Una recent sentència del Tribunal Suprem (389/2020 de data 10 de juliol) estableix que en els casos en què les dones denuncien i es personen com a acusació particular per violència de gènere no podran acollir-se a la dispensa a no declarar.

El suprem busca d'aquesta manera la protecció de les víctimes enfront de possibles coaccions a no declarar després d'haver denunciat. Si a això sumem, com ha declarat la Fiscal contra la Violència de Gènere i Delictes d'Odi de València, que han «vist a moltes dones assassinades després de fer ús d'aquesta dispensa» (Público, 29/07/20) la sentència encara cobra més sentit. Però perquè la protecció de les víctimes siga més efectiva hem de considerar una sèrie de factors que se sumen a la mirada i proposta de l'ordenament jurídic.

A la fi dels anys 70 del S. XX Lenore Walker, en un estudi pioner sobre les dones maltractades, va observar com la violència exercida contra les dones en les relacions de parella segueix, en molts casos, un cicle determinat: després d'una agressió sol vindre una etapa de «lluna de mel». D'altra banda, una altra acadèmica, Karen Landenburger, va analitzar diferents etapes que travessen moltes relacions de violència. En l'etapa que va denominar d’«aguant», moltes dones se centren en els aspectes més positius de la relació, minimitzant les agressions i/o sentint-se culpables del succeït. En aquesta etapa es donen determinats graus de dependència i «enganxament» cap a l'agressor. Aquests estudis ens poden ajudar a entendre diferents situacions que poden donar-se quan s'interposa una denúncia.

Interposar una denúncia inicia un procés per al qual s’ha d’estar preparada i que necessita, en molts casos, d’acompanyament professional. Tenint en compte, a més a més, que qualsevol situació ha d’estar contemplada per donar-li una resposta i sense deixar al marge dels dispositius assistencials cap dona si fóra necessari.

Exemplificant amb dues de les moltes situacions que ens podem trobar: hi ha dones que decideixen denunciar després d'una agressió, però quan encara se situen en l'etapa d’«aguant», motivades per reprendre l’agressor esperant un canvi de comportament en aquest. En el moment de fer-ho, i més si posteriorment les dones es troben submergides en la «lluna de mel», no busquen trencar amb la seua relació de parella o separar-se de l'agressor. En altres casos, en denunciar, moltes dones s'adonen de la seua realitat i les possibles conseqüències que una separació podria implicar. Diferents reptes podrien cobrar significat, com enfrontar-se a la falta de recursos econòmics, la cerca d'un habitatge, d'un treball, les cures dels fills i filles o altres familiars, la falta de vincles i relacions socials o que aquests no siguen significatius, etc. que se sumarien a una molt possible autoestima danyada i en la qual floriren diferents pors i angoixes, depressió i/o ansietat. Aquestes situacions fàcilment poden abocar a albirar abismes abans que eixides a la situació que es presenta.

És per això que, una sentència que busca protegir a les víctimes, ha de considerar el gran ventall de situacions a les quals moltes dones s'enfronten per a no generar noves indefensions, treballant conjuntament amb els recursos especialitzats en atenció a dones en situació de violència perquè acompanyen en el procés i revertisquen en la mesura de les seues possibilitats els danys i seqüeles que la violència genera i, al mateix temps, faciliten aquells recursos i ajudes que permetran pal·liar moltes de les noves realitats, que en molts casos, moltes dones hauran d'enfrontar i afrontar.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací