País de Paraules. Hui: 'Tindre més memòria que un tísic'

per Eduard Ferrando, País de Paraules

Llengua

País de Paraules. Hui: 'Tindre més memòria que un tísic'
País de Paraules. Hui: 'Tindre més memòria que un tísic'

En el món de les paraules també tenen cabuda els misteris. És clar, penseu que qui les fem servir sovint les modifiquem al nostre gust, les combinem, les gestionem, les adaptem sense pensar si en eixe moment creem, ningú no ho sap, una expressió que esdevindrà eterna. En el cas del valencià, que és el que fonamentalment ens ocupa, tenim un repertori excels que abasta territoris lèxics infinits.

Ens fixem hui en l’expressió «tindre més memòria que un tísic», una construcció caracteritzada sobretot per la comparació que s’hi representa, perquè podem dir sense por d’equivocar-nos que és molt representativa del nostre tarannà com a poble. Algú ho dubta?, vinga va, pensem-hi una mica si no fem servir mai aquest tipus d’expressions per a comparar qualsevol cosa, segur que ja hi estem d’acord. Seguim.

Bé, el llibre Paraules en xarxa inclou l’expressió i en situa l’ús quan ens referim a algú que té molta memòria. També ho fa el DNV i..., a partir d’ací en perdem la pista. És cert, la trobem en algunes obres com ara Escacs de mort de l’acadèmic de l’AVL Eduard Mira, quan un dels personatges diu així: «Tinc memòria de tísic i cosa que veig, cosa que no se’m despinta. Aquell mateix matí, m’havia cridat lleument l’atenció un detall quan entrí al tinell per tal de veure si hi era el Jaumot Torres...». Però en aquest sentit l’expressió es difumina suaument deixant al seu pas una flaire agradable de misteri. I és que, si intentem trobar sentit a l’expressió ens perdem per una cruïlla semàntica que ens aparta de sobte del camí.

Fem la prova. Una volta seguit l’itinerari habitual de recerca, trobem, per exemple, molt pocs comentaris al grup Rescatem paraules de l’oblit, on, tanmateix, tots coincideixen a dir que l’expressió es fa servir en el sentit de «tindre molta memòria», com ja hem exposat. La manca de registres fa que intentem entendre’n l’origen desgranant cada mot, però d’entre tots, ens crida l’atenció tísic, que el DNV ens defineix com algú que «pateix tisi», una malaltia en què hi ha «una consumpció d’un teixit» o més concretament «una tuberculosi pulmonar», com inclou en ambdós accepcions el DNV. Supose que vos ha passat el mateix que a mi, efectivament, em pregunte immediatament: tanta memòria tenen els qui pateixen eixa malaltia? Honestament, ni idea.

Proposta: especulem?, som-hi. Ho farem, però, a partir d’una altra consulta, concretament a una de les joies de la nostra llengua: el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), l’obra que mossén Alcover i Francesc de Borja Moll van construir a partir d’un ardu treball de recerca. El DCVB no inclou la nostra expressió de hui ni en memòria ni en tísic, però en aquesta darrera entrada ens regala una expressió magnífica: «Més val ésser burro que tísic», expressió que aclareix que fem servir per a recomanar a algú que no estudie massa. Què vol dir això? Que el fet d’estudiar massa produeix tisi? Curiós, perquè estareu d’acord que la memòria té un paper fonamental en la pràctica d’estudiar. Així, ja tenim la nostra eixelebrada teoria acabada de coure: en cert moment anomenaven tísics els qui acostumaven a exercitar la memòria a partir d’un treball d’estudi intens. Mira per a on, ens ha quedat ben lligada.

Ara segur que tothom té la imatge al cap d’un gran savi, encollit per la vellesa, trasbalsat davant d’un llibre esputant sang a un desgastat mocador vell mentre el consumeix una malaltia que, malgrat tot, és incapaç d’apartar-lo de la seua enorme avidesa per l’estudi... No? Crec que ara entenc l’expressió, almenys fins que algú, hi esteu convidats, m’ajude a resoldre el misteri. O potser no.

Sóc conscient que no he ajudat massa a l’hora de resoldre el misteri plantejat, però estareu d’acord amb mi que aquesta és precisament la màgia de la llengua: la capacitat de comunicar sense necessitat de conéixer-ho tot. Al cap i a la fi, es tracta únicament i exclusivament d’això, de jugar amb la llengua, d’usar-la sense complexos ni traves, sense por d’equivocar-nos, perquè ella ja fa molts anys que volta de parlant en parlant i no para de reinventar-se a pesar de tots els atacs que ha patit durant la seua vida.

Ajudem-la a créixer, parlem-la, és el millor regal que li podem fer.

Aquesta expressió i moltes més les podeu trobar en el llibre Paraules en xarxa, que podeu consultar i descarregar ací.

 

[Article publicat a Diari La Veu el 26 d'abril de 2017]

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací