L'informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades arreplegades en 805 estacions de mesurament instal·lades a tot l'Estat espanyol, incloses 73 situades al País Valencià.

Pel que fa al País Valencià, entre les principals conclusions destaquen:

• Durant 2019 la contaminació atmosfèrica s'ha mantingut en conjunt estable, amb una reducció general dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2) però ascensos dels de partícules (PM10 i PM2,5), mentre que les concentracions d'ozó troposfèric s'han mantingut estacionàries. La contaminació generada des de les àrees metropolitanes de València, Castelló, Alacant i Elx, les autovies i autopistes i les àrees industrials, entre les quals destaca la Zona Ceràmica de Castelló, s'estén pel territori i afecta zones més allunyades i rurals en la forma d'ozó troposfèric.
• L'informe d'Ecologistes en Acció pren com a referència els valors màxims de contaminació recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'objectiu a llarg termini per a protegir la vegetació establit per la Unió Europea. D'acord amb eixos nivells, l'aire contaminat va afectar en 2019 la totalitat de la població i del territori del País Valencià.
• Si es prenen com a referència els estàndards de la normativa, més laxos que les recomanacions de l'OMS, la població que va respirar aire contaminat per damunt dels límits legals va ser de 90.000 habitants en l'interior de les zones Cervol - Els Ports i Xúquer - Cabriol. I la superfície exposada a nivells de contaminació que excedeixen dels legalment permesos per a protegir els cultius agrícoles i els ecosistemes naturals va assolir els 20.300 km2, el 88 % del territori valencià.
• Les baixes precipitacions i l'estabilitat atmosfèrica dels primers mesos de l'any han activat els episodis de contaminació. La tardor en canvi ha resultat inestable i humida, amb predomini de tipus de temps ciclònics que han afavorit la dispersió i deposició dels contaminants típicament hivernals (NO2 i partícules). La intensa i prolongada calor estival ha mantingut elevades les concentracions d'ozó troposfèric, que no obstant això, han abaixat en el sud-est a causa de les tempestes.
• L'ozó és el contaminant que, un any més, va presentar una major extensió i afecció a la població, amb uns nivells que es mantenen estacionaris, amb alces i baixes segons territoris. Açò es deu a l'increment de les temperatures mitjanes i de les situacions meteorològiques extremes (onades de calor) durant l'estiu, com a resultat del canvi climàtic. Durant 2019, tota la població i el territori valencians han seguit exposats a concentracions d'ozó perilloses per a la salut humana i vegetal, especialment en les zones rurals a sotavent de les grans ciutats.
• El diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules (PM10 i PM2,5) en l'aire també van afectar la major part de la població del País Valencià, amb especial incidència en les ciutats de València, Castelló, Alacant i Elx, encara que dins dels límits legals. Les partícules van augmentar lleugerament sobre l'any anterior, en gran part per l'episodi de contaminació de la segona quinzena de febrer.
• La contaminació de l'aire hauria d'abordar-se com a un problema de primer ordre. Cada any es registren al voltant de 30.000 morts prematures a l'Estat espanyol per afeccions derivades de la contaminació atmosfèrica, segons l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA). Per a l'Instituto de Salud Carlos III, 10.000 persones moren anualment en episodis d'alta contaminació com els registrats a finals de febrer i juny i a mitjan juliol de 2019, 500 de les quals al País Valencià.
• La informació a la ciutadania no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema. L'Eurobaròmetre sobre la qualitat de l'aire de setembre de 2019 revela que el 60% dels espanyols enquestats es consideren mal informats, i el 74 % pensa que la qualitat de l'aire s'ha deteriorat en l'última dècada. Segons una altra enquesta recent de Transport&Enviroment, el 82 % dels espanyols enquestats donaria suport a la restricció d'entrada de cotxes a les ciutats o a un repartiment de l'espai públic més favorable a vianants, ciclistes i transport públic.
• Els costos sanitaris derivats de la contaminació atmosfèrica representen almenys 50.000 milions de dòlars a l'any, un 3,5 % del PIB espanyol, segons el Banc Mundial, sense considerar el cost dels danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals.
• Els Plans de Millora de la Qualitat de l'Aire per a reduir la contaminació són obligatoris segons la legislació vigent. Però, en el cas de l'ozó, la Generalitat Valenciana porta anys ometent l'elaboració i aplicació dels esmentats plans, que són preceptius en quasi totes les zones de la Comunitat. Es tracta d'una negligència que està posant en perill la salut de 2,1 milions de valencians i de la major part dels cultius i boscos del país.
• L'única forma de millorar la qualitat de l'aire a les ciutats és disminuir el trànsit motoritzat, potenciant el transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu. També cal promoure l'estalvi energètic, adoptar les millors tècniques industrials disponibles, tancar les centrals tèrmiques de carbó, penalitzar els vehicles dièsel, reduir l'ús de l'avió i declarar una àrea de control de les emissions del transport marítim en el mar Mediterrani, com les del Bàltic i el mar del Nord.
• La recent crisi sanitària de la covid-19 ha corroborat de manera dramàtica que la reducció del trànsit a les ciutats té efectes clars en la disminució de la contaminació, cosa que suposa una important millora de la salut pública. Ecologistes en Acció està duent a terme una campanya amb el lema 'Confinem els cotxes, recuperem el nostre espai' per a reclamar a les Administracions mesures en aquest sentit.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací