Per un futur que pose la vida al centre. Propostes ecologistes per a un món postcovid

per Colla Ecologista La Carrasca, Ecologistes en Acció d'Alcoi

Societat

Per un futur que pose la vida al centre. Propostes ecologistes per a un món postcovid
Per un futur que pose la vida al centre. Propostes ecologistes per a un món postcovid

La pandèmia de la COVID-19 és, sens dubte, un dels reptes més importants del segle XXI, com a mínim pel que fa a les seues conseqüències. Des que va començar, tot i que de manera gradual, pràcticament tot el planeta ha modificat els seus patrons de vida i, amb tota probabilitat, la crisi que ha ocasionat també canviarà les societats econòmicament, ecològica i psicològica.
 
Al començament de la pandèmia, des d'Ecologistes en Acció vam realitzar 19 propostes ambientals i socials per tal de donar resposta a la crisi del coronavirus. Tot i que encara són necessàries, es tractava de mesures majoritàriament d'urgència per a fer front a la crisi sanitària derivada de la pandèmia i la crisi social derivada del confinament.
 
En aquest document, aportem solucions perquè la manera d'encarar la desescalada del confinament i la reactivació econòmica s'encamine cap a societats més ecològiques i justes, que corregisquen els greus problemes previs a la pandèmia, com ara el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, l'acumulació de residus o les desigualtats socials, alhora que també ajuden a prevenir futures pandèmies i a reaccionar millor si aquestes es produeixen.
 
Partim del coneixement que aquesta crisi ha estat acompanyada d'un enorme patiment, per la quantitat de víctimes mortals i per la dificultat d'homenatjar i acomiadar aquestes persones, així com per la quantitat de gent que ha hagut d'afrontar el confinament en condicions precàries, en llocs inhòspits o lluny dels seus éssers estimats. Esperem que aquest tipus de situacions no es repetisquen, ja que aquests moments tan durs ens reafirmen en la necessitat de contacte i la interacció social, i també en la importància que la població ocupe l'espai públic.
 
Paradoxalment, tot i que de manera esperada, el confinament ha suposat una millora d'alguns indicadors ambientals. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la contaminació atmosfèrica, la mobilitat motoritzada privada o la pressió sobre els ecosistemes han disminuït dràsticament a causa de l'aturada econòmica derivada del confinament. Com que això ha estat causat per una situació dolorosa i transitòria, aquestes reduccions no suposen un motiu d'esperança, però sí que són una nova demostració (una volta més) que el model de producció i consum és ecocida i posa en perill la nostra espècie.
 
Tenim l'obligació de recordar que, si bé l'aparició de zoonosis (malalties o infeccions que es produeixen en els animals i que són transmissibles a les persones en condicions naturals) és un procés biològic natural, hi ha factors que la fan més probable. L'amuntegament animal que comporta la ramaderia industrial i especialment la pèrdua de diversitat, fomenten l'aparició de nous virus que infecten les persones. A més, el canvi climàtic pot causar que vectors de transmissió de malalties infeccioses (com ara els mosquits) puguin ampliar el seu radi d'acció. Mitigar la pèrdua de diversitat i el canvi climàtic és la manera més eficaç d'evitar futures pandèmies.
 
La pandèmia de la COVID-19 ens deixa una crisi social encara més greu, en un context de crisi ecològica. Si abans d'aquesta crisi ja alertàvem que era imprescindible canviar de model, ara es fa encara més imprescindible que les polítiques de reactivació econòmica no aprofiten per a tornar al model econòmic anterior, sinó que fomenten una transició ecològica justa, que podem definir com el procés per assolir una societat que funciona sense combustibles fòssils, que reverteix la pèrdua de biodiversitat, que respecta els límits dels ecosistemes - en matèria hídrica o d'extracció d'altres recursos i en matèria de residus - que no utilitza substàncies tòxiques, que corregeix les desigualtats socials i que promou persones sanes, lliures i iguals en un context de participació i cooperació.
 
Aquesta pandèmia ha posat de manifest tres coses: la primera ha estat la rellevància dels "serveis essencials": sanitat, educació, agricultura, transport, neteja, cura de les persones, etc.; sectors que gaudeixen de poc reconeixement social i retributiu. En segon lloc, s'ha fet palesa la importància de tenir serveis públics de qualitat orientats a les necessitats humanes i no al lucre. En tercer lloc, i probablement allò més important, és que som capaços de prendre mesures dràstiques globals i molt ràpides, a l'uníson, per tal d'afrontar conjuntament un problema global i alhora crear xarxes veïnals autogestionades de proximitat per evitar que ningú es quede sense recursos.
 
Ja que la prioritat és obrir el camí cap a una transició ecològica, enumerem una sèrie de mesures agrupades per temàtiques. Totes estan en línia amb el programa ambiental d' Ecologistes en Acció i amb les propostes electorals per les eleccions generals, tot i que han estat adaptades a la situació actual. Bàsicament, són mesures encaminades a la transició ecològica justa. Algunes de les mesures requereixen acció internacional, per la qual cosa instem el govern espanyol a pressionar per aconseguir que es produïsquen. La resta són d'aplicació en els àmbits estatal, autonòmic o local.
 
Les mesures que proposem són dràstiques, però necessàries. S'agrupen en 18 apartats que corresponen a diferents àmbits de l'ecologisme social, però es resumeixen en 5 línies d'acció fonamentals:
 
Frenar la fugida cap a endavant. Davant de les veus que reclamen una relaxació dels estàndards ambientals per a reactivar l'economia, s'ha d'entendre que la disjuntiva no és entre medi ambient o economia, sinó entre tenir un planeta habitable o no tenir-lo. Per això no s'ha de rebaixar la protecció ambiental, ni relaxar els objectius ja compromesos.
 
Nou equilibri ecològic. La conjuntura obliga a condicionar totes les polítiques de recuperació a la lluita contra la pèrdua de biodiversitat, contra la degradació dels ecosistemes, contra el canvi climàtic i contra la contaminació. La reconstrucció econòmica ha d'abordar els problemes ecològics, fet que implica prendre mesures urgents basades en les indicacions científiques i el principi de precaució. En aquest nou equilibri ecològic la salut també ha de ser un factor de primer ordre en la presa de decisions.
 
Nou model productiu. La reconstrucció ha d'anar lligada a un canvi en la matriu productiva per a fomentar la proximitat i substituir els sectors més contaminants per un teixit que satisfaça les necessitats de la població respectant els límits ambientals. El turisme, la construcció, la mineria o la indústria automobilística s'han de reduir per a donar pas a un augment de l'agroecologia o de la indústria de la recuperació, de les energies renovables o de la mobilitat sostenible.
 
Nou equilibri social. La transformació ecològica ha d'incorporar la justícia social. Un aprenentatge important d'aquesta crisi és que els treballs es més necessaris i més sostenibles són també els menys valorades. Sense corregir les desigualtats socials, sense repartir el treball (productiu i reproductiu) i sense reduir la jornada laboral, no hi ha cap possibilitat d'emprendre una transició ecològica justa.
 
Nova cultura de la terra. Aquesta crisi ha mostrat la importància de gaudir d'un medi ambient sa, de condicions de vida dignes i de tenir relacions socials de qualitat, davant de la poca vàlua de l'acumulació de béns. Per això és primordial un model cultural que pose en valor la cura de la Terra i de les persones per tal de garantir un futur que conduïsca a la justícia social i ambiental.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací