L'enoturisme, una alternativa innovadora

per Vicultura, Almudena Iglesias

Cultura

Morella
Morella

La cerca d’experiències diferents, úniques i innovadores, unida a la necessitat dels cellers de diversificar el negoci i d’augmentar-ne les vendes, dona lloc a l’aparició del turisme del vi o enoturisme. Una pràctica en què s’ofereix al visitant un conjunt d'activitats vinculades a l’entorn rural i a la producció de vins des de diferents perspectives, com ara la gastronomia, la cultura o les activitats esportives i educatives. Una manera diferent de viatjar que en l'actualitat es troba a l’alça especialment a Espanya i que genera un mercat turístic alternatiu al “sol i platja” d'antuvi.

La indústria evoluciona i el consumidor vol viure una experiència original i especial. Els destins costaners mantenen els seus turistes, però també hi proliferen formes alternatives de viatjar. Espanya ofereix multitud de possibilitats per a aquells que volen escapar-se uns dies de la ciutat. En tot el territori nacional és fàcil trobar, en major o menor mesura, oferta de turisme rural o pernoctació en alguns establiments de caràcter rural, com ara cases, hotels, posades, etc., que inclouen en la seua oferta activitats vinculades a aquests paratges: senderisme, equitació, escalada... La vida en la natura.

Entre aquesta oferta es troba la visita a territoris vitivinícoles i tot allò associat al vi: cellers, vinyes, tasts, gastronomia típica, paisatge rural, etc. Amb aquest nou producte es possibilita als territoris valorar la seua forma de vida tradicional i mantindre el seu paisatge. Alhora, és una oportunitat per als cellers de comercialitzar el seu producte de manera directa, tot proporcionant una experiència al turista que genera reconeixement de la marca i fidelització.

Sorita (el Maestrat)

El turisme enològic a Espanya es vertebra de manera oficial a través del Club de Producto Rutas del Vino de España, gestionat per la Asociación Española de Ciudades del Vino (Acevin) i en col·laboració amb la Secretaria de Turisme d’Espanya i el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. No obstant això, cal dir que no tota l’oferta d’enoturisme s’inclou en aquest programa i que són moltes les iniciatives de cellers que aposten per aquesta mena de turisme al marge de les rutes.

Segons un estudi sobre vi i turisme del Observatorio Español del Mercado del Vino, el 60% dels turistes que visiten Espanya no tenen interés en l’enoturisme, mentre que sí que existeix una demanda nacional que s’ha d’atendre. De fet, segons el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, actualment el 80% dels turistes enològics són nacionals i viatgen motivats pel seu interés a conéixer i disfrutar de la cultura, el patrimoni, el vi i la gastronomia d’altres regions. Són homes i dones per igual, i el 75% amb una edat compresa entre els 40 i els 60 anys. Es tracta de persones amb una formació i un poder adquisitiu mitjà-alt, que prefereixen viatjar en família o en grups d'amics i que opten per establiments hostalers d'elevada qualitat. Realitzen més eixides a l’any i gasten entre un 10% i un 15% per sobre de la mitjana.

Fruit d’aquesta reflexió, molts cellers han donat resposta a aquest canvi ubicant-se en destins poc habituals i que comencen a utilitzar com a reclam l'arquitectura, una imatge cuidada i un tracte sensible de l’entorn, de manera que han reorientat la seua estratègia. I, a més, a la producció de vi amb denominació d’origen han unit edificis de disseny amb firma d’autor. Alguns exemples són l’hotel Bodegas Marqués de Riscal, projectat per l'arquitecte Frank Gehry; Bodegas Protos de Richard Rogers; Bodegas Ysios, dissenyades per Santiago Calatrava, o les de Faustino, obra de Norman Foster.

Però també pareix una estratègia a tindre en compte contra la despoblació i el despoblament a les zones rurals. Actualment, el 55% de les persones del món viu en ciutats, segons dades de l’ONU, que preveu que aquesta producció augmentarà fins a un 13% de cara al 2050; un fenomen que suposa un gran desafiament. Segons un estudi de la FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies), existeixen més de 4.000 municipis que subsisteixen amb menys de 1.000 habitants i que es troben en risc d'extinció a mitjà i llarg termini.

En el cas de la Comunitat Valenciana, malgrat l'existència de l’Agència Valenciana Antidespoblament, es troba lluny de trobar-hi solucions. El 80% del territori està ocupat per un escàs 10-15% de persones i cada vegada és més freqüent trobar poblacions que no arriben ni a la centena d’habitants o que han desaparegut definitivament.

L'estiu passat es van destinar ajudes per a potenciar el desenvolupament rural –emmarcades dins del programa Leader–, les quals permeten la posada en marxa de més de 200 projectes que serveixen per a combatre de manera activa el problema del despoblament en les zones de l’interior de la Comunitat Valenciana.

El turisme del vi pot ser una de les estratègies que s’integren com a model de desenvolupament territorial. Es tracta d’un producte en què intervenen dos sectors de gran importància estratègica per al territori però que tradicionalment no tenien cap vincle entre ells: turisme i sector vitivinícola. Cobra un gran protagonisme el territori en què es desenvolupa i, per descomptat, és molt més que visitar cellers. Requereix un treball conjunt entre l’administració pública (administració turística, medi rural, local provincial i regional) i el sector privat (turístic i vitivinícola).

Per als empresaris turístics, d’oci i oferta relacionada és una important oportunitat per a generar demanda addicional al seu producte turístic tradicional; el turisme rural que, malgrat l’important creixement dels darrers anys, pateix la problemàtica d’una excessiva estacionalitat en els caps de setmana, ponts i època estival, així com d’una cada vegada més ferotge competència entre diferents establiments per captar fluxos de demanda.

Villena

Per tal que açò puga ser una realitat, cal estudiar bé el vincle potencial dels territoris en què la viticultura és l’eix que el turista ha de percebre com a part del tot en la seua experiència turística. Amb això es pot reactivar econòmicament un territori i ajudar a la creació d’oportunitats empresarials per a revitalitzar la infraestructura històrica i cultural per a ús turístic, sempre amb el suport de les comunitats locals i de les diferents àrees del sector públic; dinamitzant, en definitiva, la vida de pobles i ciutats.

Molts cellers ja han reforçat la seua relació amb l’entorn i reincorporat a les noves tècniques les experiències tradicionals. Però existeix tota una xarxa de possibilitats que comporten un retorn social i que, al mateix temps, serveixen perquè els cellers s’integren en l’entorn natural alhora que reforcen la seua imatge de marca.

Tot plegat, unit a l’ús de les noves tecnologies, pot ser una estratègia que ajude a reactivar econòmicament part d'eixos milers de municipis que semblen condemnats a l'extinció. Però sempre desenvolupant-se des de l’equilibri necessari entre aquesta comprensió general del producte i l’oferta, la diversitat, la qualitat, la tematització i les necessitats i expectatives del viatger, és a dir, el grau de satisfacció.

Així, no sols s’atraurà el turista nacional, sinó que es passarà a l'estranger, per a qui la tecnologia, Internet i les agències de viatges formen un enclavament que es pot tindre en compte de cara al futur.

El que sí que està clar és que l’enoturisme no és solament una moda passatgera, sinó que ha vingut per a quedar-se, i ara els agents han de potenciar-lo perquè el retorn siga l’impuls de desenvolupament cultural, social, econòmic i, en última instància, servisca per a donar a conéixer la gran riquesa del territori.

 

Article publicat en el número 3 de Vicultura. Hivern’19

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací