Les matemàtiques, la ciència i el llenguatge

per Vicent Riera i Escrivà

Cultura

Les matemàtiques, la ciència i el llenguatge
Les matemàtiques, la ciència i el llenguatge

Afirmava l’excel·lent matemàtic britànic G. H. Hardy en el seu entranyable assaig intitulat Apologia d’un matemàtic:

Hom recordarà Arquímedes quan Èsquil haja estat oblidat, perquè les llengües moren, i les idees matemàtiques no.

Estic convençut que Hardy s’equivocava quan va fer aquesta afirmació tan rotunda. En efecte, les llengües, com a productes històrics que són, naixen, evolucionen i moren; però el llenguatge (logos), del qual aquelles són una mera manifestació historicoempírica, no mor. El dia que el logos muira, les idees matemàtiques, ipso facto, moriran amb ell i l’univers tornarà a ser aquella massa informe i caòtica de què ens parla el principi del Gènesi. Perquè la llengua és la porta de totes les altres ciències (Ianua omnium scientiarum).

Personalment, puc concebre una humanitat que només sabés les quatre regles de l’aritmètica més bàsica i continuaria essent humanitat, però el que no puc concebre de cap de les maneres és una humanitat sense llenguatge. Llull remarcava aquesta idea de la llengua o gramàtica com a ianua omnium scientiarum (porta de les altres ciències) en la seua Doctrina pueril quan adreçava al seu fill les paraules següents:

Si en nul·la art ne ciència vols entrar, primerament te convé passar per esta art de gramàtica, qui és portal per lo qual hom passa a saber les altres ciències.

El filòsof austríac Ludwig Wittgenstein afronta aquest assumpte de la relació entre les matemàtiques i el llenguatge amb una figura retòrica (una comparació) ben fulgurant en el seu llibre Investigacions filosòfiques:

El nostre llenguatge es pot considerar com una ciutat antiga: un laberint de carrerons i places, de cases velles, i de construccions afegides en diverses èpoques i això voltat de molts ravals nous amb carrers rectes i regulars, i amb cases uniformes.

No cal tenir molta astúcia per a intuir que, quan Wittgenstein parla de ciutat antiga amb places i carrerons, s’està referint al llenguatge natural (sia l’alemany, el francés, el català...). En canvi, quan el filòsof vienés parla de ravals nous amb carrers rectes i regulars i amb cases uniformes, és obvi que està al·ludint als llenguatges formals (sia l’emprat per la lògica, l’emprat per la matemàtica, l’emprat per la química...) De tota manera, allò que queda clar és la idea que sense llenguatge natural no hi pot haver llenguatges formals perquè aquests són una mera emanació històrica d’aquell. De la mateixa manera que hi pot haver cap ciutat que no continga en les seues entràmenes una ciutat antiga laberíntica i heteròclita i, si no n’hi ha, no ens trobem davant d’una autèntica ciutat, sinó davant d’una mera urbanització o zona residencial.

Personalment, us puc assegurar que no he conegut cap matemàtic, físic, químic o enginyer que no parlés una llengua natural (sia el francés, l’alemany, el sànscrit... o un llenguatge de signes propi dels sordmuts) i que no se’n servís a l’hora de d’impartir les seues classes o d’explicar els fonaments de la seua ciència. Evidentment, existeixen els llenguatges formals que són molt més precisos i exactes que la llengua, però aquests llenguatges formals estan basats en la mateixa llengua, són productes metalingüístics. Com deia George Steiner, la matemàtica pura comporta estructures profundes pròpies de la lògica, la qual deriva directament dels rudiments dels actes de la parla (die Sprache); els mateixos determinants i substantius numerals estan inscrits amb foc en el sistema de qualsevol llengua.

Fins i tot podríem concebre les mateixes matemàtiques com a llenguatge (logos) en acció. L’insigne matemàtic francés Laurent Lafforgue, guanyador d’una Medalla Fields, afirma que les matemàtiques i les ciències són essencialment paraules, frases, paràgrafs i capítols ordenats: logos. Certament, els signes i les fórmules són útils, però només a condició que estiguen inserits en textos que els presenten i que n’expliquen les transformacions, i fora dels quals aquests signes i fórmules no tenen cap sentit.

Com deia l’apòstol Joan:

In principio erat Verbum.

(Al començament, existia la Paraula)

Perquè, comptat i debatut i al contrari del que afirmava G.H. Hardy, sense el llenguatge natural, la lògica, les matemàtiques i les ciències serien impossibles, mudes i mancades de sentit.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací