualment des del sector manifesten com es troben amb un desequilibri entre la demanda de treball i la mà d'obra qualificada. Esta situació no sols dificulta la inserció laboral de moltes persones desocupades, també que les empreses no troben sempre aquells perfils què necessiten. Hem de preguntar-nos el perquè d'esta situació i més quan la taxa d'atur a la província és d'un 10'48% (31/10/19). El que envolta este fet el podríem trobar en dues situacions diferenciades segons els i les professionals del sector: per una part en l'evolució social i cultural de la joventut i per una altra en l'oferta formativa actual.
Des del sector ceràmic s'ha observat com amb el pas dels anys ha hi hagut un canvi social en les noves generacions que no volen dirigir-se cap als sectors industrials. Un dels aspectes possibles què s'apunta perquè açò succeïsca és per les condicions laborals que en alguns casos requereixen disponibilitat per viatjar o torns rotatoris què no resulten sempre del més atractius.
Actualment la joventut viu una sèrie de situacions què fan que les necessitats laborals i econòmiques es relativitzen, creant una sèrie d'expectatives d'ocupabilitat on intervenen una sèrie d'ideals i desitjos què frenen i/o desmotiven cap a la inserció laboral al sector ceràmic. Dues d’estes situacions a remarcar serien les següents: una primera, un ús del temps lligat a una determinada cultura de l'oci incompatible o difícil de conciliar amb les condicions laborals que s'ofereixen en alguns casos al sector com les ja nomenades al paràgraf anterior. I una segona situació, la falta, en general, de "càrregues" personals amb implicacions econòmiques, com les familiars, què s'ajornen a edats més avançades.
El segon fet que s'apunta des del sector ceràmic en el desequilibri entre oferta i demanda ve referit a una mancança formativa adequada a les necessitats del sector. Són diferents els llocs de treball oferts com comercials d'exportació amb idiomes, operaris de producció amb habilitats informàtiques, alicatadors-soladors o tècnics de manteniment què resulten difícils de cobrir per les empreses. Este fet hauria d'interpel·lar políticament a reorientar i redirigir l'oferta formativa dirigida a les necessitats dels sectors productius i empresarials i, sobretot, des d'un vessant pràctic on la formació dual estiga totalment present.
L’exemple del model de Formació Professional dual alemany, tenint en compte les peculiaritats i característiques pròpies, ens serviria per a afavorir un canvi de paradigma en la forma d’entendre la formació, trencant amb alguns dels problemes presents actualment. Un d’ells és la parcialitat del coneixement amb què moltes vegades es troben els empresaris: treballadors i treballadores amb coneixements teòrics, però que no saben com aplicar-los o fins i tot que no tenen res a veure amb la pràctica què es demana o no estan actualitzats. Un altre, dels problemes actuals, resideix en la necessitat que l'empresariat també estiga disposat a obrir les seues portes a l'alumnat que s'està formant i dedicar el temps necessari per a ser tutoritzats, vinguen d'on vinguen, ja siga Formació Professional, com cursos de capacitació o formació diversa adreçada al sector.
Ara cal obrir canals d'interlocució entre les parts implicades i afrontar els reptes pendents i aquells què possiblement, amb la declaració d'emergència climàtica actual, la COVID-19 i les normatives de seguretat laboral sobre la sílice, caldrà tenir en compte i implementar.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!